El Govern posa en marxa una campanya per identificar víctimes del franquisme

‘Tancar el dol’. Aquest és el nom de la campanya de conscienciació que ha posat en marxa la Conselleria de Justícia per identificar víctimes i persones desaparegudes durant el franquisme. Promou que les famílies que busquen els seus parents els inscriguin en el cens de persones desaparegudes, així com al programa d’identificació genètica. Des del 2016 s’han aconseguit 2.774 perfils genètics gràcies a les mostres de l’ADN aportades i s’han identificat 18 víctimes de la Guerra Civil, però s’estima que n’hi ha unes 20.000.

L’objectiu de la campanya, segons explica el departament de Lourdes Ciuró, és ajudar les famílies afectades a tancar ferides que fa dècades que estan obertes i reparar la memòria de les víctimes. «No només van patir la pèrdua, sinó que mai van poder tenir un cos pel qual plorar i enterrar-lo per ajudar-los a fer aquest procés», argumenta la conselleria.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La campanya inclourà cartelleria als espais dedicats a la memòria que té la Generalitat a Catalunya i tindrà difusió en els mitjans de comunicació per arribar al màxim de gent. La història real de la família Josep Sans Cabot (Sant Andreu de Llavaneres, 1908) serà l’eix sobre el qual girarà la promoció d’aquestes eines d’identificació. Membre de l’exèrcit republicà, va morir al front de l’Ebre el 1938 i el seu cos va ser localitzat entre desembre del 2009 i gener del 2010. La seva filla i la seva neta, que es van apuntar al programa d’identificació genètica a principis del 2017, són les protagonistes d’uns anuncis en què expliquen què va suposar per a elles recuperar les restes del seu familiar desaparegut.

Per ara hi ha 6.367 persones inscrites en el cens de persones desaparegudes i la Conselleria de Justícia ha enviat 3.794 respostes a familiars amb informació sobre elles. El programa d’identificació genètica es porta a terme gràcies a les mostres de l’ADN que aporten els familiars a partir d’un frotis bucal ràpid i indolor. Es crea una base de dades que es creua amb les restes genètiques que s’extreu en l’obertura de fosses, una tasca que porta a terme la direcció general de Memòria Democràtica en col·laboració amb la Conselleria de Salut i l’Hospital de la Vall d’Hebron.