La renovació dels parcs eòlics antics permetrà reduir en un 67% el nombre d’aerogeneradors

Per aquesta raó, la Generalitat assegura que treballa a impulsar el procés de repotenciació dels parcs existents. Per afrontar aquesta transició, el Govern va encarregar un informe titulat ‘Renovació de parcs eòlics’ en el qual es posen sobre la taula diverses necessitats. Una és la creació d’un grup de treball i una taula de seguiment que garanteixi que els projectes de renovació es tramiten de forma àgil. Però al document, també s’esmenta una oportunitat: les noves tecnologies permetran generar la mateixa energia, o fins i tot més, amb menys aerogeneradors.

És a dir, la repotenciació dels parcs pot no només modernitzar-los i allargar la seva vida útil sinó també disminuir el nombre de molins. En alguns casos, els aparells es poden reduir en més d’un 67%. És el que ha passat per exemple al parc eòlic de Les Colladetes, que ha passat de 54 aerogeneradors a tan sols sis, cosa que redueix l’impacte d’aquestes instal·lacions. «Però no només es redueix el nombre d’aerogeneradors a un terç, sinó que en molts casos, es pot incrementar la generació d’energia fins a un 30%», ha destacat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

De 756 a 240

A Catalunya, la major part dels aerogeneradors estan ubicats en comarques del sud com la Terra Alta, el Baix Ebre o l’Anoia. En tots aquests llocs, el Govern considera que es pot superar el 67% de reducció d’aerogeneradors. I a tot Catalunya, en total, es pot passar dels 756 aerogeneradors actuals a uns 240, sempre mantenint la potència o fins i tot augmentant-la.

L’estudi apunta que es podria passar dels 756 aerogeneradors actuals a 240, mantenint o fins i tot augmentant, de mitjana, en un 5% la potència instal·lada, tot i que en alguns casos particulars es pot arribar al 30% esmentat per Paneque. «Aquest procés és clau per incrementar la producció però també per contribuir als objectius energètics i la reducció d’emissions fixats per al 2030 i 2025», afirma la consellera.

El paper de les bateries

El canvi és possible perquè l’actual tecnologia facilita substituir els antics aerogeneradors per aparells més potents i eficients, que tenen capacitat per captar vents a més altura i de manera més regular. Això significa que malgrat que el nombre de molins disminueixi, l’altura de la instal·lació creixerà. No obstant, els aparells estaran més separats i es podrà suavitzar l’impacte acústic sobre l’entorn. La intenció de l’Executiu català és que els diferents promotors vagin seguint els passos dels empresaris de les Colladetes. Però perquè sigui possible, és necessari que la tramitació sigui ràpida. Per a això es va aprovar un decret que prioritza les renovables i facilita els processos de repotenciació, a més de regular els parcs de bateries.

Notícies relacionades

Trànsit intensifica els controls per contenir el nombre de motoristes morts a les carreteres catalanes

Parlen els professors del ‘no’ al preacord amb Educació: «L’emergència educativa no l’arreglen 450 euros»

En el dia d’avui, a Catalunya hi ha 1.418 MW de potència eòlica instal·lada, repartits en 52 parcs. Aquestes instal·lacions generen uns 2.800 GWh anuals, aproximadament el 5% de la demanda elèctrica. El problema, més enllà que no han entrat en funcionament nous parcs, és que la majoria tenen més de 20 anys i tecnologies de menys d’1 MW per turbina, molt allunyades dels estàndards actuals, entorn dels 6 MW.

Un dels reptes immediats passa per modernitzar els parcs però també per incorporar sistemes d’emmagatzematge, com camps de bateries associats al parc, que permeten gestionar la producció i enfortir la resiliència del sistema.