Oasi en la polarització

Els primers Diàlegs (im)Possibles d’EL PERIÓDICO i beBartlet a Madrid han aconseguit obrir un oasi enmig de la polarització actual per asseure dos polítics diferents del PSOE i el PP a compartir posicions. Asseure’s i dialogar, cosa poc freqüent en el context actual. Fins i tot a estendre receptes per fer possible el "diàleg" entre diferents. María Márquez (Huelva, 1989), portaveu del PSOE al Parlament d’Andalusia i vicesecretària general del PSOE andalús, i Juan Carlos Caballero (València, 1989), portaveu del PP a l’Ajuntament de València, han coincidit a reivindicar "escoltar".

"En un moment de cada vegada més crispació i polarització política, reivindicar asseure’s i escoltar és gairebé un acte de rebel·lia", va lamentar Caballero, posant en valor en tot moment la política de proximitat i el municipalisme. La seva "mestra", l’alcaldessa de València María José Catalá, "em va ensenyar que la política no és soroll", va assegurar per mirar de posar en valor aquest manual.

Márquez va recórrer al concepte psicològic de la "relativitat perceptiva" per visualitzar un món on hi ha "molts diàlegs", empatitzar amb l’altre i relativitzar la raó de cadascú. "Si un veu un sis, però un altre un nou, defensem el que veiem i tots dos tenim raó. La grandesa és aixecar-se de la cadira i veure que des de la seva perspectiva hi ha un nou. Ajuda a empatitzar i generar marcs comuns en què tots capiguem. Construir i treure aquests blocs de diàlegs impossibles", va concloure. Per això, va apostar també per evitar contribuir a la cambra d’eco", a què tendeixen les xarxes socials.

Consensos en les institucions

"Generar espais d’escolta és el primer que cal fer per dialogar. Moltes vegades no escoltem al de davant", va lamentar Márquez, per a qui la política és una reivindicació mateixa de la vocació de servei de públic. Caballero va insistir en la seva visió de la política com un treball amb la societat i "necessària per a la democràcia". El dirigent popular va relatar la seva experiència com a regidor responsable d’emergències, que el porta a dormir sempre amb el telèfon encès i a acudir quan passa alguna cosa, perquè "vull saber què passa a la meva ciutat", va assenyalar. Posant com a exemple l’incendi del barri Campanar, el 2024, que va deixar un edifici reduït a cendres, Caballero va explicar les lliçons apreses d’aquesta tragèdia, tant en la dotació de més mitjans als bombers municipals, fins i tot "escales més altes", va detallar, fins a "façanes ventilades" als edificis de la ciutat.

La socialista i el popular van reivindicar els consensos en les institucions amb exemples concrets. Márquez, la llei de memòria històrica i democràtica aprovada el 2017 al Parlament d’Andalusia "sense cap vot en contra, una cosa avui impensable", i Caballero, les polítiques verdes o de suport al col·lectiu LGTBI que ha negociat amb l’oposició a l’Ajuntament de València, davant el rebuig de Vox, el seu soci de govern.

El consell de Calvo

Unes posicions que van animar des del públic l’exvicepresidenta i actual presidenta del Consell d’Estat, Carmen Calvo, que des de la veu de l’experiència va voler demanar a Márquez i Caballero "caveu més profund", apel·lant a la seva "formació", més àmplia, va afirmar, que la de la seva generació, en què van proliferar perfils més "autodidactes", segons va relatar la que ha sigut ministra amb dos presidents diferents, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez.

Calvo, que va arrencar l’aplaudiment dels presents, va afirmar que per superar l’actual situació de polarització, o fins i tot de "violència", convé no mirar de tenir la raó en cada moment. "Tenir la raó és un vici, com fumar, que cal deixar", va sentenciar de manera gràfica al respecte. La presidenta del Consell d’Estat, amb una llarga trajectòria de gestió i negociacions a l’esquena, va reflexionar amb els presents que "un bon pacte és el que et deixa mig content i mig trist", perquè en cas contrari, va advertir, Espanya estaria "condemnada" a repetir el pitjor de la seva història, i va citar els alçaments militars del segle XIX i els cops d’Estat del XX.

El diàleg va estar presentat i conduït pel director d’EL PERIÓDICO i director general de continguts de Prensa Ibérica, Albert Sáez, i pel soci i vicepresident de beBartlet, Nacho Corredor. Sáez va entonar el mea culpa pel que fa als mitjans de comunicació en el clima de polarització que viu el país. "Hi ha una part del que està passant que és responsabilitat dels mitjans", va assenyalar, mentre va advocar perquè els diaris "donem exemple i creem plataformes com aquesta, en què la gent pugui conèixer l’altre. Un diari és un bon lloc on posar-te al lloc de l’altre", va sentenciar.

Notícies relacionades

Una cita per fomentar el diàleg entre diferents

Espanya va tenir un pla de guerra contra el Marroc l’any 1975

El paper dels editors

El director d’aquest diari igualment va diagnosticar com un mal la desaparició gairebé total dels editors de premsa a Espanya i va assenyalar com una gran fortalesa de Prensa Ibérica comptar "amb una família d’editors", la família Moll. "Si el que tens és un fons d’inversió que vol recuperar la inversió que ha fet, i, tant sí com no, t’has equivocat de negoci", va concloure la seva reflexió.