Relació entre forces

ERC-PSC: diàleg sense taula a Catalunya

  • Aragonès opta per la bilateralitat amb els socialistes i defuig de fòrums que encoratgin el marc d’una fractura social

ERC-PSC: diàleg sense taula a Catalunya

EFE / MARTA PÉREZ

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si existeix un aspecte en què el catalanisme s’ha obstinat sempre és a aconseguir una relació bilateral amb l’Estat. Els successius governs estatals, amb tot, sempre han mirat de diluir el conflicte territorial català en el magma de tots els territoris d’Espanya. Es pot anomenar Conferència de Presidents, Consell de Política Fiscal i Financera o qualsevol altre fòrum anàleg. La creació de la taula de diàleg i negociació va ser rebuda per ERC com una autèntica fita justament per això, més enllà que, sobretot, es reconegués l’existència d’un conflicte.

A Catalunya, com passa en altres aspectes (el PP que arrasa hegemònicament a Andalusia a penes ocupa el grup mixt del Parlament), la imatge apareix invertida. El primer partit de l’oposició, el PSC, té un diàleg bilateral franc amb el president Pere Aragonès. Hi ha reunions a dos i, en assumptes clau, una bona entesa amb el Govern, com es demostra amb l’acord a quatre (amb ERC, Junts i comuns) per la llei del català a les aules i en la renovació dels organismes que depenen de la Generalitat, singularment la CCMA.

Però el que no concedeix Aragonès a Salvador Illa és la seva reiterada demanda de creació d’una taula de partits catalans. El Govern, amb el seu tracte preferent al líder socialista, vol demostrar que no és una qüestió de diàleg o no, sinó del missatge que es transmet amb la manera en què fa l’esmentat diàleg.

Hi ha una afirmació del president del Govern, Pedro Sánchez, que sempre ha causat coïssor en l’independentisme i no és cap altra que el fet que la reivindicació secessionista, i els actes que la van acompanyar, «van fracturar» els catalans. Prenent aquesta premissa com a certa, Illa reclama una taula de partits per «trobar solucions conjuntes» que recusin aquesta societat eventualment oberta en canal.

Aragonès ho nega i veu en els intents del PSC un intent de diluir la taula de negociació amb l’Estat. En els seus inicis, fins i tot hi va haver qui va assenyalar que aquesta taula de partits catalans és la que hauria d’elevar les propostes en la negociació de l’Estat per incloure tots els ciutadans del territori.

El president sempre s’hi ha negat recordant que arreu del món el govern és el màxim representant d’un territori, començant per Espanya, on l’Executiu acudeix a negociar amb la Generalitat sense consultar els seus punts amb, posem per cas, el PNB. D'aquí neixen, també, els seus problemes amb Junts, quan els exigeix que siguin consellers els que participin en aquest fòrum.

Modulació bilateral

Notícies relacionades

Amb tot, el to de l’exigència d’Illa ha anat canviant. Continua reclamant una taula catalana, sí. Sense anar gaire lluny, i com sol ser habitual, dimecres passat en la sessió de control al president. Aquell dia, Aragonès el va desafiar a presentar una llista de possibles temes a tractar. Tot just quatre hores després el socialista li va reenviar els 43 punts que ja li va fer arribar en l’última reunió pública a dos, al febrer.

Una altra cosa és el calat dels acords a què puguin arribar totes dues forces. De l’anàlisi dels fets se’n pot extreure una matriu de comportament d’ERC. Pactes per renovar càrrecs, sí. Sobretot perquè la força del PSC en el Parlament no deixa cap altra sortida. Pactes transversals en qüestions de ‘país’, com és el català, també. I es va buscar amb afany. Pactes, que sempre inclouen cessions, sobre el full de ruta del Govern (com els pressupostos), no. La ruptura de blocs és encara una cosa futurible a aquest nivell. I menys quan falta poc per les municipals en què el PSC podria enllustrar l’aconseguit.