Ciutadans s’encomana al miracle andalús: resistir i deixar Vox fora de la Junta

«La campanya ha sortit bé i l’acabem en alt, que és el més important». Ciutadans va arrencar el camí cap al 19 de juny buscant la seva supervivència i arriba a la cita amb la convicció que obtindrà representació. La candidatura de Juan Marín ha respost, amb punts àlgids, com les seves intervencions en els dos debats televisats (va acaparar atenció, va tenir protagonisme i fins i tot algun cop que ha donat de si com el de les ‘torrijas’ o la confrontació amb Macarena Olona) i ha aconseguit fixar el missatge (també amb l’ajuda del PP) que seria possible reeditar la coalició de govern d’aquests més de tres anys i mig. «No hi ha ningú que ens vegi pel carrer i no ens digui què bé ho heu fet. Cony, doncs voteu-nos», va llançar Marín en l’últim míting divendres a la nit.

Davant l’«histrionisme» de Vox, diuen en el nucli dur d’Inés Arrimadas, ha calat la idea que es pot repetir l’executiu autonòmic amb Juanma Moreno. Evidentment, si el miracle de la representació en un moment molt delicat per a Ciutadans prospera, el partit taronja tindria un pes molt menor. Però resistiria. I el més important: podrien ser decisius per evitar que la formació ultra exigís entrar a la Junta.

Les enquestes internes que manegen tant el PP com Ciutadans avalen aquesta tesi. La papereta de Marín podria depassar el 3% del vot a tres províncies: Sevilla, Màlaga i Cadis. Continuen lluitant, diuen els més optimistes, pel de Granada i Còrdova. El mateix Moreno va donar per fet en una entrevista a ‘El Mundo’ que Marín entrarà amb aquests tres escons. I, com va publicar aquest diari, aquests diputats s’afegirien de manera automàtica al bloc del PP donant com a resultat una majoria gairebé absoluta.

En el millor dels escenaris (que el PP arribés a la xifra dels 50), implicaria quedar al caire dels 55. Aquesta situació, insisteixen tant populars com taronges, forçaria Vox o un altre partit de l’esquerra a una abstenció segura. No veuen viable que els ultres poguessin insistir a obtenir conselleries si se situen tan a prop. En un escenari més contingut però d’èxit per al PP –que Moreno estigui entorn dels 47 o 48 diputats– la representació de Ciutadans també permetria arribar a o depassar la barrera dels 50. 

El grup parlamentari propi (aconseguir els 5 diputats) queda lluny per a la major part dels dirigents consultats per aquest diari però, alhora, reconeixen que obtenir tres escons en meitat de la descomposició que pateix el partit seria un èxit moral. Sobretot després d’haver aconseguit entrar en el Parlament de Castella i Lleó. Una pírrica victòria que els va donar un escó –el de l’exvicepresident Paco Igea– que, tanmateix, està encarnant l’oposició més directa a Vox.

I també tenint en compte que l’escassa representació dels taronges podria constituir-se en aquestes eleccions com el fre definitiu a l’entrada en el Govern dels d’Abascal, que amenacen de forçar la seva presència «tot i que Moreno necessiti un sol vot». Aquesta seria «la jugada mestra» per a Ciutadans i també la salvació del PP.

El fracàs rotund arribaria si aquestes expectatives caiguessin en sac foradat i, com pronostiquen també alguns sondejos, Ciutadans fos incapaç d’aconseguir un sol diputat. Tot i que en el partit insisteixen que ni tan sols amb un pèssim resultat n’hi hauria prou per llançar la tovallola (la formació ha preparat un pla estratègic i completarà el cicle electoral, passant per les autonòmiques i municipals del pròxim maig i, després, les generals), molts dirigents reconeixen que no obtenir representació a Andalusia suposaria «un abans i un després». 

El cop de les eleccions madrilenyes és el més dur que el partit ha acumulat en l’última etapa. Però el fenomen d’Isabel Díaz Ayuso i l’ombra de la moció de censura de la mà d’Ignacio Aguado va fer impossible qualsevol remuntada, fins i tot canviant de candidat.

Notícies relacionades

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

A la caça del vot convergent

Després va arribar Castella i Lleó, on van aconseguir salvar un diputat i Vox va créixer molt. I a Andalusia, reconeixen, necessiten seguir amb la tendència ascendent. Tornar al zero seria la constatació que no hi ha futur, especialment perquè és l’única comunitat en la qual el Govern de coalició ha funcionat fins a l’últim moment sense una sola polèmica entre socis i un PP respectant el joc net en tot moment, i fins i tot licitant perquè el seu soci no desaparegui.

Andalusia marcarà la política nacional a tots els partits. Però en el cas de Ciutadans és més que un baló d’oxigen o una sentència capital.