Nova etapa de la formació independentista

Borràs, Turull... ¿què pot passar a Junts sense Carles Puigdemont al capdavant?

  • Discurs, lideratge i aliances, claus de la nova estructura de poder que triaran les bases en el conclave

GRAF9155  REUS (TARRAGONA)  29 01 2021 - La candidata de JxCat a la presidencia de la Generalitat  Laura Borras (c)  y los exconsellers Josep Rull (i) y Jordi Turull (d)   durante el acto de campana celebrado este viernes en Reus  EFE Susanna Saez

GRAF9155 REUS (TARRAGONA) 29 01 2021 - La candidata de JxCat a la presidencia de la Generalitat Laura Borras (c) y los exconsellers Josep Rull (i) y Jordi Turull (d) durante el acto de campana celebrado este viernes en Reus EFE Susanna Saez / Susanna Saez

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Un gran interrogant presideix Junts per Catalunya: ¿què vol fer Laura Borràs? La lògica interna porta a pensar que Jordi Turull, beneït per l’encara secretari general i amb una gran acceptació entre els expresos i dirigents polítics del Govern, és el més ben preparat per portar les regnes del partit en la nova etapa que s’obrirà en el congrés del juny. Però, ¿assumirà Borràs, amb altes taxes d’acceptació entre les bases, el paper de segona de bord?

Tots amaguen les cartes. Turull calla a l’espera de poder entrar a la cuina de la formació amb tota l’autoritat per decidir el menú diari, mentre que l’entorn de Borràs afirma que és ella la que ha de decidir què vol fer. Recorden que en les primàries per decidir la candidatura electoral ella va arrasar davant Damià Calvet. I utilitzen aquesta palanca com a element de pressió. Afirmen, en tot cas, que la decisió inicial és el menú polític que ha de servir Junts, i no qui mana a la cuina. És el famós: «manar per fer què», que sovint s’esgrimeix en política.

L’estratègia

Però a l’hora d’entrar en matèria, el discurs polític de Turull i el de Borràs no difereixen gaire. Ella reivindica que és «filla de l’1 d’octubre», i Turull ha passat per la presó com a conseqüència d’aquella etapa, per la qual cosa se sent més que legitimat per reivindicar el mateix... i dues tasses més. L’exconseller ha sortit de la presó amb missatges molt combatius amb què proposa reprendre la via de la confrontació, fixar terminis i dibuixar una altra forma de conflicte per aconseguir la independència. Combina, això sí, aquest missatge amb el de la necessitat de portar a terme una bona gestió en el Govern i les institucions en què és present el partit.

Borràs aixeca les mateixes banderes, però la seva coherència ha quedat una mica lesionada amb el cas Juvillà, quan va assumir que el diputat de la CUP no podia seguir al càrrec malgrat que ella havia proclamat que si ocupava la presidència del Parlament cap institució ni tribunal passaria per sobre dels drets dels diputats. També ha generat anticossos el fet que se sumés a un tall independentista de la Meridiana quan el departament d’Interior ja l’havia prohibit.

Així doncs, els partidaris de Borràs tindran difícil combatre en idees amb Turull, tret de si s’opta per recordar el passat convergent de l’exconseller i fotos seves al costat d’Oriol Pujol quan el llavors dirigent de CDC entrava al jutjat a declarar pel cas de les ITV, que el va acabar apartant de la política i condemnant per cobrar comissions il·legals després d’admetre el delicte.

Terceres vies

Puigdemont, a la seva carta de renúncia a la presidència, no dona pistes. Suggereix que el futur president del partit sí que ha de poder tenir més pes i capacitat d’intervenció en decisions internes, la qual cosa podria fer que Borràs ocupés aquest càrrec amb certa capacitat d’influència sobre la capitania de Turull. Probablement, segons diverses fonts, la lògica porta a un repartiment de poder al si de l’executiva, en què la presidenta del Parlament pugui tenir els seus peons per influir sobre els de Turull.

Però aquest no deixa de ser un esquema una mica binari, ja que Junts és una constel·lació de figures, moltes d’elles no alienades ni amb l’un ni amb l’altra. El pes dels consellers, dels dirigents territorials, de figures com els portaveus al Parlament o el Congrés, pot decantar la balança. Borràs no comptarà en aquesta ocasió amb la via de les primàries (una elecció oberta entre dues persones) en el congrés de la Catalunya Nord, sinó que s’hauran de presentar equips. Això l’obligarà tant sí com no a pactar i buscar aliances.

Notícies relacionades

Sí, hi ha turullistes que fa temps que reclamen que és ell qui, després de no haver sigut líder natural de la postconvergència –ho va ser Marta Pascal en un convuls congrés inicial del PDECat en el qual Artur Mas va renunciar a la seva potestat d’assenyalar successor–, després de no haver aconseguit la presidència de la Generalitat perquè la CUP li va negar els vots fins i tot sabent que aniria a la presó, i després d’haver passat anys entre reixes, es mereix liderar el partit, sobretot després de dos anys convulsos en què el secretari general, Jordi Sànchez, ha aconseguit contestació interna de sectors diferents.

Turull, diuen els seus fidels, és la persona ideal per posar ordre a la formació. Borràs, diuen els partidaris de la presidenta del Parlament, és la líder indiscutible entre les bases. La resolució, si no abans, tindrà lloc en el conclave del juny de Junts. Un partit en què el president i el secretari general han anunciat que deixen el lloc, amb la qual cosa tots coincideixen en un punt: la necessitat d’una nova etapa.