El fiscal recolza ara que la Generalitat acusi en una causa de finançament de CDC

El fiscal admet en el seu escrit que en el recurs presentat per la Generalitat es rebaten les consideracions que van portar a oposar-se al principi que el Govern català exercís l’acusació en el cas Triacom, una peça separada del cas 3% sobre el presumpte pagament de comissions a CDC per part de diverses empreses a canvi de serveis i obres públiques. A l’entendre del ministeri públic, l’adscripció de la CCMA a la mateixa Generalitat s’afegeix la legitimació «material» pels perjudicis econòmics. «Així s’afirma que, en el cas que es constitueixi com a part acusadora, la Generalitat, es diu, ha d’ajudar a indagar si, en efecte, Triacom venia els seus programes a TV-3 molt per sobre dels costos de producció», afirma la Fiscalia Anticorrupció.

Respecte a la inclusió en el Govern de la Generalitat de membres que hereten les actuacions dels partits polítics PDECAT i CDC, la fiscalia assenyala que «el cert és que el compromís d’actuació unitària, com a òrgan constitucional que és, de la Generalitat, ha de ser atingut al ser preferent» respecte «a la de desconfiança de les seves intencions».

Ordres d’Aragonés

Notícies relacionades

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Sánchez en el seu laberint

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ordenar a la Generalitat que exerceixi l’acusació en el cas Triacom. En la seva missiva, el mandatari català concretava que havia tingut «coneixement a través de diferents articles» publicats en els mitjans de comunicació del cas Triacom i que, al seu entendre, «la investigació comprendria fets que afectarien els interessos i l’esfera jurídica» de l’Administració catalana. Si «és acreditada», detalla, aquesta actuació podria ser qualificada de frau contra les administracions públiques, malversació, tràfic d’influències o suborn, resultant «perjudicades» la Generalitat i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), de la qual depèn TV3.

En aquell moment, el fiscal es va oposar a la personació de la Generalitat com a acusació i el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz la va rebutjar perquè l’Administració catalana no havia acreditat la seva condició d’ofesa o perjudicada. Davant aquesta decisió, el Govern català va presentar recurs en què defensava Junts i argumentava que aquest partit es va presentar en solitari en les últimes eleccions a Catalunya i que com a tal forma part del govern de coalició, però que era «erroni» que sigui l’«hereu» de CDC.