Ressaca del congrés del partit independentista

Enuig a l’entorn de Borràs per l’escàs recolzament en el congrés de Junts

Els seguidors de la presidenta denuncien una campanya per no votar els seus candidats, i Madaula llança atacs a les xarxes

«Alguns sempre troben els culpables fora», replica l’entorn del nou secretari general

Jordi Turull i Laura Borràs.

Jordi Turull i Laura Borràs. / TWITTER JORDI TURULL

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Ni presentant una única candidatura s’ha pogut evitar la divisió. Junts és un partit en una disjuntiva: tan sols 48 hores després de celebrar un congrés per renovar la cúpula i transmetre unitat al voltant del tàndem entre Jordi Turull i Laura Borràs, el recel continua instal·lat entre tots dos sectors. El motiu són les baixes xifres de recolzament rebut pels ‘borrasistes’ que porten fins i tot el secretari d’Organització proposat, David Torrents, a estar fora de l’equip, segons el reglament. Tot sembla que indica l’arribada a una solució inclusiva, però el problema és més de fons que d’un o de l’altre càrrec. El problema és de suspicàcia i d’estratègies divergents.

Quant a allò més apressant: Torrents, exmosso d’Esquadra i regidor a Badalona, fidel a Borràs i de verb molt afilat, havia de ser escollit secretari d’organització, en la llista conjunta que es va presentar als militants. Només havia d’aconseguir que la meitat dels que van votar ho fes marcant el seu nom. Però ni així. El mateix li ha passat en les votacions del congrés d’Argelers a la diputada i també fidel a Borràs Ester Vallès. Per pocs vots, però es queden fora. De la mateixa manera que hauria quedat fora la vicepresidenta del partit, Aurora Madaula, si no fos perquè el 50% necessari per entrar a la direcció s’ha tingut en compte en relació amb el conjunt obtingut pels quatre vicepresidents.

Madaula, que com Torrents no es mossega la llengua, ha afirmat a Twitter: «Hi ha qui ha tancat la carpeta de la independència i els que no ho fem, molestem». També en aquesta xarxa social, ha afegit, per si no quedava clar: «Malgrat que alguns han maniobrat perquè jo no sigués, hi soc».

La solució arribarà previsiblement aquest dimarts, quan es reuneix l’executiva per primera vegada. La resolució podria passar per un pacte polític entre Borràs i Turull per cobrir la vacant d’aquests dos càrrecs. Però no serà fàcil perquè determinats dirigents són explícits, en privat: el reglament diu el que diu. I afegeixen que s’hauria de tornar a votar per omplir totes dues vacants.

Encreuament de missatges de fons

La qüestió de fons és la següent: Borràs no va voler escoltar qui li va proposar fomentar una discriminació positiva de vots cap als seus fidels en la direcció. I en canvi ara es denuncia, des de l’entorn de Borràs, que els seguidors de Turull sí que van llançar missatges per no votar-la.

Però per anar encara més al fons de l’assumpte. Els fidels a Borràs tenen autèntica al·lèrgia a tot allò relacionat amb Convergència i la postconvergència del PDECat, perquè consideren que són aquests quadros, instal·lats ara a Junts, els que, seguint la terminologia de Madaula, volen tancar la carpeta de la independència i gestionar l’autonomia. Cal esmentar en aquest sentit missatges clau dels partidaris de la ‘via Borràs’, durant el congrés, com ara l’exconseller Toni Comín, que va exigir que el Govern –els consellers de Junts de la Generalitat l’escoltaven a primera fila– es dediqui d’una «santa vegada» a lluitar per la independència. Puigdemont va deixar la presidència del partit amb un missatge en contra de la normalitat autonòmica i d’ERC, a què va acusar de prioritzar els càrrecs abans que qualsevol altra cosa. I la mateixa Borràs va demanar més ambició nacional al Govern.

Notícies relacionades

En vista d’aquests plantejaments, Turull ha mantingut en tot moment un missatge conciliador. Però els seus fidels no amaguen que el partit necessita ordre davant el fanatisme i defensen clarament una bona acció de govern. Encara més: el mateix Turull va estendre la mà als pactes amb altres forces sempre que no lesionin els interessos dels catalans. I els fidels al nou secretari general creuen que les crítiques ‘borrasistes’ responen: «Algunes persones sempre troben els culpables fora».

Aquestes diferències de fons han sigut les que han marcat unes llargues i complexes negociacions prèvies al congrés. Tots dos sectors s’acusen ara d’haver començat amb mal peu l’etapa. El partit té, a més, deures urgents: trobar candidat a l’Ajuntament de Barcelona i al de Girona, forjar unes candidatures municipals que puguin competir amb ERC, i consensuar un full de ruta polític independentista.

Un exmosso de verb afilat