Investigació judicial

Borràs es va interessar pels contractes sota sospita d’un amic quan ja era consellera

  • La presidenta del Parlament li va demanar en un altre missatge, quan ja era diputada, que l’avisés si els Mossos es presentaven de nou a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes

Borràs es va interessar pels contractes sota sospita d’un amic quan ja era consellera
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, es va interessar per un contracte de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) d’un amic seu, Isaías Herrero, quan havia deixat la direcció d’aquesta entitat i era consellera de Cultura, el 26 de juny del 2018, segons uns àudios inclosos en la causa que se segueix contra la dirigent de Junts per presumpta malversació de fons, segons fonts judicials. El funcionari que va rebre aquest missatge de Whatsapp ha reconegut aquest dimarts que el va rebre, tot i que no va ser l’únic. Mesos abans, el 7 de febrer del mateix any, quan ja era diputada a la Cambra catalana, Borràs va enviar un altre missatge en què va dir a aquest tècnic de la ILC, que està imputat en el mateix procés judicial, que s’havia assabentat que els Mossos s’havien personat a la seu d’aquesta institució i li deia que si passava una altra vegada l’avisés.

Aquesta revelació s’ha produït durant la declaració com a imputat del funcionari de la ILC Roger E., que va tramitar els contractes sota sospites d’Isaías Herrero, amic i col·laborador de Borràs. Aquest encausat va explicar davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instrueix el cas que era l’ara presidenta del Parlament la que decidia sobre la contractació de serveis, entre els quals els encarregats a Herrero. Va detallar que ell no era qui portava la paperassa sobre la contractació i que sí que va tramitar els que estan sent investigats perquè suplia una companya que estava de baixa. «Era Borràs la que li indicava el contracte a aquest i a l’altre», van explicar les fonts consultades. El tècnic ha aclarit que no va rebre cap indicació concreta de com s’havia de fer aquesta contractació i que ell era un mer funcionari. En la causa figuren correus seus amb Herrero. «La responsable de la contractació i qui decidia l’empresa és Borràs», ha indicat.

Avís de la Intervenció General

L’imputat ha remarcat davant el togat que la Intervenció General de la Generalitat va alertar a la ILC el juny del 2014 que s’havien detectat l’any anterior excessius contractes menors (de fins a 18.000 euros) i que s’havia de canviar el sistema d’adjudicació de serveis. Borràs va arribar a presentar al·legacions a aquest informe, però alhora va continuar amb el mateix mètode. La fiscalia l’acusa, precisament, de fraccionar contractes per imports superiors per poder donar-los sense concurs i publicitat. És a dir, a dit.

El procés judicial està obert per un delicte continuat de prevaricació, frau administratiu, falsedat en document mercantil i malversació, que suposadament es va cometre quan Borràs era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La presidenta del Parlament està imputada per afavorir presumptament un amic, Isaías Herrero, amb qui, segons el jutge, va acordar, entre el març del 2013 i el febrer del 2017, el fraccionament de 18 contractes menors de prestació de serveis informàtics, reflectint imports i conceptes inventats.

Resolucions injustes

Notícies relacionades

Les quanties de cadascun eren inferiors a 18.000 euros. Pel magistrat, l’actual presidenta del Parlament «va abusar de les funcions que tenia reconegudes», dictant «resolucions injustes» per trossejar els contractes i eludir la concurrència pública. D’aquesta manera, ajudava els interessos del seu amic «en detriment de la defensa dels interessos generals». Els contractes investigats sumen 330.442 euros.

Dels correus electrònics i les converses telefòniques intervingudes, argumenta el jutge, es desprenen «indicis prou sòlids de la concertació entre tots dos per defraudar» i adjudicar a Herrero els treballs informàtics «en el sentit més avantatjós per a ell». La resolució afegeix que Borràs va aprovar les adjudicacions dels 18 contractes investigats «en plena consciència que entraven en contradicció amb les exigències de la legislació reguladora» del sector públic i ometent la concurrència pública.