Sandro Rosell: «Villarejo no treballava sol. O algú de l’Estat li va dir que ho fes o va ser un empresari»

Els últims anys hauran sigut difícils per a vostè, tot i que després el van absoldre. ¿S’ha recuperat?

Crec que m’he recuperat. Sí, han sigut uns anys difícils per a mi, però més per al meu company, Joan Basoli. El seu fill va tenir un accident i la jutge Carmen Lamela no el va deixar sortir per visitar-lo. També molt difícil per a les famílies. Al final, tu estàs tancat. És un tema mental: intentes fer esport, llegir, escriure cartes i, en el meu cas, un llibre, i caminar molt, uns 10 quilòmetres al dia. No és tan dur per a qui és dins com per a la gent que és fora.

¿Va fer amistats a la presó?

Sí. Tenim un xat amb els que van sortint. El pal de paller del xat és el capellà de la presó, que em va ajudar molt. Em vaig ajuntar amb dos germans que eren narcos, tenien la meva edat i a més eren del Barça. Em deien «presi». Quan vaig ingressar els vaig dir que m’havien ficat a la presó sense fer res i ells em van contestar: «És clar, és clar...» Vaig comentar que em feia ràbia perquè no havia fet res. Al cap d’uns dies, els vaig preguntar: «Això de la presó, ¿com es porta?». Em van dir: «Mira, presi, si tu estàs de zero a tres mesos a la presó, no t’assabentes del procediment; si hi estàs de tres mesos a tres anys, és una guerra entre tu i la presó i a veure qui guanya, i si hi estàs més de tres anys, sempre guanya la presó». Hi vaig estar entre tres mesos i tres anys i crec que vaig guanyar.

¿Va tenir por?

Un parell de vegades perquè em van increpar. No por de posar-te a suar, però sí de pensar a veure si avui rebo. I alguna escena: un dia un en va apunyalar un altre davant nostre. És duríssim ser funcionari de presó..

Després de sortir de presó, ¿va necessitar ajuda psicològica?

No. I no penso en això. El que és curiós és que allà dormia molt bé. Pensava: «Aquí no em poden robar» (riu). No. L’únic que m’ha quedat és el cotocroc, cotocroc de tancar les portes a la nit; és duríssim aquest soroll. La presó té el soroll de la porta, l’olor de ranci i el color gris. Cada dia jo buscava verd.

¿Ara s’estan descobrint més coses sobre la investigació?

El que heu revelat a EL PERIÓDICO és importantíssim. ¿Per què? A mi em van absoldre per falta de proves, però ara és corrupció judicial. Canvia molt.

Les anotacions de Villarejo revelen que l’investigaven sense control judicial.

La meva dona, quan va venir a veure’m a la presó, em va preguntar: «Sandro, ¿què has fet?» «¿Tu què creus?» «Reees». Hi havia 40 policies a casa meva. 10 més a la meva masia de l’Empordà. ¿Imagines quant deu valer això a l’Estat? Vaig calcular un parell de milions d’euros. Per això sí que hauria d’anar gent a la presó. Quan deia que aquí no hi havia res de res, pensava: «Ara com ho demostrem». ¿Com demostres la innocència?

¿Considera que va ser tot va ser un muntatge?

Absolutament. Les acusacions que em fan no ho són, sinó que expliquen la meva vida empresarial. Va transferir diners d’un compte a un altre. Sí. ¿I? Va cobrar un taxa d’agència per organitzar un partit. M’hi he dedicat tota la vida. Sí. ¿I?

¿I està ressentit perquè les clavegueres de l’Estat hi hagin participat?

M’agradaria molt dir que no soc rancorós. Quan anava de petit a catequesi explicaven que no havia de ser-ho, però aquell dia no vaig anar a classe. Vull saber qui ha premut el botó vermell i no pararé fins a saber-ho. L’única manera és que els jutges acceptin les querelles.

¿Creu que hi va ser darrere la maquinària de l’Estat, un partit polític o unes persones concretes?

Villarejo no treballava sol. Treballaba de dues maneres. Una, com un patriota espanyol que tirava pel dret sense autorització judicial, que se saltava la normativa i utilitzant fons reservats. L’altra, a compte d’un empresari. En el meu cas, o algú de l’Estat li va dir que ho fes o va ser un empresari. Vull saber quina via va ser la meva o si va ser una barreja de totes dues.

¿Quina hipòtesi estudia?

Una barreja de les dues.

Però Villarejo l’engloba en el món independentista.

Jordi Évole m’ho va preguntar. Li vaig dir: «Et diré el que faria i digues-me si això és o no ser independentista». «Si hi hagués votació sobre la independència, votaria que sí; però si guanyés el sí, faria les maletes i me n’aniria de Catalunya. I si guanyés el no, em quedaria.

Villarejo l’inclou en l’operació Catalunya.

No m’ho acabo de creure. Això ho diu Villarejo, però el 2015, i no era president del Barça. Aprofitant que ‘el Pisuerga pasa por Valladolid...’

Hi ha dos personatges clau. Un, Alicia Sánchez-Camacho, a l’existir la gravació d’una conversa en què diu a Villarejo que l’ha d’investigar. ¿Per què l’hi demana?

No ho sé. Si alguna vegada la veig l’hi preguntaré. Si presentem una querella contra Sánchez-Camacho ha de ser al Tribunal Suprem perquè és aforada i allà ens la poden bloquejar, no per ella, sinó perquè hi ha Carmen Lamela, la instructora del meu cas. El meu advocat, amb bon criteri, m’ha recomanat que és millor anar pels jutjats ordinaris contra Villarejo.

L’altre és José Luis Pérez, l’autor d’un blog crític a la seva gestió i que col·labora amb Villarejo.

No el conec. Ha sigut condemnat a ingressar en un psiquiàtric i a una pena de presó. És a dir, una persona amb problemes psiquiàtrics i antecedents penals és qui dona informes per empresonar-me.

¿Als informes policials apareix com a rellevant la informació del blog d’aquesta persona?

Sí. Bé, fonts obertes, vas a un bar, t’expliquen el que sigui i mira és investigació. Mortadel·lo i Filemó.

Tornant a Villarejo. ¿Quan deixa el Barça, constata que l’espiaven?

Alguna cosa noto, i començo a dir als meus amics: «No parleu per telèfon perquè crec que m’estan gravant». Però van ser sensacions. Mai vaig sospitar que passaria tot el que va passar després. En la comissió rogatòria dels Estats Units es van inventar un compte en aquest país, que no és veritat, per tenir una manera de lligar els Estats Units amb nosaltres. La comissió només demana informació bancària sobre mi i, en canvi, mira com va acabar tot. A d’altres, que també hi figuraven, no els ha passat res i a mi dos anys a la presó. I si hi hagués delicte, que no n’hi havia, ningú passa ni una setmana a presó per això i menys per una cosa de feia 12 anys. La desproporció és d’un calibre brutal.

¿Creu que Villarejo col·laborarà com va dir a la televisió?

Villarejo col·laborarà, si es pot dir col·laboració, amb qualsevol persona, tot i que en surti perjudicat, que l’ajudi a demostrar que ell no estava sol en això.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

¿Dona credibilitat a les agendes de Villarejo?

Absolutament. És impossible inventar-s’ho. Les interpretacions són un altre tema.