60 empreses avaluen licitar per l’L9, carreteres i electrolineres

Els plans del Govern per reactivar la col·laboració publicoprivada en infraestructures de mobilitat ha suscitat un ampli interès del sector. Un total de 60 empreses han participat en les consultes preliminars de mercat impulsades per la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per testar la viabilitat de concessionar projectes per valor de 1.184 milions d’euros, segons fonts del mateix departament. La iniciativa, anunciada al febrer per accelerar obres que per raons pressupostàries s’allarguen més del desitjable, recupera un model que no s’implementava des de fa més d’una dècada.

Les concessions d’infraestructures gaudeixen de partidaris i detractors. Durant anys van condicionar els comptes de certes administracions, que van veure com els anomenats peatges a l’ombra o els pagaments per ús supeditaven els plans a curt o mitjà termini: no hi havia diners a la caixa per emprendre noves carreteres o línies de metro. Els impulsors del model defensen que era l’única manera de portar a terme els treballs, aliant-se amb els privats a canvi de rapidesa en l’execució i que aquests fessin negoci gràcies a un cànon anual.

De moment estan per decidir els detalls, però Territori volia comprovar si, coincidint amb la disponibilitat de diners en el mercat, es podia recuperar aquesta idea en tres àmbits especialment estratègics. Segons les dades a què ha tingut accés aquest diari, hi ha hagut 22 empreses participants en el programa de carreteres 2+1, 16 més en l’acabament d’estacions de la línia 9 del metro (a través d’Ifercat) i 28 en el desplegament d’electrolineres, coordinat per Cimalsa.

Sumen 66 participacions, perquè algunes repeteixen. D’aquestes, 11 companyies s’han presentat tant en el bloc viari com en el ferroviari, en línia amb el seu perfil com a constructores, concessionàries, fons d’inversió o consultores d’infraestructures. En canvi, l’àmbit de recàrrega elèctrica presenta un ecosistema diferenciat, sense encavalcar-se amb els altres dos.

El Govern va mantenir una trobada amb el sector a principis de març a la Conselleria de Territori, que va reunir 145 participants corresponents a 60 empreses diferents, incloent-hi també entitats financeres (com el Banc Sabadell), associacions empresarials (Seopan), consultores (Deloitte) i operadors de mobilitat elèctrica. Posteriorment, la majoria ha respost a un qüestionari tècnic d’entre 40 i 50 preguntes, els resultats del qual s’integraran en un informe final previst per a aquest mes de maig.

Les conclusions preliminars que consten en els informes del Govern apunten a un interès "molt elevat" per part del mercat, tot i que condicionat al fet que els futurs contractes defineixin amb claredat el repartiment de riscos. Les empreses es mostren disposades a assumir la construcció i el manteniment de les infraestructures, com ja van fer moltes en el passat, però rebutgen carregar amb incerteses no controlables, com canvis regulatoris o escenaris d’inflació extrema. La situació geopolítica inestable pesa en l’imaginari empresarial, que vol evitar sobresalts amb l’encariment, per exemple, dels materials.

En aquest context, hi ha un consens ampli a favor del model de pagament per disponibilitat, una nova fórmula que desvincula la retribució del volum d’usuaris i la vincula a indicadors de qualitat del servei. Aquesta fórmula ja s’utilitza en altres països europeus i en trams de la mateixa L9, i es considera més estable financerament que models anteriors com el peatge a l’ombra. Altres infaustos records (per a les dues parts) com el rescat dels peatges de Madrid o els requeriments europeus sobre endeutament fan la resta.

Revisions tarifàries

El sector també reclama mecanismes de revisió de preus que permetin adaptar els contractes, que són de fins a 25 o 30 anys, a la volatilitat econòmica. "Se senten còmodes amb el pagament per disponibilitat, però consideren imprescindible incorporar revisions tarifàries", assenyalen aquestes fonts.

Un altre element clau és la dimensió de les actuacions. Les empreses consideren necessari que els projectes tinguin prou "massa crítica" per ser finançables. En el cas de les carreteres 2+1 –amb 666 milions d’inversió per actuar sobre 430 quilòmetres– se suggereix estructurar contractes d’entre 50 i 100 milions com a mínim, o agrupar trams en corredors de fins a 200 o 250 milions.

No obstant, el mercat admet diferents fórmules organitzatives, des de grans paquets licitats de manera simultània fins a unions temporals d’empreses (UTE) per facilitar l’accés a operadors de menys mida.

Entre els principals punts crítics identificats pels experts de Territori figuren la gestió d’expropiacions (que el sector creu que hauria de recaure en l’Administració) i la complexitat tècnica d’integrar noves estacions en el sistema ja operatiu de l’L9. El projecte ferroviari preveu una inversió de 500 milions d’euros per completar nou estacions del tram central, amb l’objectiu de posar-les en servei el 2032. A diferència d’etapes anteriors, la concessió es limitarà a l’arquitectura, instal·lacions i manteniment, sense incloure el túnel ni l’obra civil principal, que va a càrrec de la conselleria i que ja s’està executant.

Notícies relacionades

Gestió publicoprivada

El sector de les infraestructures veu una "oportunitat" en les concessions

En el desplegament d’11 estacions de recàrrega ultraràpida, amb una inversió de 18 milions, s’han interessat 28 empreses, que pertanyen a un mercat emergent vinculat a la mobilitat elèctrica, sense connexió directa amb els operadors tradicionals, segons consta en l’informe preliminar del Govern. L’objectiu és garantir punts de recàrrega cada 60 quilòmetres en corredors estratègics, amb potències superiors a 150 kW.

El Govern preveu tancar al llarg del mes de maig les entrevistes individuals que eventualment planifiqui amb operadors i publicar els informes definitius de les consultes. Si es confirmen les condicions de viabilitat, les primeres licitacions es podrien activar al llarg del 2026, i es reobriria un model concessional que no s’impulsava a Catalunya des de fa 14 anys.