Juanma Moreno torna al seu col·le

En la seva tornada a l’escola pública de la capital malaguenya en la qual va cursar l’Educació General Bàsica, l’extinta EGB, Moreno va travessar aquest túnel del temps que condueix a la rilkeana pàtria de la infància. I ho va fer entre l’emoció i els records borrosos que el situaven en la primera meitat dels anys 80 esgotant la ‘segona etapa’ prèvia a l’institut.   

A la seva arribada, una estampa infantil il·lustrava el que estava succeint amb comptades tparaules: «Benvingut al teu col·le», es llegia a l’acolorida pancarta que aguantaven dos nens i dues nenes. «Guauuu, quina passada, em fa molta il·lusió, aquest és el millor col·le que hi ha al món», li va transmetre amb tendresa Juanma Moreno als petits amfitrions.

Això sí, els menors no eren els únics que formaven part dels preparatius amb els quals es va planificar en el centre una visita d’aquesta calibre. L’ocasió va congregar antics professors o, fins i tot, algun company de classe dels seus temps escolars. 

Va ser el cas, per exemple, d’Isabel Mata, que va ser avisada la tarda abans i es va afanar a trobar l’orla i les fotografies d’alguna excursió que la seva mare havia deixat a bon recapte, sense saber que algun dia aquest material seria desempolsegat per entregar-lo a tot un president de la Junta d’Andalusia. 

Quan va tenir aquests documents entre les seves mans, Moreno va reaccionar novament amb entusiasme: «Han passat molts anys, quina passada, això de l’orla és com buscar Wally, em buscaré després», va etzibar davant una antiga companya a la qual, 40 anys després, li va costar ubicar en la seva memòria i, finalment, va reconèixer. 

Isabel Mata també va haver d’entregar-se a un laboriós exercici de memòria per recordar el Juanma Moreno de llavors com «un noi molt extravertit i molt graciós». «Era com s’és quan es tenen dotze o tretze anys, el recordo com un bon company de classe, com un noi d’aquí del barri», va afegir abans de resoldre amb precisió una altra pregunta dels periodistes. ¿Era Juanma xerraire? «Era molt obert, la veritat que sí», va dir breument.

La tornada de docents ja jubilats explicava la presència de María Dolores de la Torre, qui es referia a ell en els següents termes: «Va ser company del meu fill de classe, jo també el tinc a l’orla, i crec que vaig arribar a fer-li Pretecnologia; era molt bo i molt respectuós, un nen molt maco».

Als piropos es va sumar de forma espontània i peculiar un altre professor que va arribar en els anys 80 al centre, qui al ser preguntat si Juanma Moreno era bon alumne va introduir cert matís: «No vaig arribar a fer-li classe, si ha arribat on ha arribat ho devia ser, segur que devia ser bon alumne, però crec que ell se’n va anar d’aquí a mitjans dels 80 i jo vaig arribar l’any 87».

Després, Moreno va desbordar complicitat amb els nens en una de les classes. El polític es va posar a buscar un president perquè el substitueixi quan ell es retiri i el seu oferiment va ser acceptat per diversos alumnes que van aixecar les mans. «Quan sigui més gran, hauré de deixar de ser president i algun alumne m’haurà de substituir», va dir Moreno, que va arribar a Màlaga en la seva infantesa poc després d’haver nascut a Barcelona, al si d’una família d’emigrants andalusos que van marxar a Catalunya des de la localitat malaguenya d’Alhaurín el Grande. 

Notícies relacionades

Els quatre moments que expliquen el vaivé dels partits catalans amb Israel

Junts vol que el mediador amb el PSOE xiuli el final de la ‘pròrroga’

Al costat de la pissarra, Moreno va admetre que, alguna vegada, el van renyar o que, fins i tot, el van castigar perquè va escriure a les taules: «Després vaig haver de repetir-ho 80 vegades en una pissarra com aquesta, feu molt cas als professors». 

Tot seguit, es va posar a parlar de futbol i als menors que són del Madrid o del Barcelona els va convidar a ser també del Màlaga. Això sí, encara li quedava un altre consell a la recambra. Moreno es va acostar a una nena que havia aixecat la mà per oferir-se a rellevar-lo en la Junta d’Andalusia i li va comentar: «Per ser presidenta, cal estudiar molt». Si ho deia o no per la seva pròpia experiència, ja és una altra qüestió. Per molt institucional que fos la seva visita, Juanma Moreno va fer al seu col·le –davant de les càmeres– moltes d’aquestes coses a les quals sempre s’acudeix quan ressonen en l’horitzó els tambors d’una campanya electoral.