Sánchez desconcerta Feijóo amb el primer cara a cara del curs decisiu

Al final hi haurà un duel parlamentari entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo abans de l’esperat. La setmana que ve el president del Govern compareixerà al Senat a petició pròpia per parlar llargament de la crisi energètica que pateix Espanya, com la resta d’Europa, a causa de la invasió russa d’Ucraïna. A Gènova no comptaven que el cap de l’Executiu recollís el guant que el líder conservador va llançar des de la seva Galícia natal en el tradicional acte d’arrencada del curs polític a Pontevedra. Creien que Sánchez liquidaria l’assumpte en una sessió de control i que evitaria un debat de les característiques que al final va acceptar.

En realitat, la mateixa portaveu del PSOE i ministra d’educació, Pilar Alegría, havia descartat 24 hores abans una compareixença a la Cambra alta. Fonts del PP, després de la reunió del comitè de direcció de dilluns, emetien la seva sentència: «No vol debatre amb Feijóo». Però, segons asseguren fonts coneixedores de l’Executiu, la decisió que el president hi compareixeria ja estava presa. De fet, a la Moncloa asseguren que el PP «l’ha agafat a contrapeu» perquè «no tenen pla alternatiu i han d’improvisar». El marge per als populars és estret perquè la previsió és que el ple sigui dimarts vinent.

Al desconcert generat per un debat que pensaven que no es produiria s’uneix el malestar que fa dies que recorre el partit de Feijóo: asseguren que l’Executiu «utilitza la qüestió energètica» per tapar les conseqüències immediates i més quotidianes que aquesta crisi i, sobretot, la gestió que està fent el Govern» té sobre la població espanyola: la inflació que ja suma tres mesos superant els dos dígits. «El preu de la llum s’ha tornat a disparar i l’agost és el mes amb l’electricitat més cara de la història. L’increment dels preus al cistell de consum o la despesa per a una família mitjana amb la tornada a l’escola dels seus fills. Això és el que de veritat preocupa la gent», es queixen a Gènova.

La percepció dels populars és que Sánchez vol centrar tot el debat en les gestions internacionals d’Espanya, per exemple, pel que fa al MidCat (la interconnexió gasística que uniria el nostre país amb França pel Pirineu) per no parlar dels assumptes domèstics que són «l’idioma que de veritat parlen els ciutadans». Reconeixen que els avenços amb Alemanya per fer canviar d’idea França i que finalment accepti aquesta opció o les negociacions a nivell europeu són qüestions molt importants que han d’ocupar els polítics, però que «no han de copar-ho absolutament tot» com si res més existís o els governants «no poguessin oferir solucions» als problemes immediats. 

La queixa a Gènova se centra, precisament, que fins fa dues setmanes el Govern «tragués pit» que la situació a Espanya era millor que la d’altres països més dependents de Rússia a nivell energètic i, ara, de sobte, les converses d’alt nivell i el pla de contingència sigui una prioritat total. «Fa la sensació que engrandeixen un problema per després aparèixer com a salvadors», acusen.

Per això, la insistència del PP venia sent la d’abordar un gran debat de política general en el qual es poguessin confrontar els models dels dos grans partits. Però no pretenien un debat monogràfic sobre energia. El debat sobre l’estat de la nació del juliol es va celebrar al Congrés, on Feijóo no té escó. La postura conservadora va ser defensada per la secretària general, Cuca Gamarra. A més, el PP recorda que el desembre del 2018 i el setembre del 2020 ja van tenir lloc dos debats similars, de política general, a la Cambra alta, a petició de Sánchez. Però la compareixença registrada pel Govern només parla de «context econòmic i social» per la crisi purament energètica.

El PP va intentar evitar el desgast de no haver donat suport al decret energètic de la setmana passada (que contenia ajudes àmplies com la gratuïtat dels trens de Rodalies o més beques per a estudiants, a més de les mesures d’estalvi) assegurant que en pocs dies presentarà un pla energètic integral alternatiu. Ara haurà d’accelerar els temps perquè Feijóo l’ha de defensar dimarts vinent amb seguretat. Respecte a la política energètica global, la gran diferència entre les dues formacions rau en les mateixes fonts d’energia. El PP creu que s’ha d’allargar la vida de les centrals nuclears i fer un aprofitament més gran de la hidràulica per guanyar sobirania en la matèria. És a dir: posar tota la carn a la graella i fer ús de totes les energies possibles i disponibles, davant la clara aposta verda del Govern.

Dues arrencades de curs

L’Executiu ha muntat a cavall de la crisi energètica per defensar les seves mesurades i el seu paper a la UE –fa un any que demanen una reforma del mercat elèctric que ara la UE per primera vegada contempla– mentre que el PP pretén cavalcar sobre els indicadors econòmics més negatius per a la gestió de Sánchez. 

El debat de la setmana que ve escenificarà la lectura que cada un fa del començament del curs polític. La Moncloa ha cregut trobar en la negativa del PP les primeres mesures d’estalvi, de molt similars a les d’altres països, un flanc de desgast de Feijóo. Però no se circumscriu només a això sinó que forma part d’una estratègia molt més àmplia, que implica a tot el PSOE i al Govern. Després dels canvis el juliol a la cúpula socialista, han passat directament a l’atac per frenar l’ascens del PP a les enquestes però, sobretot, per mobilitzar el seu electorat. 

A Ferraz sostenen que «no han perdut els seus votants sinó que estan en l’abstenció» però, per si de cas, perquè Feijóo no continuï pujant, s’han proposat «despullar» el líder de l’oposició a qui alguns ciutadans poden percebre com a algú més moderat que el seu antecessor Pablo Casado. El mantra del Govern és que no ho és com demostra, esgrimeixen, la seva negativa a pactar la renovació del Consell General del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional i el seu rebuig de les mesures d’estalvi energètic que sí que recolza la resta de la dreta europea. L’objectiu dels socialistes és dibuixar una oposició sense propostes i que en qüestions d’energia, s’ha llançat a mans del lobby dels fons d’inversió que són darrere de la indústria nuclear, segons asseguren en la direcció del partit. 

«Lideratge internacional» de Sánchez

Notícies relacionades

Sumar demanarà al PSOE una reunió de la coalició

L’advocat Martín-Duarte

Tot el PSOE està abocat a desmuntar Feijóo. Fonts territorials apunten que «tothom s’ha situat a l’ofensiva» i admeten que «esperaven més» del líder del PP. Davant la seva experiència com a president de la Xunta de Galícia, el PSOE contraposa el «lideratge internacional» de Sánchez, que troba una de les seves millors versions, precisament, en el tema energètic en el qual Espanya ha sigut a l’avantguarda. En aquest context l’Executiu se sent còmode i més ara que podria estendre’s a tota la UE el límit al gas impulsat junt amb Portugal, en la denominada ‘excepció ibèrica’. Tot això és el que tem Gènova.

No obstant, tot i que és evident que la compareixença del cap de l’Executiu el Senat està vinculada directament amb la petició llançada per Feijóo, la posició oficial del Govern és que obeeix a l’intent de culminar la ronda de contactes sobre el Pla de Contingència, que s’ha de presentar a Brussel·les, amb noves mesures d’estalvi per si Rússia acaba tallant el subministrament de gas a Europa. Així ho va transmetre la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, que ho va lligar a la decisió d’«ampliar el diàleg» que ja estan mantenint amb el sector, comunitats i ajuntaments, i «compartir aquestes propostes» a la cambra territorial.