Eleccions andaluses 2022

L’erràtica campanya de Vox deixa en l’aire la seva entrada en el Govern andalús

Olona havia de ser el principal actiu de Vox en una campanya plena de polèmiques que podrien haver ajudat encara més Moreno

El partit mantindrà fins al final l’envit d’entrar en el pròxim Govern autonòmic perquè després de Castella i Lleó quedar-se fora seria un pas enrere

L’erràtica campanya de Vox deixa en l’aire la seva entrada en el Govern andalús
4
Es llegeix en minuts
Paloma Esteban

«Estic desitjant que entrem a San Telmo per posar-nos a treballar». Macarena Olona va aprofitar el missatge del míting final de la campanya per seguir endavant amb el seu envit: pretén governar la Junta d’Andalusia si el PP necessita els seus vots.

La diputada estava cridada a ser el principal actiu de la campanya electoral de Vox en aquestes autonòmiques. L’aposta per una de les seves principals dirigents, reflexionaven en el partit, assegurava un segon Govern de coalició amb el PP després del cas de Castella i Lleó. La campanya es va creuar en l’arrencada pel polèmic empadronament de la candidata a Salobreña (Granada), condició necessària per poder presentar-se als comicis. Les lectures van ser diverses: des de la penalització pel possible frau a la victimització en cas que tombessin la seva candidatura.

Al final, ni una cosa ni l’altra. A la campanya ha sortit a col·lació l’empadronament per retrets dels seus rivals polítics (ella va assegurar en el míting final aquest divendres haver patit «racisme per ser immigrant alacantina»), però han sigut altres polèmiques actituds les que han copat l’atenció del seu debut com a cap de cartell. Just abans de començar el camí cap al 19-J els principals dirigents de Vox repetien: «L’únic que necessitem és no cometre errors i les campanyes electorals ens solen provar bé. Sempre pugem en campanya». Pot ser la primera vegada des de la irrupció del partit en aquesta mateixa comunitat el 2018 en la qual les aspiracions es trunquin. Almenys, en part. 

El to dur (i el contingut) del primer debat televisat d’Olona (negant la violència de gènere o deixant clar que hi ha cultures «que no són respectables») va ser un dels punts d’inflexió de la campanya. La constant utilització d’imatges i tòpics (ventalls, flors, vestits de flamenca i sobreactuació en general) l’ha allunyat, a ulls de la resta de formacions, de potencials votants i ha evidenciat la idea que és una «paracaigudista que no coneix la terra» que aspira a presidir.

A les crítiques que ha anat acumulant en aquestes dues setmanes s’uneixen circumstàncies que tampoc han ajudat a redreçar les seves possibilitats, com el xoc d’una furgoneta del partit que tenia la cara d’Olona contra un altre cotxe a Sevilla, o la desaparició de la candidata en mítings sota l’excusa que només els protagonitzava amb Santiago Abascal, que aquells dies es trobava al Congrés dels Diputats. Va ser comentada així mateix la presència de Giorgia Meloni en l’acte central de Marbella, la líder ultradretana d’Itàlia.

També ha cancel·lat alguna entrevista en un dels principals canals de televisió i com va avançar aquest diari, ha sol·licitat formalment a la Mesa de la Cambra baixa renunciar a l’escó una vegada passin les eleccions i no abans, el que indiscutiblement alimenta les sospites que podria no quedar-se a Andalusia si les coses no surten segons el previst.

«Diumenge vinent sortiu a votar amb dolor, ràbia i gana. Ja no s’ha de votar l’opció menys dolenta», va desafiar Olona demanant suports aquest divendres a Sevilla.

En el partit d’Abascal reneguen que la campanya hagi anat malament, tot i que alguns dirigents sí que reconeixen que en moments puntuals, com en el primer debat, «la sobreactuació» no va provar bé a la candidata, que no està acostumada a aquests formats. Insisteixen que les enquestes infravaloren les seves possibilitats i que si el PP necessita els seus vots «exigiran entrar en el Govern».

Però la realitat és que el mateix líder nacional ha anat desinflant les aspiracions de la seva formació. «Traguem 30 diputats o 15, no donarem els nostres vots gratis», va dir fa dies en una de les seves intervencions amb militants. Obria la porta a un escenari molt pessimista, parlant d’una quinzena d’escons, que mai ha estat a sobre de la taula. Les enquestes més negatives per a Vox situen el partit entre els 16 o 17 escons. El 2018 en van obtenir 12. 

Notícies relacionades

L’única incògnita que queda per resoldre de cara a la nit electoral, segons totes les enquestes, és el paper que jugarà Vox en la pròxima legislatura. Si podrà forçar o no la seva entrada en el Govern. I mentre el PP confia que en sumarà prou com perquè es quedi fos, fonts del partit ultra repeteixen una vegada i una altra que portaran l’envit fins al final. La qüestió és que per a Vox no reeditar una segona coalició seria un fracàs després d’irrompre en l’executiu castellanolleonès. 

D’allà la insistència que pressionaran fins a l’últim minut si dels seus vots depenen. Altrament, interpreten en el PP, quedarà demostrat que poden tornar a governar sense Vox i, per primera vegada amb l’excepció del 4-M, el partit d’Abascal punxarà a la madrilenya.