Gir de guió en l’escàndol de les punxades

El pirateig a Sánchez eleva els dubtes sobre l’autoria dels espionatges

L’Executiu diu que encara no sap quina informació han robat dels mòbils del president i la ministra de Defensa i evita assenyalar l’origen de l’atac
Els partits independentistes i el PP coincideixen a restar credibilitat a la denúncia del Govern

José Luis Roca

L’anunci aquest dilluns que els mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles van ser espiats el maig i el juny del 2021 amb el programa Pegasus ha afegit més dubtes sobre l’embolicat escàndol del ‘Catalangate’. ¿És la mateixa empresa, organisme o govern el que ha punxat els telèfons d’uns i d’altres? ¿Com pot ser que l’Executiu central no hagi detectat fins a 11 mesos més tard que l’aparell del president va ser infectat? Una investigació periodística internacional del juliol del 2021 va revelar el nom de 14 caps de Govern i d’Estat, entre els quals el president de França, Emmanuel Macron, que es trobaven entre 50.000 persones de tot el món espiades per aquest programa, propietat de l’empresa israeliana NSO. No obstant, Sánchez s’ha convertit ara en el primer cap de Govern a admetre que la seva terminal ha sigut piratejada per aquest ‘software’.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar en una roda de premsa convocada d’urgència que l’Executiu ha denunciat davant l’Audiència Nacional que el telèfon de Sánchez va patir dues intromissions al maig (la primera vegada li van sostreure de 2,6 gigabites de dades, la segona, 130 megabites) i el de la ministra de Defensa, una al juny (li van robar 9 megabites d’informació). La notícia va ser rebuda amb incredulitat tant en els partits independentistes com en el PP. Unides Podem, el soci principal de l’Executiu de coalició, va demanar que es depurin responsabilitats davant semblant fallada de seguretat.

La responsabilitat de la fallada

Bolaños va revelar que el Centre Criptològic Nacional (CCN), dependent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha descobert aquests fets «en els últims dies», en un procés de verificació que encara continua, ja que ni tan sols se sap encara quina va ser la informació robada. Aquest dilluns, diversos membres del Govern van ser contactats per entregar l’aparell als experts en ciberseguretat. L’anàlisi en profunditat requereix gairebé un dia sencer. Davant la petició de responsabilitats per no haver detectat aquesta greu fallada abans, fonts de l’entorn de Robles, de qui depèn el CNI, van assenyalar que la protecció dels mòbils de l’Executiu no és responsabilitat únicament del Criptològic. També hi ha un Departament de Seguretat i un altre Departament de Seguretat Nacional enquadrats dins de l’organigrama de la Presidència del Govern, van recordar aquestes fonts.

Preguntat Bolaños sobre si el Govern creu que l’espionatge parteix d’un altre país, el ministre es va limitar a respondre que són intrusions «externes», «alienes als organismes estatals i no compten amb autorització judicial». El que va ser cap d’Assumptes Interns del Cos Nacional de Policia Marcelino Martín-Blas va incloure en una denúncia davant un jutjat que les clavegueres policials el 2014, amb Mariano Rajoy de president, van adquirir un sistema per robar informació a un empresari israelià que més tard va vendre Pegasus als EUA. A més, fonts de Defensa van insinuar la setmana passada que els Mossos també podrien haver adquirit aquest ‘software’, tot i que l’exconseller Miquel Sàmper va assegurar que ni «va ser sobre la taula» perquè el pressupost era desorbitat.

Bolaños no va voler donar cap pista sobre les possibles raons de l’espionatge a Sánchez i a Robles ni tampoc va concretar si l’Executiu disposa d’alguna informació que el porti a relacionar aquests robatoris d’informació amb els indults del procés, el 22 de juny del 2021. «No és el moment ni el lloc per fer conjectures o interpretacions», va afirmar. Ni fonts de l’Executiu ni tampoc del CNI van voler esbossar cap relació entre les punxades al Govern i els suposadament realitzats a una seixantena de dirigents independentistes catalans i bascos.

Informació sobre punxades anteriors

Es dona la circumstància que l’anunci de les punxades de Sánchez i Robles arriba després de successos similars patits no només per polítics sobiranistes, sinó també per membres de l’Executiu. L’agost del 2020 es va saber que diversos ministres (tot i que només va transcendir el del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, encarregat de tramitar les sol·licituds d’indult) també van patir piratejos i es va informar que el Departament de Seguretat Nacional i el CNI ho estaven investigant.

Però en les dates de l’espionatge al cap de l’Executiu, també hi havia altres carpetes candents, com la investidura de Pere Aragonès i el Marroc. La Moncloa passava un moment delicat amb el país veí després d’haver acollit en un hospital Brahim Ghali, secretari general del Polisario.

Les comissions pendents

Notícies relacionades

Les escasses explicacions de Bolaños van despertar més ressentiment en les formacions independentistes, que continuen reclamant explicacions pel ‘Catalangate’. En els pròxims dies, compareixeran Robles en la comissió de Defensa (dimecres) i la directora del CNI, Paz Esteban, en la de despeses reservades, encara sense data. «Pot ser una cortina de fum per intentar diluir les seves responsabilitats», es va queixar el president d’ERC, Oriol Junqueras. En la mateixa línia, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va apuntar a una «maniobra per passar de botxins a víctimes». Més enllà dels seus recels, dirigents d’ERC, JxCat la CUP van coincidir que el Govern és el culpable per incompetència o per complicitat.

Uns dubtes similars va expressar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va recalcar que és una «casualitat política no menor» que l’Executiu hagi fet públics ara uns atacs de fa un any coincidint amb la pressió exercida pels independentistes, que van posar en un compromís el Govern amb l’ajustada aprovació del seu decret antiguerra. L’escàndol de l’espionatge ha sumat un gir de guió i Podem no entén que no hi hagi dimissions per aquesta fallada en la protecció del cap de l’Executiu.