El jutge retreu que el fiscal obstaculitzi la investigació del cap de l’oficina de Puigdemont

El fiscal Fernando Maldonado va recórrer fa uns dies, davant l’Audiència de Barcelona, la decisió del jutge d’ordenar a la Guàrdia Civil rastrejar el patrimoni d’Alay a l’haver sigut el successor en la Diputació de Barcelona de Jordi Castells, actual subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat, de qui la Guàrdia Civil va trobar ingressos sospitosos i un increment dels seus béns. El ministeri públic afirma que aquestes indagacions són prospectives, ja que, al seu entendre, no existeixen indicis contra el cap de l’oficina de Puigdemont.

Davant la iniciativa del fiscal, el jutge ha dictat una nova interlocutòria en la qual detalla els presumptes indicis que existeixen contra Alay alhora que qualifica la «maniobra del fiscal d’Anticorrupció» d’«obstativa, en lloc de coadjuvant, a la instrucció de la causa», ja que «no fa més que dilatar» el procés. El jutge li recrimina que «podria haver completat l’argumentació favorable a la investigació patrimonial amb altres indicis que figuren en la causa i que el fiscal omet».

En aquest sentit, recorda que el fiscal ha sol·licitat l’arxivament de peces sobre les suposades subvencions il·lícites, que «es va alinear» amb els recursos de les defenses oposant-se a l’enviament de la part del Tsunami Democràtic a l’Audiència Nacional i que ha interposat diversos recursos contra decisions seves. «Davant aquestes conductes contràries al criteri del jutge d’instrucció (que el temps ha demostrat errònies), el fiscal d’Anticorrupció només ha sol·licitat la pràctica d’unes quantes declaracions no gaire rellevants», remarca.

Les sospites

La interlocutòria incideix que «no existeix una investigació prospectiva» respecte a Alay. El jutge afegeix que la Diputació de Barcelona ha presentat un informe amb els viatges que Alay va efectuar quan treballava per a la institució, en dos dels quals «resulta que hi podria haver indicis de la comissió d’un delicte de malversació» (a Copenhaguen i a la Xina), en els quals va cobrar per endavant l’import dels desplaçaments i que després va haver de tornar perquè se li va reclamar, «perquè no guardava relació amb la seva feina».

Notícies relacionades

L’ala socialista rebutja la proposta d’Igualtat i assegura que s’ha d’actuar sobre la llei del ‘només sí és sí’

Colau, Collboni, Maragall i Trias: pros i contres a l’enquesta d’EL PERIÓDICO quatre mesos abans de les eleccions a Barcelona

El magistrat també atribueix a Alay la contractació d’una oenagé externa de la Diputació de Barcelona «per concloure uns expedients» que els funcionaris havien «observat impossibles de justificar».

El jutge afirma que davant els contactes trobats al telèfon d’Alay és procedent «comprovar si la seva missió «de mantenir contacte amb polítics» de Rússia i «amb membres del servei secret» d’aquest país «es va iniciar» quan va ser nomenat cap de l’oficina de Puigdemont o si va començar abans, quan treballava a la Diputació. «Aquest magistrat no actua per caprici, com assevera el fiscal», sinó que «es basa sempre en els indicis que consten en la causa», conclou Aguirre.