El bloqueig a la Cambra catalana

La «realitat paral·lela» de Laura Borràs: ‘presidenta’ simbòlica fora del Parlament i als llimbs dins

La dirigent de Junts manté viu el càrrec fora de la institució, però ja no utilitza el despatx presidencial, els Mossos no es quadren davant seu ni sona el timbre quan arriba

La «realitat paral·lela» de Laura Borràs: ‘presidenta’ simbòlica fora del Parlament i als llimbs dins

EUROPA PRESS

4
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Els Mossos ja no li fan la salutació d’honor. Tampoc sona el timbre que alerta el personal de la institució que ha arribat, com quan ho fa qualsevol altre diputat. Laura Borràs no està cessada com a presidenta del Parlament, però sí suspesa, una situació que fa que estigui en una mena de llimbs i que sumeix la Cambra catalana en una situació insòlita. Conserva el càrrec a títol nominal, però no les funcions i, per tant, tampoc les prerrogatives. La paradoxa serveix a la líder de Junts per esbossar una realitat paral·lela: alimenta de portes enfora que continua en el comandament com a segona autoritat de Catalunya, però en realitat de portes endins ni tan sols utilitza el despatx ni la sala d’audiències presidencial.

«Realitat paral·lela» és, precisament, l’expressió a què es va acollir Borràs per explicar el 14 de febrer passat per què va defensar durant dies que el diputat de la CUP Pau Juvillà mantenia l’escó mentre que els funcionaris, sense que ella ho hagués ordenat, ja l’havien inhabilitat per la via dels fets. Des que el PSC, ERC i la CUP van aprovar-ne la suspensió com a presidenta el 28 de juliol per l’obertura del judici oral del cas de fraccionament de contractes la dirigent ha anat al Parlament en comptades ocasions. Il·lustrativa va ser la del cap de setmana passat, durant les jornades d’obertura del Parlament per la Diada i de celebració del 90è aniversari de la institució. Va saludar els visitants i durant els festejos es va col·locar a la porta –on no hi ha protocols– a prop d’Alba Vergés, vicepresidenta amb funcions de presidenta.

Una cosa similar va fer el 8 de setembre, quan es van entregar les medalles d’honor del Parlament. Es va asseure a primera fila, però a un costat, a certa distància dels prominents reservats per als membres de la Mesa. Tres dies després, a l’acte d’Òmnium per la Diada, es va trobar asseguda al costat d’ Oriol Junqueras, en la filera dels presidents de partit, i no en la que era Vergés en representació de la Mesa. I una situació similar es va viure durant l’homenatge a les víctimes de l’atemptat del 17-A, quan va ser la vicepresidenta segona, la socialista Assumpta Escarp, qui va representar la institució mentre Borràs va acabar deixant-se estimar per un grup d’adeptes que van boicotejar el minut de silenci. Quan té ocasió als carrers, s’envolta del reconeixement del seu públic fidel.

En el terreny del simbolisme també hi ha l’ús de les xarxes socials. El Parlament només té un compte oficial a Twitter, que és el que té @parlamentcat com a nom d’usuari. Però des del principi de la legislatura ella es va crear un compte, a més del personal, aliè a la institució que en la definició especifica que és el «perfil oficial» de la presidenta i que ara continua utilitzant. Cap president del Parlament ha tingut un compte ad hoc pel càrrec ni un doble perfil a les xarxes. Ernest Benach va ser el primer a aterrar a Twitter, Núria de Gispert va crear el seu compte quan la Cambra s’havia dissolt per les eleccions del 27-S del 2015 i tant Carme Forcadell com Roger Torrent van utilitzar el que ja tenien abans de ser elegits.

Notícies relacionades

A més de les ocasions ja descrites, Borràs ha anat aquesta setmana al Parlament per recolzar el diputat Francesc de Dalmases en la compareixença per la polèmica del FAQS i per reunir-se amb l’ANC, però ha utilitzat els despatxos del grup de Junts. De fet, si demanés fer ús del presidencial o el d’audiències es generaria un conflicte amb els funcionaris, perquè són els que haurien d’obrir-los. Això, per ara, no ha passat, per la qual cosa l’engranatge de la Cambra no s’ha vist alterat. És Vergés qui, amb incomoditat no dissimulada, firma les nòmines del personal i les convocatòries de plens i de les reunions de la junta de portaveus. La republicana ha demanat que tampoc soni el timbre quan ella entra al Parlament.

Dins de la institució Borràs ha evitat el xoc i tensar la corda. Ella està suspesa, però no ho estan els seus sis assessors, càrrecs de confiança que acudeixen al seu lloc de treball sense que quedi clar per a qui treballen en aquests moments. És Vergés, que prioritza negociar amb Junts recol·locar-los al servei de la Mesa mentre duri la interinitat, qui té la potestat de cessar-los o mantenir-los. En aquests moments, no hi ha relleu de la presidència a la vista. El bloqueig entre ERC i Junts, que manté que no hi haurà substitució, és total i la realitat que s’obre pas –aquesta sí, gens paral·lela– és que la provisionalitat s’allargui i que la salutació d’honor quedi reservada per a la vicepresidenta primera, la republicana Vergés.