Moviments precongressuals
La renúncia de Jordi Sànchez obre la negociació entre Turull i Borràs pel poder a Junts
Partidaris de la presidenta del Parlament i de l’exconseller discrepen sobre quin dels dos ha de liderar el tàndem
GRAF9155 REUS (TARRAGONA) 29 01 2021 - La candidata de JxCat a la presidencia de la Generalitat Laura Borras (c) y los exconsellers Josep Rull (i) y Jordi Turull (d) durante el acto de campana celebrado este viernes en Reus EFE Susanna Saez /
A Junts per Catalunya hi ha un consens bàsic: és urgent un pacte intern abans del congrés que del partit celebrarà al juny. El pas enrere que ha fet el secretari general Jordi Sànchez ha obert de bat a bat el meló del lideratge. Una batalla larvada durant anys en què participen, com a mínim, dues persones: Laura Borràs, presidenta del Parlament i excap de cartell electoral, que opta a tot; i Jordi Turull, exconseller convergent, que es deixa estimar. Altres actors col·laterals poden tenir paper (els altres expresos, els consellers, els alcaldes...) i, per descomptat, el paper de l’expresident Carles Puigdemont també és clau. Però la batalla ara està clara entre la presidenta i l’excandidat a president. Es parla d’un tàndem però l’entorn de tots dos discrepa sobre qui prendrà les últimes decisions.
Turull compta amb un actiu notable: quadros polítics fidels, procedents de l’etapa de Govern convergent o postconvergent. Es tracta d’un home d’aparell, que ha complert pena de presó pel procés i, després de l’indult, ha constatat la seva ascendència sobre les bases amb unes marxes a peu que van congregar centenars de persones. Continua incansablement actiu en desenes de xerrades i debats.
Proclama la necessitat d’ordenar el partit, de demostrar que Junts és una força fiable i de govern mentre reclama la necessitat de posar data a un nou desafiament unilateral a l’Estat per aconseguir la independència. Té recolzaments notables entre els expresos i la simpatia de la sensibilitat neoconvergent. Ha proclamat, fins avui, que no volia entrar en cap batalla interna amb Jordi Sànchez, sinó ajudar el partit. Però ara haurà de saltar a l’arena.
Borràs, independentisme combatiu o «literatura»
Al seu costat, Borràs, que compta amb un actiu notable, similar al de Turull: la seva capacitat d’unir recolzaments de les bases del partit i de l’independentisme més combatiu. No obstant, i a diferència de Turull, la seva gestió al Parlament li ha valgut crítiques internes per haver fet entrar en contradicció les seves proclames (no cedir en res a les institucions polítiques i judicials espanyoles) amb els fets: la suspensió del diputat de la CUP Pau Juvillà.
A més, està pendent de judici per presumpta corrupció. Els més moderats, a Junts, els ho han criticat obertament. Aquest dilluns, a TV-3, el mateix Sànchez no podia ser més explícit: «O som prou madurs per entendre que els fets han d’acompanyar les paraules, o les paraules soles serveixen per a la literatura, per a la filosofia, per a la reflexió, però no per a l’acció política».
Notícies relacionadesEls més experimentats confien en un acord a l’estil convergent entre Turull i Borràs, però abans haurà de quedar clar qui mana. Mentrestant, Puigdemont guarda silenci. L’expresident ha deixat clarament oberta la porta a deixar de presidir Junts, com va avançar EL PERIÓDICO, sobretot al ser elegit formalment president del Consell per la República. Si Puigdemont deixa la presidència –que no era un càrrec executiu en cap moment–, s’obre la porta que aquest lloc i la secretaria general –sota aquest nom o altres fórmules– serveixin per encaixar Turull i Borràs.
El debat estratègic, pendent
Amb tot, Jordi Sànchez ha deixat clar que no deixa la política ni deixa Junts. No seria la primera vegada en la seva carrera en la qual fa un pas enrere per després mirar de fer-ne dos endavant. I en paral·lel al ball de noms, hi haurà una batalla per definir com es concreta el full de ruta de l’anomenada «confrontació intel·ligent» que encapçala Puigdemont. Sànchez ha reiterat aquest dilluns que és necessari resituar-se i «aterrar» les idees: «Hem de fer l’esforç de fer el que diem, perquè si no trencarem la confiança bàsica de la ciutadania en el dirigent polític». Aquest missatge va en sintonia amb el d’altres dirigents, com el conseller d’Economia, Jaume Giró. I té davant el discurs (de moment retòric) que encapçala la necessitat d’aconseguir la independència mitjançant un altre xoc amb l’Estat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
-
Ofert per
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- Catalunya es proposa integrar la immigració barri a barri
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar i ocupació I ara, salut mental a la feina
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic