La denúncia de l’Advocacia de l’Estat situa la intromissió en el telèfon de Sánchez el 19 i el 31 de maig del 2021

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha obert diligències per delicte de descobriment i revelació de secrets per investigar la denúncia de l’Advocacia de l’Estat per les intromissions il·legals sofertes en els telèfons del president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb Pegasus entre els mesos de maig i juny del 2021.

La seva primera actuació ha sigut sol·licitar l’informe al ministeri fiscal perquè es pronunciï sobre les diligències d’investigació que consideri convenients per determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets objecte de denúncia, així com de les persones que hi hagin participat. Fonts jurídiques han destacat a EL PERIÓDICO la dificultat que comporten aquestes indagacions ateses les característiques intrínseques del mateix espionatge.

Calama destaca en la seva interlocutòria que la denúncia de l’Advocacia de l’Estat, que es té per personada en representació dels perjudicats, «s’acompanya d’informes del Centre Criptològic Nacional, referits als dispositius mòbils del president del Govern i de la ministra de Defensa, que posen respectivament de manifest que eI dispositiu mòbil del president del Govern analitzat va ser infectat per Pegasus en dues ocasions (el 19 de maig del 2021 i el 31 de maig del 2021)», quan «es va produir exfiltració d’informació del dispositiu».

Afegeix que el mòbil actualment «no presenta indicadors coneguts d’infecció en curs de Pegasus». Per la seva part, «eI dispositiu mòbil de la ministra de Defensa va ser infectat el juny del 2021», quan també es va produir «exfiltració d’informació del dispositiu» i actualment tampoc no sembla infectat.

Alts organismes de la nació

En la seva interlocutòria, el magistrat explica que els fets que consten en la denúncia de l’Advocacia de l’Estat s’emmarquen en els delictes que el Codi Penal tipifica com de descobriment i revelació de secrets, que es recullen en el títol corresponent als «delictes contra la intimitat, el dret a la mateixa imatge i la inviolabilitat del domicili». 

En aquest sentit, recorda que aquests drets salvaguarden un espai d’intimitat personal i familiar que queda sostret a intromissions estranyes, i destaca la necessària protecció davant el creixent desenvolupament dels mitjans i procediments de captació, divulgació i difusió de la intimitat i de dades i circumstàncies que pertanyen a aquesta intimitat.

La competència de l’Audiència Nacional ve determinada de manera «meridianament clara», ja que així ho preveu la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) quan un delicte afecta «alts organismes de la nació», com el president del Govern i la ministra de Defensa.

Origen determinant

Amb els termes en què està redactada la LOPJ, el cas d’altres alts càrrecs espiats, com el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no necessàriament és competència de l’Audiència Nacional, almenys no de manera automàtica. Fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO van assenyalar que l’aplicació de l’excepcionalitat d’una llei sempre es fa de manera restrictiva, per la qual cosa eren partidàries que això no servís de base de l’acumulació, mentre que sí que serà determinant que apareguin indicis que l’origen dels espionatges soferts sigui el mateix.

Aquesta circumstància, que suposaria l’acumulació de les actuacions a l’Audiència Nacional, ha sigut desmentida per l’Executiu, que assegura que l’atac als terminals de Sánchez i Robles i el que ha pogut patir l’independentisme català –només confirmat per una entitat no oficial, Citizen Labs– «són dues coses totalment diferents», malgrat la coincidència en el seu descobriment o en la seva difusió, el moment i que en els dos casos s’hagi utilitzat Pegasus.

Notícies relacionades

ERC evita aclarir si negociarà suplements de crèdit amb el Govern després de la negativa dels Pressupostos

El dur interrogatori del jutge Carretero a Elisa Mouliaá: «Diu que es va treure el membre viril. ¿Sap vostè per què?"

De moment les denúncies presentades fins ara pel ‘Catalangate’ s’estan acumulant en el procediment obert al Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, que investiga denúncies similars de l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent, i del líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, i espera des de fa més d’un any informació d’Israel i Irlanda.

El jutge Calama va ser l’últim instructor dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost del 2017, que va acabar amb la condemna dels dos membres de la cèl·lula terrorista que no van morir en els atacs i d’un col·laborador, i s’ocupa des que va arribar al Jutjat Central d’Instrucció número 4 de la fallida del Banc Popular.