Les claus del seu futur polític

Laura Borràs serà jutjada per corrupció: ¿perdrà la presidència del Parlament?

  • La Mesa decidirà dijous a les 12 hores si suspèn la líder de Junts de forma immediata com preveu el reglament

Laura Borràs serà jutjada per corrupció: ¿perdrà la presidència del Parlament?

Jordi Borràs / Acn

5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’asseurà al banc dels acusats pel presumpte fraccionament de 18 contractes durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Independentment del resultat de la vista oral, el futur de la cap de Junts a la Cambra catalana depèn de l’aplicació del reglament i la majoria de la Mesa preveu suspendre-la aquest dijous al ser acusada de prevaricació i falsedat documental. Borràs es nega a dimitir i defensa la seva innocència, malgrat que els grups –excepte Junts– aposten per deixar-la ja sense funcions. Aquest és el periple parlamentari a què s’enfronta a partir d’ara:

¿Pot ser apartada del càrrec?

L’article 25.4 del reglament explicita que en els casos en què un diputat sigui acusat per delictes «vinculats a la corrupció», la Mesa del Parlament, «una vegada sigui ferma la interlocutòria d’obertura del judici oral i en tingui coneixement, n’ha d’acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de forma immediata».

Tots els partits, tret de Junts, consideren que els delictes que s’atribueixen a Borràs –prevaricació i falsedat documental– estan relacionats amb la corrupció, tot i que la presidenta nega que pugui quedar subjecta a aquestes consideracions perquè insisteix que la seva és una causa política. La corrupció per si mateixa no apareix al Codi Penal, però el Consell General del Poder Judicial sí que inclou en aquesta categoria el delicte de prevaricació.

A la Mesa, hi ha cinc vots del PSC, ERC i la CUP a favor de suspendre-la –directament o indirectament– i dos de Junts en contra, però la presidenta no podrà votar per conflicte d’interessos, així que el partit només registrarà un vot en defensa de Borràs, el de la secretària Aurora Madaula. Si no hi ha canvis, Borràs es quedarà sense funcions el mateix dijous.

¿Com pretén Borràs evitar ser suspesa?

En el cas que es plantegin dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d’incompatibilitats aplicable, la Mesa del Parlament pot sol·licitar un dictamen a la Comissió de l’Estatut dels Diputats que està presidida per un dels homes de confiança de Borràs, Jaume Alonso-Cuevillas (Junts).

Aquest text, que després es votaria al ple, podria referir-se a l’article 25.1 del reglament, que fixa que els diputats del Parlament poden ser suspesos «si és ferma l’ordre de processament o d’obertura de judici oral i el ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats».

En aquest cas, no s’esmenten delictes vinculats a la corrupció i perquè Borràs sigui apartada es requereixen, almenys, els vots de la CUP amb els del PSC, Vox, Cs, PPC i En Comú Podem, ja que ells en sumen 61 i la majoria és de 68 (amb els anticapitalistes arribarien a 70). Aquesta votació també comprometria Esquerra, que hauria de decidir de quin bàndol està i, alhora, dividiria l’independentisme a l’hemicicle i Borràs podria llançar el missatge que els seus socis la suspenen públicament. Per tot això, l’opció més probable és que se li apliqui el 25.4 des de la mateixa Mesa, sense haver de passar per aquest tràmit al ple.

¿Quan i qui va recolzar la suspensió per corrupció?

La inclusió de l’article 25.4 al reglament va ser a càrrec de la CUP, que va transaccionar el text amb Junts pel Sí (ERC i Junts). El 26 de juliol del 2017 es va obrir el meló del reglament per aplanar la ruptura en plena pugna sobiranista per tirar endavant les lleis de desconnexió i els anticapitalistes van aprofitar aquest marge de maniobra per aprovar la suspensió d’un diputat de les seves funcions quan se li obri judici oral per una causa vinculada a delictes de corrupció. Mai s’ha arribat aplicar, així que el primer precedent, per tant, seria el de Borràs, i la desposseiria de les seves funcions al Parlament temporalment, però mantenint la seva acta com a parlamentària, ja que si no acaba sent condemnada ni inhabilitada recuperarà les seves funcions.

¿Què n’opinen els lletrats?

Els lletrats, a petició de Borràs, van elaborar un informe que proposava diversos canvis al reglament i un es referia precisament a l’article 25.4. Apostaven per suprimir-lo, al·legant que «no té cap precedent ni referent en el nostre dret parlamentari». «Contempla una causa de suspensió de l’exercici d’un dret fonamental (el de participació política) que presenta seriosos dubtes de constitucionalitat respecte a la presumpció d’innocència, que també és un dret fonamental», van afirmar llavors els serveis jurídics. En un informe previ, del 2018, se suggeria que el redactat era ambigu i que calia clarificar-lo.

El març passat els grups parlamentaris van constituir la comissió que ha de modificar la normativa interna per adaptar-la a l’actualitat. El teletreball, la transparència, el pla d’igualtat i el ‘cordó sanitari’ a l’extrema dreta se situen com les prioritats de consens a reformular i tots els partits, excepte Junts, insisteixen que no tenen cap intenció de modificar l’article 25.4. En tot cas, una reformulació del text tampoc arribaria a temps per blindar Borràs, segons diverses fonts parlamentàries.

¿Qui assumiria les funcions de Borràs?

Els grups donen per fet que Borràs serà suspesa dijous, així que aquesta és la principal incògnita. Amb el reglament vigent, Borràs no podria exercir com a diputada ni com a presidenta del Parlament, però conservaria la seva acta com a parlamentària perquè es tracta d’una suspensió temporal i acotada al termini entre l’obertura del judici oral i la posterior sentència. En el cas que fos absolta, sí que podria tornar a exercir, perquè no hauria corregut la llista, ja que no s’emetran noves credencials.

Ara bé, en el moment en què quedi sense atribucions, la presidència de la Cambra catalana quedarà vacant i, si Borràs no renuncia abans i es proposa un altre candidat a la presidència, serà la vicepresidenta primera, Alba Vergés, la que n’assumirà les competències de forma interina. Això sempre que Junts vulgui mantenir la plaça que ocupa Borràs buida, perquè si opta per conservar el càrrec i exercir-lo, pot proposar qualsevol altre diputat de les seves files i votar la seva candidatura al ple.

Segons l’acord entre ERC i Junts després de les eleccions del 14-F, els primers ostentaven el comandament de la Generalitat i els segons lideraven el Parlament.