Conclave a les files puigdemontistes

Junts però no iguals: el qui és qui del nou Junts per Catalunya | Gràfic interactiu

L’equilibri de poder entre Turull i Borràs, clau en el futur d’un espai amb càrrecs del Govern, poder local i absències notables

Junts però no iguals: el qui és qui del nou Junts per Catalunya | Gràfic interactiu
3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Francisco José Moya
Francisco José Moya

Infografia

ver +

Junts per Catalunya afronta un dilema: sense l’expresident Carles Puigdemont al capdavant el partit ni Jordi Sànchez com a secretari general, sense candidat a l’alcaldia de Barcelona ni a la de Girona, amb ERC ostentant la presidència de la Generalitat i amb un entorn independentista que no està en els seus millors moments segons les enquestes i que no disposa de full de ruta concreta, JxCat renova la seva direcció encomanant-se a un tàndem amb dues figures molt diferents: el postconvergent Jordi Turull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. La nova estructura de poder del partit es basa en aquest duet, però també en altres nuclis no menors en una formació heterogènia.

Turullistes.

Jordi Turull és convergent de soca-rel. Va començar en les joventuts, va escalar tots els esglaons del poder institucional, de Parets al Palau de la Generalitat, i ha collit una sèrie de fidels –amb matisos– amb qui compta en la seva etapa de secretari general. Els ex presos Josep Rull i Joaquim Forn, Damià Calvet, Meritxell Budó, les conselleres Violant Cervera i Lourdes Ciuró, el conseller d’Economia, Jaume Giró... Càrrecs institucionals i dirigents territorials confien en ell per aconseguir «centrar» el partit cap a posicions de responsabilitat, de govern i allunyades d’arengues antisistema i molt poc «convergents».

Borrasistes.

Laura Borràs fa menys de cinc anys que està en política i en fa bandera. Però ha passat per càrrecs de pes: consellera de Cultura, candidata a les eleccions generals, candidata a la presidència de la Generalitat, presidenta del Parlament.... I acumula un nucli de fidels molt lleials que han catapultat càrrecs de molt pes a Junts: Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, diputats al Parlament, seran vicepresidents. David Torrents, mosso d’esquadra i regidor a Badalona, serà secretari d’organització. Míriam Nogueras, cap de files a Madrid, seguirà en l’executiva i en el secretariat. Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i advocat, també figura en la nova cúpula. Tots ells es caracteritzen per un verb molt desafiador contra tot pacte amb el Govern espanyol, contra Esquerra i a favor de crear un altre conflicte amb l’Estat. Cap d’ells és entusiasta de seguir en el Govern a qualsevol preu.

Els no alineats

El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, i la consellera d’Universitats, Gemma Geis, entre d’altres, han evitat mullar-se en cap dels dos sentits. També hi ha noms, com el d’Antoni Morral, delegat del Govern a Barcelona, i d’altres alts càrrecs que exerceixen una certa influència però que no es declaren fidels ni de l’una ni de l’altre. Josep Rius, fidel escuder de Puigdemont i actual portaveu del partit, també evita mullar-se. Li passa com a d’altres: el seu referent és l’expresident abans que qualsevol altre.

El poder local a l’ombra.

Una de les últimes coses que ha fet Sànchez abans d’abandonar la nau és tancar acords amb exconvergents del PDECat en l’àmbit local. Atenció a Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell, que podria passar-se a Junts perquè el partit tingui una mica de presència metropolitana. Teresa Pallarès, candidata a Reus i delegada del Govern a Tarragona, és un altre poder destacat, junt amb l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega. Convergència sempre ha sigut un partit amb una forta implantació municipalista. Junts hi aspira davant el pes creixent d’ERC, per la qual cosa els alcaldes o candidats a ser-ho són una peça clau. Cristina Casol, alcaldable per Lleida, també entra en la nova executiva de Junts. I Mònica Sales, diputada de les Terres de l’Ebre, és un altre puntal territorial creixent. A Barcelona, la pugna entre els qui demanen un alcaldable que procedeixi de l’actual equip municipal i els que busquen un fitxatge estrella és una altra clau a tenir en compte.

Els que ja no hi són.

Junts té només dos anys de vida, però ja acumula abandonaments importants. El president del partit, Carles Puigdemont, deixarà de ser-ho. El secretari general, Jordi Sànchez, també. Elsa Artadi, alcaldable per Barcelona, ha decidit deixar la política. Marta Madrenas, que ostenta a Girona la principal alcaldia de Junts, no repetirà. Després de sortir de la presó indultat, ni Joaquim Forn a Barcelona ni Josep Rull a Terrassa figuren ja en llocs de comandament. I l’exconseller Damià Calvet, que va competir amb Borràs per ser candidat a president, presideix el port de Barcelona i no ocupa un espai central en el nucli dur.