Eleccions a Andalusia

La patacada andalusa aviva les veus que demanen a Sánchez un Govern amb més pes polític

A la Moncloa la conversa ja gira en les últimes setmanes sobre la necessitat d’abordar un canvi en l’Executiu i sobre quan és millor fer-ho

La patacada andalusa aviva les veus que demanen a Sánchez un Govern amb més pes polític

Epi_rc_es

5
Es llegeix en minuts
Marisol Hernández

Fa un any el PSOE va veure venir amb claredat una remodelació de Govern, però no va poder encertar si seria abans o després de l’estiu, al compàs del congrés del partit. El mateix que va passar llavors, passa ara. Ningú pot saber què farà Pedro Sánchez després de la bestial derrota dels socialistes en les eleccions andaluses d’aquest diumenge, llevat que l’hi hagi explicat ell. Però la idea d’una nova crisi està completament instal·lada a la Moncloa entre els que han d’ajudar el president del Govern a afrontar en condicions òptimes les autonòmiques i municipals del maig del 2023 i les generals de finals d’any, segons confirmen diferents fonts de l’Executiu i del partit. D’això se’n parla des de fa setmanes. El debat no és si és necessària. La qüestió és quan fer-la. 

La legislatura encara la fase final –tot just queden dos períodes de sessions al Congrés, de setembre a desembre i de febrer a juny– i Sánchez s’enfronta a dues decisions a curt termini. Una, com reaccionar davant la debacle a Andalusia. I dos, què s’ha de fer per millorar les opcions del PSOE davant el pròxim cicle electoral. En realitat són dues reflexions que estan unides, però el resultat andalús les converteix en més urgents. Fonts socialistes consultades per aquest diari asseguren que no «té més opcions que fer una nova remodelació del Govern», probablement a la tardor. Una sensació que, com va publicar EL PERIÓDICO, ja estava molt estesa abans del 19-J, davant la perspectiva d’una gran victòria del PP. 

Com passa a la Moncloa, al partit i les seves òrbites, des d’aquest dilluns la crisi es percep ja com a una cosa inevitable. Tot i que, amb matisos. Segons un baró regional pot ser que no sigui una cosa «automàtica». «Ha de rellançar l’acció de govern i les eleccions andaluses han de ser un punt d’inflexió per a una estratègia renovada», reflexiona. «Cal prendre alguna decisió», assegura un altre dirigent sobre una crisi a l’Executiu. «No rendibilitzem la gestió i ells –amb referència al PP- sí que ho fan amb la crispació».  

Al setembre, projecte renovat

Hi ha unanimitat en què el president reaccionarà perquè, assenyala una persona que el coneix bé, és un «superador d’obstacles». A diferència del que va passar en les eleccions de Madrid, en què Iván Redondo i Sánchez van negar fins a l’últim moment els sondejos i van confiar que podien canviar-los, el líder socialista ha sigut ara molt conscient que Andalusia aniria malament. A la Moncloa esperaven que Juanma Moreno no arribés a la majoria absoluta i la dependència de Vox suposés un llast per a Alberto Núñez Feijóo. Però la derrota estava assumida i fa temps que treballen a preparar l’inici del curs polític vinent. De fet, l’equip del president, en una recent reunió amb els directors de Comunicació dels ministeris, ja va transmetre la idea que «al setembre torna amb un projecte renovat», segons indiquen fonts socialistes. 

«Ell ja està pensant en les autonòmiques i en les municipals», afirmen. «Sap que ha perdut aquesta batalla i està pensant en la següent». Aquest diari ja va informar que a Ferraz sospesen que alguns ministres puguin presentar-se a les eleccions municipals.  La direcció socialista estudia «en ferm» que la ministra de Sanitat, Carolina Darias, sigui la candidata a Las Palmas de Gran Canària, i no descarten proposar la titular de Ciència, Diana Morant, com a cap de llista a l’Ajuntament de València. La possibilitat que Miquel Iceta lideri la candidatura de Barcelona és una decisió que, formalment, està en mans del PSC. 

En tots els casos la resolució de plantejar o no les seves candidatures a cada federació la prendrà Pedro Sánchez. Però aquest horitzó també afecta el calendari d’una possible remodelació. Tot i que al PSOE li hagi agafat por davant un futur incert, d’aquí molts pocs dies se celebra la cimera de l’OTAN a Madrid. La segona setmana de juliol està previst que es faci el debat de l’estat de la nació i, després, les vacances d’agost donaran un descans al Govern. 

La remodelació de fa un any, quan el president va convulsar l’ala socialista de l’Executiu i va decidir prescindir de Carmen Calvo, José Luis Ábalos i Redondo, es va fer precisament al juliol, i la impressió ja llavors va ser que l’estiu l’havia tapat. Amb els mesos s’ha consolidat també la idea que els canvis no han fructificat, que falta «pes polític», que les noves ministres no han enlluernat, que Felix Bolaños, el vicepresident polític ‘de facto’, no pot atendre tots els fronts oberts i que a Sánchez li falten «parallamps».  

¿Una única crisi o dos ajustos?

El repte ara és actuar davant tot això: les andaluses, les mancances de l’Executiu, la mateixa erosió de la coalició, les dificultats o la ineficàcia del Govern a l’hora de vendre la seva gestió, el revulsiu que ha suposat Feijóo. Però la preguntes és ¿quan? Aquí s’obren diferents escenaris. Com comentava un president autonòmic no cal que sigui una cosa immediata. Un càrrec del Govern apunta «a la tardor», «una vegada s’encarrili l’aprovació dels Pressupostos, quan mogui totes les peces que hagi de moure». Una altra font, pròxima a la Moncloa, conjectura amb «una crisi en dues etapes, perquè no pot esperar les municipals»«El juliol o el setembre, amb la incorporació de pesos pesants del PSOE» i, després, «ajustos de cara al maig si van ministres en les candidatures». Un altre dirigent consultat opina que el president «farà retocs» de cara a les eleccions autonòmiques i municipals, però no tocarà res «arran del 19-J». 

Notícies relacionades

Aquesta mateixa font assumeix que el que ha passat a Andalusia no és «electoralment bo per al present», però exposa dues dades que certifiquen que en les pròximes generals no hi ha «res dit». Una, que la participació sempre és més alta a les generals que a les autonòmiques, i el PSOE ha tingut ara un problema de mobilització. I dues, que tots els presidents socialistes han millorat les dades a les andaluses. «Hi ha temps», defensa, sobre la possibilitat de millorar les expectatives de Sánchez, malgrat la «inflació de cavall».

I tot i que la majoria absoluta de Juanma Moreno suposa un fre per al creixement i les expectatives de Vox, al PSOE s’aferren que «la ultradreta no s’ha dissolt» i que Feijóo és un dirigent que encara té molt a demostrar, com certifica, indiquen, algunes fallades en «temes econòmics i internacionals». El mantra d’aquests mesos és cristal·lí: «Hi ha temps».