Crisi a l’Ajuntament de Madrid

El ‘pelotazo’ de les mascaretes s’escalfa amb moviments de diners i uns whatsaps que esquitxen Almeida

«El Luis ja m’ha dit que Almeida el va trucar», diu un dels missatges que acrediten el contacte amb el polític del PP en plenes negociacions

El traspàs de diners d’un compte a un altre de l’aristòcrata van aixecar les sospites de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals

El ‘pelotazo’ de les mascaretes s’escalfa amb moviments de diners i uns whatsaps que esquitxen Almeida

Víctor Lerena/Efe

7
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Tono Calleja

El fill del duc de Feria, Luis Medina, no va perdre gaire temps a dissimular els seus sospitosos moviments en els seus comptes bancaris. Va començar a treure d’Espanya els diners que havia obtingut en comissions per les mascaretes per a l’Ajuntament de Madrid tan sols dos dies després de rebre el pagament en dòlars per un total 912.800,97 euros de l’empresa malaia amb la qual ell i el seu soci, Alberto Luceño, van realitzar l’operació que s’investiga com a presumpta estafa milionària al consistori.

Així es dedueix d’un informe emès per l’Agència Tributària  el febrer del 2021, que obra en el sumari de la causa que instrueix el jutge Adolfo Carretero i a la qual ha tingut accés El Periódico de España, en la qual apareixen aquests cobraments com les úniques operacions de divises realitzades aquest any per l’aristòcrata en els seus comptes bancaris. Aquests cobraments apareixen datats el 31 de març del 2020 per import de 684.627,62 euros i de 228.173,35 euros amb el concepte ‘Mask’ i van ser rebuts en un dels comptes de Deutsche Bank que Medina tenia a Espanya. 

Així va buidar Medina els seus comptes

Els diners van arribar des del Malayan Banking Berhad (MayBlank) i a les 48 hores, l’1 d’abril, Hisenda va fixar la primera de les tres transferències per una mica més de 93.7000 euros que tenia en el seu poder l’empresari cap a un altre compte seu al mateix banc, però als Països Baixos. A aquest primer enviament el van seguir dos pagaments més al juny i l’agost de l’esmentat any per un import similar: 93.700 euros cap al compte a Holanda del Deutsche Bank el 22 de juny del 2020 i un tercer per 93.682,50 euros el 4 d’agost d’aquell any.

Aquests moviments van ser els que van aixecar les sospites que han col·locat Medina i el seu soci entre l’espasa i la paret. I a l’alcalde de Madrid en un bon compromís polític, perquè un advocat cosí d’Almeida va ser el contacte per al ‘pelotazo’, segons Anticorrupció. El mandatari madrileny, no obstant, va negar tenir-ne coneixement.

De fet, la denúncia que va propiciar la presentació de la querella per la qual s’investiga aquest assumpte va arribar des de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), dependent del Ministeri d’Afers Econòmics, després de l’alerta realitzada per aquest banc al rebre l’ingrés de les suculentes comissions procedents de Malàisia. La investigació del fiscal Luis Rodríguez Sol va començar a desenvolupar-se el novembre del 2020. 

Un altre delicte per alçament de béns

Així les coses, Medina s’exposa a ser investigat per un delicte d’alçament de béns en cas que es demostri que ha buidat els seus comptes i ha fet desaparèixer el botí del ‘pelotazo’ pel qual va cobrar un milió de dòlars en comissions a compte de contractes de material covid amb l’Ajuntament de Madrid. De moment està imputat per estafa agreujada, falsedat documental i blanqueig de capitals.

L’article 257 del Codi Penal condemna amb penes d’entre un i quatre anys de presó l’acte de disposició patrimonial «que dilati, dificulti o impedeixi» l’eficàcia d’un embargament o d’un procediment executiu, de constrenyiment o judicial». En aquesta conducta podrien incardinar-se, segons les mateixes fonts, la sorprenent situació que ha trobat el jutge Carretero al requerir els comptes al banc de Medina i per la qual segur que li preguntarà en l’interrogatori fixat per al 25 d’abril.

Menys de 250 euros al banc

Al compte del Deutsche Bank en el qual es va ingressar la comissió s’han trobat únicament 247,26 euros i tampoc hi ha rastre dels dos bons per un import total de 400.000 euros que hauria adquirit amb la comissió aconseguida en l’operació.

Davant la possibilitat d’embargar-lo de forma preventiva –per assegurar la responsabilitat civil a la qual hauria de respondre si fos condemnat– el magistrat dona cinc dies a les parts perquè instin «l’adopció de noves mesures cautelars de caràcter econòmic per a l’assegurament de responsabilitats civils».

El magistrat ja ha admès la personació com acusacions particulars, és a dir, com perjudicats directes dels presumptes delictes, tant de l’Ajuntament de Madrid com de dos partits en l’oposició municipal, Podem i PSOE. Està a l’espera que Més Madrid acabi de fer alguns tràmits per deixar-lo també ser part del procediment.

