Al Jutjat 32 de Barcelona

Òmnium i la CUP presenten les primeres querelles pel ‘Catalangate’

  • La maniobra judicial pretén aclarir si el CNI, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil són darrere de l’espionatge amb Pegasus

  • ¿Què sabem del ‘Catalangate’?

Òmnium i la CUP presenten les primeres querelles pel ‘Catalangate’

David Zorrakino / Europa Press

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Degoteig de querelles al Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona pel ‘Catalangate’. L’independentisme ja s’ha mobilitzat davant els tribunals perquè la justícia indagui qui hi ha darrere de la infecció dels dispositius mòbils de més de 60 dirigents sobiranistes amb el ‘software’ israelià Pegasus. Òmnium Cultural i la CUP ja han presentat els primers escrits a l’òrgan judicial, que ja investigava la vigilància sobre l’expresident del Parlament Roger Torrent i sobre el líder d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall.

La primera querella s’ha registrat en representació de l’exvicepresident de l’organització i portaveu Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart. La segona, de la CUP, està presentada en nom del diputat en el Congrés, Albert Botran, del parlamentari a la Cambra catalana, Carles Riera, i de l’exparlamentari David Fernández.

Els anticapitalistes, a més, han anunciat que l’exdiputada Anna Gabriel, que viu a Ginebra, estudia emprendre les mateixes accions legals des de Suïssa, per això apunten que es planteja presentar una denúncia davant el ministeri públic del país.

Totes aquestes querelles pretenen descobrir si el Centre Nacional d’Intel·ligència (CIA), la Policia Nacional o la Guàrdia Civil van utilitzar aquest programa per teixir aquesta trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar tots els organismes i poders de l’Estat implicats.

«El ‘Catalangate’, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència», ha assegurat el president d’Òmnium, Xavier Antich, que considera que l’acceptació d’aquestes pràctiques per part de la justícia pot suposar un precedent per a tota la societat europea.

Els arguments

Les querelles, que es dirigeixen contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del ‘software’ de ciberespiatge de telèfons anomenat Pegasus, remarquen una vulneració massiva i greu de drets fonamentals, especialment del dret al secret de comunicacions i a la intimitat, amb efectes indirectes en altres drets com la llibertat d’expressió i el dret a la defensa.

L’advocat Benet Sallelas reclama que es faciliti i s’investigui tota la documentació vinculada al ‘Catalangate’, demana una ordre europea d’investigació a les autoritats luxemburgueses per aclarir el qui va comprar, quan es va fer i quant va costar el programa, per determinar les responsabilitats penals de l’adquisició i ús de Pegasus (amb un extracte de les operacions bancàries de l’empresa entre 2016 i 2022), i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria i Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.

La contractació del programari espia Pegasus és exclusiva d’organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de certes condicions, com el desenvolupament dins de la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que el ‘software’ no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, prou indicis perquè l’empresa sigui investigada, al·lega el lletrat.

Alhora, la querella demana la pràctica de diligències d’investigació a fi de demostrar el nivell de responsabilitat de les agències governamentals espanyoles, tant de les dependents del Ministeri de Defensa com les del Ministeri d’Interior, i qualsevol altra persona física o jurídica corresponsable. Per tant, a partir de la querella a NSO Group, l’objectiu és aconseguir noves i diverses imputacions que afectin més d’un estament dels poders de l’Estat per acusar aquells organismes que hagin sigut responsables o col·laboradors de l’espionatge.

Les dates

Notícies relacionades

Òmnium Cultural diu que no té cap dubte que l’objectiu de l’espionatge a persones de l’entitat tenia Jordi Cuixart i la seva estratègia de defensa com a objectiu. Les proves aportades demostren que l’activitat de l’entitat i les persones que en formen part van ser espiades en moments clau com la setmana prèvia a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu de l’entitat, el març de 2018; el dia abans del judici al Tribunal Suprem, el febrer de 2019; durant el procés judicial al Tribunal Suprem, o dies abans que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària instés Espanya a alliberar els presos polítics, l’abril de 2019, entre d’altres.

En el cas de la CUP, el telèfon de Fernàndez va ser infectat l’abril de 2019 i el juny de 2020, quan era coportaveu de la campanya internacional contra el judici al procés al Tribunal Suprem i es va reunir, durant aquest període, amb el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que també va ser espiat a partir d’aquestes dates, i visitava mensualment Gabriel a Suïssa. Riera, per la seva part, va ser espiat el gener i febrer de 2019, mentre exercia les seves funcions com a parlamentari i acudia a reunions en les quals es preparava la defensa dels independentistes en el judici, un escenari molt similar al de Botran, tot i que ell desenvolupava les seves funcions en el Congrés quan va començar a ser vigilat el gener de 2020.