La claveguera policial va tapar evidències sobre la fortuna de l’emèrit que va revelar un testimoni

Les esmentades notes manuscrites, els àudios del comissari i un informe policial inclòs en el cas de Francisco Nicolás Gómez Iglesias, conegut com el Petit Nicolás, mostren com De la Rosa va acusar almenys en dues ocasions, el 2012 i el 2014, el llavors cap de l’Estat d’haver rebut accions d’Abengoa, de Telefónica i Ence. Aquestes dues últimes empreses havien sigut privatitzades poc abans pel Govern de José María Aznar.

El 10 de novembre de 2012 De la Rosa va mantenir dues reunions amb Villarejo. Una al matí al despatx de l’empresari i la segona, a la tarda a la seva pròpia vivenda de Barcelona. El comissari iniciava el que va batejar com a Projecte Barna, un pla parapolicial conegut com a operació Catalunya promogut des del Ministeri de l’Interior del Govern de Mariano Rajoy per buscar draps bruts dels líders independentistes catalans. L’excomandament policial va descriure els suposats tripijocs de l’expresident català Jordi Pujol, i els dels seus fills, Oriol, Josep, Oleguer i Jordi.

Investigacions judicials

El financer català va denunciar el patrimoni ocult de Jordi i Josep Pujol Ferrusola, però també les presumptes irregularitats comeses per Oriol Pujol amb les ITV, i una operació financera sospitosa d’Oleguer Pujol, el benjamí del clan, a qui va vincular amb la compravenda de les oficines del Banco Santander. Els casos de corrupció denunciats per De la Rosa van acabar judicialitzats i un d’ells, el de les ITV, es va concloure amb una condemna ferma per a Oriol Pujol de dos anys i mig de presó.

A l’explicar l’origen de la fortuna de Jordi Pujol Ferrusola, De la Rosa va revelar al comissari que Dante Canonica i Arturo Fasana, els noms del qual ja havien aparegut en el cas Gürtel per amagar els diners del capitost de la trama, Francisco Correa, eren els gestors dels diners que suposadament guardaven els Pujol a Suïssa. Aquest financer català va aportar una dada rellevant, que anys després s’acabaria confirmant: Canonica i Fasana també guardaven els diners opacs del llavors cap de l’Estat, Joan Carles I de Borbó.

En concret, tal com va descobrir la Fiscalia suïssa, van ser els que van crear les fundacions Zagatka (Luxemburg) i Lucum (Panamà). Per contra, la investigació portada a terme en el cas Pujol no ha aconseguit trobar cap indici de la vinculació d’aquests gestors suïssos amb la família de l’expresident català.

De la Rosa va aportar en les reunions que va mantenir amb el comissari indicis sobre els suposats ingressos del rei emèrit Joan Carles I amb accions de les empreses Ence, Abengoa i Telefónica, tal com es pot llegir a les agendes i ha pogut confirmar aquest diari.

«Ence, Telefónica i Abengoa»

No era la primera vegada que De la Rosa relatava a algú la vinculació de l’emèrit amb aquestes tres empreses, tal com consta en un informe del cas del Petit Nicolás que transcriu una altra conversa que també va ser gravada. En aquest àudio, l’empresari català, que pensava que estava parlant amb un emissari del CNI, va assegurar al jove Francisco Nicolás Gómez Iglesias que el monarca havia rebut accions d’aquestes firmes, amb coneixement del llavors president del Govern, José María Aznar, que havia privatitzat Ence i Telefónica.

«Fasana té al seu compte 300 milions del rei [...]. Hi ha els Albertos amb el rei amb 300 milions. Això ho sap Rajoy, al privatitzar els comptes, i a l’estar ell ficat en l’embolic dels 100 milions de KIO, van dir, cal cobrir-lo, i Aznar a contracor va concedir que es donessin uns paquets d’accions d’Ence, Telefónica i Abengoa al rei. I en aquests paquets, a Ence, hi ha els Albertos representant-lo, i a Teléfonica ara hi ha Almansa, però hi són tots ells, i a Abengoa hi ha Aza, el seu fill i els Benjumea. I aquests paquets són els que ell ha venut després i ha fet líquid, i això va ser el que va anar a defensar a ‘The New York Times’ dient que no era veritat, però tenien tots els papers els del ‘New York Times’», va relatar De la Rosa, segons consta en el sumari del cas del Petit Nicolás.