Medina va obtenir com a comissió en l’obtenció d’aquests contractes (mitjançant una carta que l’acreditava com a agent exclusiu de la companyia fabricant per al subministrament i obtenció de productes sanitaris) un total d’un milió de dòlars (916.000 euros) procedents de Malàisia i els va transferir a un compte personal que ja ha sigut buidat, segons ha comprovat l’instructor del cas. Amb aquests diners, segons detalla la querella, va adquirir bons bancaris i un iot model Eagle 44, anomenat ‘Feria’, que va registrar a nom d’una societat gibraltarenya i la titularitat de la qual comparteix amb el seu germà.

Almeida va parlar amb Medina

El sumari també recull un missatge entre l’investigat Alberto Luceño i la responsable de compres de l’Ajuntament de Madrid, Elena Collado, en el qual aquest li comenta que Luis Medina havia mantingut una conversa telefònica amb l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, durant la negociació per a la compravenda de les mascaretes.

«Luis ja m’ha dit que Almeida li va trucar», diu l’empresari a la responsable municipal. El comentari va tenir lloc el 26 de març de 2020, després que aquest alt càrrec del consistori l’instés a comprovar si estava tot correcte en els contractes relatius a la compra de les mascaretes.

Aquesta conversa es va produir mentre Luceño negociava amb Elena Collado la compravenda de les mascaretes. En els missatges, Elena Collado agraeix en diverses ocasions les gestions del soci de Medina i li va arribar a dir: «Estem en les teves sàvies mans».

L’alcalde de la capital ha reconegut la trucada, però assegura que només va ser per agrair-li la donació de 183.000 mascaretes incloses en el contracte. No obstant, la trucada es va produir quatre dies abans que els comissionistes cobressin la seva part i més de 22 dies abans de l’arribada del material, informa Roberto Bécares.

Mascaretes per a la dona de Luceño

Els missatges inclouen també una conversa d’abril de 2020 en el que la responsable de compres del consistori i Luceño acorden que un total de 50.000 mascaretes fossin destinades a l’Hospital Puerta de Hierro en el qual treballa la seva dona, informa Europa Press.

De moment, el titular del Jutjat d’Instrucció número 47 de Madrid ha destacat la gravetat dels delictes d’estafa agreujada, falsedat documental i blanqueig de capitals imputats a Medina i el seu soci en la trama, Alberto Luceño, i remarca que aquestes conductes es van poder cometre «en el moment més àlgid de la pandèmia de covid, quan es produïen milers de morts cada dia».

12 milions d’euros en comissions

La descripció de l’estafa en el Codi Penal sembla que encaixa perfectament en l’ocorregut a l’Ajuntament de Madrid, on, segons la querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció, Luceño es va presentar com a expert en importació de productes procedents del mercat asiàtic, amb fàbriques a la Xina a la seva disposició, i com a agent exclusiu de l’empresa malaia, una cosa que no era certa.

Els gairebé 12 milions d’euros que van costar a les arques municipals les mascaretes, guants i tests els va fixar Luceño com a preu dels productes i els va imposar a l’ajuntament, emparant-se amb la seva «falsa» posició de fabricant i agent exclusiu.

«Al fer-ho, va ocultar que un elevat percentatge del preu ofert (aproximadament el 60% en el cas de les mascaretes, el 81% en el cas dels guants i gairebé el 71% en el dels tests) corresponia a comissions que els querellats havien de percebre».

Material defectuós i amb sobrepreu

A més del sobrepreu, el material que va arribar no era l’adequat en alguns casos. Els guants que es van rebre a Madrid el 8 d’abril del 2020 eren d’ínfima qualitat i només arribaven fins al canell, quan els que s’havien encarregat arribaven fins al colze. A més, l’ajuntament va poder comprovar que un parell de guants de la mateixa qualitat i característiques que els rebuts, pels quals havia pagat 2 dòlars per unitat, s’oferien al públic per 0,08 euros. 

Notícies relacionades

Quant a les mascaretes, el preu real de venda era de 2.689.300 dòlars, una suma que els comissionistes van inflar artificialment per emportar-se un benefici de 4 milions de dòlars, és a dir, el 148% del preu real del producte. Dels 250.000 tests rebuts, 75.000 tenien un nivell de sensibilitat tan baix que els feien inservibles. Pel que fa a la falsedat documental, presumptament es va cometre tant davant l’ajuntament com en les entitats bancàries que van demanar explicacions als empresaris després de rebre les abundants comissions pròximes als 6 milions d’euros per transferència des de Malàisia. 

Sobre el blanqueig de capitals, la seva investigació és la que justifica que la querella d’Anticorrupció es refereixi als béns concrets que van poder ser adquirits amb els diners il·lícitament obtinguts en el ‘pelotazo’. També per la possible comissió de l’esmentat delicte, el jutge Carretero ha ordenat embargar preventivament els esmentats béns.