Informe

Els lletrats van avisar a la Taula del Parlament que Lluís Puig no podia exercir telemàticament

  • Els serveis jurídics suggereixen que hi ha d’haver una reforma reglamentària perquè l’exconseller pugui participar en les comissions

SLQ03  BRUSELAS (BELGICA)  12 02 2019 - (De izq a der) Los exconsellers catalanes y dirigentes independentistas Antoni Comin  Lluis Puig y Meritxell Serret participan en una manifestacion convocada este martes en el barrio europeo de Bruselas (Belgica) contra el juicio para determinar la responsabilidad penal de los doce dirigentes independentistas catalanes que ha comenzado en el Tribunal Supremo espanol  EFE  Stephanie Lecocq

SLQ03 BRUSELAS (BELGICA) 12 02 2019 - (De izq a der) Los exconsellers catalanes y dirigentes independentistas Antoni Comin Lluis Puig y Meritxell Serret participan en una manifestacion convocada este martes en el barrio europeo de Bruselas (Belgica) contra el juicio para determinar la responsabilidad penal de los doce dirigentes independentistas catalanes que ha comenzado en el Tribunal Supremo espanol EFE Stephanie Lecocq / STEPHANIE LECOCQ (Zeta_intramedia)

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En la gruixuda carpeta d’assumptes pendents al Parlament després de la suspensió de Laura Borràs com a diputada i presidenta, hi figura el vot del diputat i exconseller Lluís Puig que, com va explicar aquest diari, encara no està garantit perquè les actes dels plens en els quals es va comptabilitzar verbalment el seu posicionament encara no han sigut firmades. Però no només penja d’un fil el seu vot, sinó també la seva participació en les comissions, ja que al residir a Bèlgica des del 2017 a causa de la seva situació processal, no acudeix presencialment a la Cambra i sol·licita poder exercir per la via telemàtica.

Davant els dubtes que va suscitar aquesta qüestió en la comissió d’assumptes institucionals, la Taula va encarregar un informe als serveis jurídics abans de prendre la decisió de comptar amb ell per mitjans informàtics, com va acabar passant dijous passat. El document del 25 juliol, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, i que va estudiar l’òrgan rector abans de procedir, deixa clar que els lletrats opinen que el reglament intern «dona per fet» el caràcter presencial de les sessions, seguint amb el que ja van expressar el 15 de gener del 2018, perquè la normativa no estableix excepcions a la presencialitat. Però no només això. Avisen també que, al no haver-hi «dubtes interpretatius» sobre les normes en aquest sentit, si la Taula l’accepta estaria modificant «implícitament» les regles i anant més enllà de la seva funció d’interpretació.

La conclusió dels juristes és que aquesta decisió –amb els vots de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i el ‘no’ del PSC–, es pot entendre com «un acte que excedeix les seves funcions» i que entra en contradicció amb el reglament «amb independència de les valoracions polítiques que pugui merèixer el fet que el diputat no pugui participar a distància en les sessions de la comissió». Fins i tot remarquen que el Tribunal Constitucional (TC) ha dictat diverses resolucions en les quals nega que la situació de Puig pugui equiparar-se a la incapacitat allargada que al·lega per delegar el vot.

El TC va declarar que «com a norma general, les actuacions parlamentàries han d’exercir-se de manera presencial» i que la presència dels diputats és «un requisit necessari perquè puguin deliberar i adoptar acords», per la qual cosa acaba deduint que el reglament del Parlament no preveu que els diputats puguin participar en l’activitat parlamentària «en absència». 

El parèntesi de la covid

Notícies relacionades

Incideixen que, les mesures adoptades per la pandèmia –el vot delegat i telemàtic– es van fer per evitar que el Parlament estigués evocat a una situació d’«inoperància» però adverteixen que això no compta amb una «habilitació reglamentària» i que es va acceptar perquè era «l’única solució possible». De fet, l’1 de febrer del 2022 es va esgotar el marge donat perquè les comissions se celebressin de manera telemàtica o semipresencial i la sol·licitud de Puig va arribar després que el TC «declari inconstitucional que un diputat que es trobi en una situació personal com la seva pugui delegar el vot a causa d’incapacitat allargada».

La ponència per reformar el reglament es va activar per la covid, en la legislatura anterior, però després de diverses sessions a l’abril i el maig del 2020 no va prosperar cap document malgrat les propostes de diversos grups que apuntaven en la direcció de permetre la via telemàtica en casos de força major, greu risc col·lectiu, crisi sanitària, catàstrofe o calamitat pública. ERC aposta ara per una modificació exprés per protegir-se dels casos com el de Puig, però farà falta temps, capacitat de diàleg i majories.