Investigació

Laura Borràs demana que el seu judici per frau sigui amb un jurat popular

La defensa de la presidenta del Parlament sol·licita al TSJ que pregunti al Tribunal Constitucional sobre l’exclusió de la prevaricació en les competències del jurat

Laura Borràs demana que el seu judici per frau sigui amb un jurat popular

Epi_rc_es

2
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, creu que ha de ser un jurat popular el que analitzi si va incórrer en corrupció respecte de 18 contractes menors quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), uns fets pels quals ha sigut processada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per aquesta raó, la seva defensa ha recorregut l’ordre de processament, qüestionant que el delicte de prevaricació exclogui aquesta possibilitat.

En el seu recurs, l’advocat Gonzalo Boye demana al TSJ que plantegi una qüestió davant el Tribunal Constitucional «respecte a l’expressa exclusió del delicte de prevaricació de l’àmbit competencial del Tribunal del Jurat» i que, una vegada es conegui aquesta decisió, s’actuï conforme als criteris establerts.

Subsidiàriament, reclama revocar l’ordre de processament «dictant-ne un pel qual s’acordi continuar pel curs del procediment abreujat respecte del delicte de prevaricació i reconduir la resta dels delictes a les normes establertes en la llei orgànica del Tribunal del Jurat».

Dimecres el TSJ va tancar la instrucció de la causa i va processar Borràs i tres sospitosos més pels presumptes delictes de prevaricació, frau, falsedat documental i malversació continuada. Veu indicis que Borràs i el seu amic Isaías Herrero es van posar d’acord perquè ell cobrés a través de contractes menors «un contracte anual encobert» a l’ILC.

Segons Boye, l’excepció sobre el delicte de prevaricació en la llei del jurat «afecta la qualitat democràtica i, sobretot, constitucional de la norma per privar els ciutadans (...) d’enjudiciar les conductes, justament, d’aquells que ostenten poder decisori sobre els seus propis assumptes: funcionaris, autoritats i jutges».

A més de Borràs i Isaías H., estan encausats Andreu P., que suposadament va participar a preparar els pressupostos i factures a presentar a l’ILC, i el tècnic de la institució Roger E. per presumptament facilitar els tràmits.

En la causa consten diversos missatges i trucades que exposen com Borràs i Herrero haurien suposadament acordat repartir en contractes petits encàrrecs més grans i d’altres en què ella l’insta a fer diversos pressupostos a diferents noms per presentar-se als procediments de contractació.

El ‘trapi’

En un dels correus que van intercanviar, ell li va dir a Borràs: «Se’m fa estrany i complicat haver de fer aquest ‘trapi’... ja sé que és el que hi ha, però posa’t al meu lloc, haver d’enredar diverses perquè em facin factures de tres quilos!», i ella li va contestar que en el pressupost havia de figurar com si fossin professionals independents amb factures no superiors a 18.000 euros més IVA.

«Si veuen que el que s’ha fet és fraccionar un encàrrec complet en diferents, és quan llavors pensen que hi ha una infracció. La qüestió és fraccionar, doncs, cada un dels conceptes perquè quedi clar que són com a parts que cal anar acoblant conjuntament», va al·legar Borràs, i va afegir que també haurien de repartir les factures en diferents anys.

Notícies relacionades

El TSJ recorda que Borràs, com a directora, tenia entre les seves funcions administrar els fons de la institució, aprovar despeses, ordenar pagaments i subscriure contractes, i constata que va intervenir en aquests 18 contractes menors, proposant-los, adjudicant-los, aprovant la despesa i autoritzant-ne el pagament.

En aquesta causa s’indaga sobre un total de 330.442,65 euros en contractacions d’ILC, que es van adjudicar a 18 contractes menors, sis directament a Isaías H. per un total de 112.503,50 euros, una al també investigat Andreu P. i la resta a diferents empreses –Isaías H. era soci de dues–.