Segons la informació publicada per ‘El Confidencial’, la Fundació Zagatka, amb la qual el cosí llunyà del monarca Àlvar d’Orleans va sufragar viatges de Joan Carles I per un valor de vuit milions d’euros, va obtenir rellevants plusvàlues amb la compravenda d’accions d’Ence, ja que va adquirir 85.000 participacions per 223.000 euros el desembre del 2008, i nou mesos després les va vendre per 254.938 euros, cosa que va suposar una rendibilitat del 14%.

El 2011 Zagatka va vendre més de 200.000 accions de la paperera, empresa en la qual els Albertos [Alberto Alcocer i Alberto Cortina], amics del rei, tenien una posició de referència. Després de ser objecte d’una investigació per part de la Fiscalia del Suprem, l’emèrit va pagar 4.395.901 euros per regularitzar la seva situació amb Hisenda pels regals de la Fundació Zagatka, que segons Àlvar d’Orleans no està vinculada amb Joan Carles I.

Connexió amb Abengoa

Altres publicacions al·ludeixen a la connexió «directa» que Joan Carles tenia amb Abengoa a través del seu cosí Carles de Borbó i de la seva estreta relació amb la família Benjumea, als quals els va obrir totes les portes als EUA. Segons ‘Vozpópuli’, Joan Carles I va col·locar a la companyia andalusa el 2011 el seu excap a la Casa del Rei, Alberto Aza Arias, com a membre del consell assessor internacional.

En les gravacions, De la Rosa assegura també que els Albertos eren en realitat els gestors dels diners de Joan Carles I. I que havien obtingut aquesta responsabilitat després de la imputació del diplomàtic mort en 2009 Manuel Prado i Colón de Carvajal, persona de la màxima confiança del cap de l’Estat i encarregat de gestionar els comptes del monarca. En el cas Urbanor i altres causes vinculades, com el cas KIO, es va arribar a estudiar la possibilitat que els diners que guardaven De la Rosa fossin en realitat de Joan Carles I. Tot i això, la justícia mai va arribar a assenyalar el monarca.

Precisament, Villarejo escriu a la seva agenda que De la Rosa li va dir que la relació dels gestors suïssos Canonica i Fasana amb el rei es derivava del cas Urbanor, que havia deixat al descobert Prado i Colón de Carvajal. Aquest diplomàtic i De la Rosa van ser condemnats el 2006 a un i cinc anys de presó, respectivament, pel forat de 375 milions provocat a l’empresa Kuwait Investment Office (KIO). Part dels diners no van poder ser recuperats.

Desvincular-ne el Rei

Lluny d’investigar aquests fets, la claveguera policial va ordir un pla per mirar de desvincular el rei emèrit dels diners desapareguts del cas KIO, tal com va avançar El Periódico de España. A la seva agenda, Villarejo va redactar la seva intenció que De la Rosa allunyés Joan Carles I d’aquest cas de corrupció. Com a comesa, el comissari va apuntar al seu diari: «Citar que tot allò referit a Manuel Prado, membres del Cesid –antecessor del CNI– li van aconsellar que també fiqués SM  –Sa Majestat– per fer més pressió, tot i que el temps va deixar clar que va ser una trampa per blindar-se dels diners dels quals va ser desposseït i encara reclama». D’aquesta manera, l’excomandament policial pretenia que De la Rosa culpés el CNI de les notícies que apareixien a la premsa que vinculaven a l’emèrit amb el cas KIO.

Notícies relacionades

La fiscalia demana arxivar la causa de Begoña Gómez

El PSOE es mobilitza per empènyer Sánchez a no deixar la presidència

Joan Carles I, que va abdicar el 2014, no va ser objecte de cap investigació fins que la Fiscalia del Tribunal Suprem va obrir el juny del 2020 una causa contra ell després d’emetre’s els àudios de Villarejo en què Corinna Larsen al·ludia a les suposades comissions que hauria cobrat el seu examant. Les indagacions van acabar arxivades per la inviolabilitat del monarca i per la prescripció dels delictes.

Per contra, tots els integrants de la família Pujol han acabat processats en diversos casos de corrupció, i fins i tot, en un d’ells, el de les ITV, amb una condemna de dos anys i mig de presó per a Oriol Pujol