«La paraula precedeix l’acció»: la Fiscalia General adverteix sobre l’increment en un 27% dels delictes d’odi

Les dades les ha destacat Sánchez Conde en substitució del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que no va assistir, per haver donat positiu per covid, al seu primer acte d’Obertura de l’Any Judicial, acte formal presidit pel rei Felip VI en què tradicionalment la Fiscalia dona a conèixer la seva última memòria d’activitats. La intervenció s’ha allunyat de raonaments polítics i s’ha centrat en l’activitat de les diferents fiscalies especialitzades per atendre les víctimes de diferents delictes.

La intervenció s’ha allunyat de raonaments polítics i s’ha centrat en l’activitat de les diferents fiscalies especialitzades per atendre les víctimes de diferents delictes. Sánchez Conde ha reconegut que «no són temps fàcils» a causa de la situació internacional, al·ludint a la guerra a Ucraïna, i ha reclamat compromís de les institucions davant «els efectes d’una crisi humanitària, econòmica i energètica».

Contra el model democràtic

Sobre els delictes d’odi, ha destacat que «no només atempten contra els béns jurídics individuals de les persones i contra la seva pròpia dignitat, sinó que també posen en qüestió els principis i valors constitucionals i el nostre model democràtic de convivència pacífica». Davant això, considera que «la societat reclama una resposta penal ferma, mentre una eficaç protecció i reparació de les víctimes».

La velocitat amb què la informació es difon, la facilitat per viralitzar i la perdurabilitat de l’entorn en línia comporten situacions de risc que en ocasions resulten difícils de combatre, augmentant el mal a les víctimes, segons el parer de Sánchez Conde, i en aquesta realitat s’emmarca la pròxima creació d’una Unitat Especialitzada de la Fiscalia General contra els delictes d’odi i discriminació. Per ocupar la seva direcció es va especular a finals de l’estiu amb la possibilitat que l’escollida sigui l’exministra i fiscal general Dolores Delgado.

Motius d’odi

Pel que fa a les xifres, el 2021, els procediments per delictes d’odi van augmentar en un 27%. A les diligències d’investigació tramitades per la fiscalia els motius discriminatoris més comuns van ser el racisme i la xenofòbia, amb un 38,5%, l’orientació i identitat sexual i de gènere, amb un 25%, i en tercer lloc la ideologia, amb un 19,2%, com a conseqüència de la polarització i radicalització del debat polític de què ja s’alertava en memòries anteriors.

Es consolida també la tendència alcista dels delictes d’odi comesos a través de les noves tecnologies, que són presents ja en el 20% dels procediments tramitats per aquests tipus penals.

Reforma penal necessària

Respecte a aquesta conducta, i tot i que no ha sigut esmentat per la tinenta fiscal, la memòria reclama una nova reforma del Codi Penal que culmini de manera definitiva la unificació dels diferents motius discriminatoris que es contemplen actualment en l’agreujant genèric del Codi Penal. 

Així, els fiscals proposen introduir l’edat i l’aporofòbia o exclusió social com a nous motius de discriminació i incorporar una clàusula final que possibiliti l’aplicació de l’agreujant amb independència que les condicions o circumstàncies que recull es presentin efectivament en la persona sobre qui recau la conducta delictiva.

Quant al nombre total de diligències fiscals a Espanya durant l’any passat, Ortiz ha reconegut que, malgrat l’esforç i voluntat de recuperar la normalitat en l’activitat judicial, el 2021 els 2.613 fiscals que hi ha actualment a Espanya han continuat convivint amb les conseqüències de la covid, per la qual cosa les dades exposades no arriben encara als nivells del 2019.

En tot cas, el 2021 es van incoar un total de 1.465.024 procediments de diligències prèvies, cosa que suposa un creixement del 6,76% respecte de l’any anterior. Pel que fa a la més genuïna activitat del Ministeri Fiscal, el 2021 es van incoar 13.869 diligències d’investigació, cosa que constitueix un notable ascens respecte del 2020.

La memòria fa també referència als efectes de la modificació introduïda en el sistema de terminis de l’article 324, i que va obligar els fiscals a sol·licitar un 78% menys de pròrrogues que el 2020, any en què ja s’havia observat un descens del 44 per cent respecte de l’exercici anterior.

A més dels delictes d’odi, el fiscal s’ha referit de manera molt especial a la figura de la víctima, assenyalant que «qüestions com la reparació integral, l’evitació de la victimització secundària –mitjançant mecanismes com la preconstitució probatòria–, la presa en consideració de la interseccionalitat de les situacions de vulnerabilitat o la facilitació de l’accés al procediment i a les mesures de suport i acompanyament».

Violència de gènere

Quant a la violència de gènere, Sánchez Conde ha destacat que aquesta memòria diferencia, per primera vegada, el feminicidi familiar o íntim, el no íntim i el feminicidi per context. També ha recordat que durant el 2021 van ser assassinades 50 dones, tres més que l’any anterior, de les quals tan sols 11 havien presentat prèviament denúncia. 

La violència de gènere va deixar 31 nenes i nens orfes, i quatre menors van ser assassinats pels seus pares. «No són xifres, no són estadístiques, són vides humanes», ha apuntat, per remarcar que, de la mateixa manera que l’any anterior, el 76% dels assassinats es van produir fora de les capitals de província».

Notícies relacionades

¿Què són delictes d’odi segons el Codi Penal?

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Després de referir-se destacar les especialitats de Terrorisme, Corrupció, Drogues, i destacar la tasca social dels fiscals de Gent Gran i Discapacitat o els de Sinistralitat Laboral, el fiscal general ha acabat reclamant ja una reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) que atorgui la instrucció penal al ministeri públic. 

«El ministeri fiscal té l’obligació de demostrar, igual com ha fet durant més de dues dècades en la jurisdicció de menors, que som plenament capaços d’assumir la investigació criminal en les millors condicions», en tant que aquesta reforma integral no sigui una realitat, la Fiscalia General es compromet a impulsar «les modificacions parcials que siguin pertinents per conquerir més parcel·les d’autonomia i transparència» del seu departament.