Reforma de la llei

ERC, el PSC i els comuns blinden el pacte lingüístic davant l’enrenou a Junts

  • Els republicans qualifiquen d’«irresponsabilitat» que la postconvergència «dinamiti» l’acord pel català a les aules

ERC, el PSC i els comuns blinden el pacte lingüístic davant l’enrenou a Junts

JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La ressaca de l’acord entre el PSC, ERC, Junts i els comuns per la presència del català a les aules, que ha generat múltiples interpretacions, ha sigut especialment polèmica per als postconvergents, un partit sempre amb el termòmetre a les xarxes socials. El posterior desmarcatge d’alguns membres de Junts, que no del partit, han valgut la sortida a escena aquest divendres d’ERC, com a soci en el Govern, així com dels socialistes i els morats, forjant un front comú –i transversal– per evitar que la postconvergència surti de l’equació. El president Pere Aragonès ha reivindicat que la llengua catalana «surt beneficiada» amb un acord de «sòlid» jurídicament i ha demanat a Junts que rectifiqui.

Els partits signants «lamenten» que l’acord «treballat, negociat i transaccionat durant dies» es vulgui «dinamitar» per part d’alguns sectors de Junts. «L’acord és sòlid», segons els republicans «i el més raonable per garantir el model d’ensenyament en català que «estava en perill». I és aquí on ERC percut sobre l’aparent volubilitat dels seus socis en el Govern: «Ens sorprèn que en unes hores pugui despenjar-se d’un bon acord, d’un consens que defensa el català i la immersió lingüística. És una irresponsabilitat fer-ho d’aquesta manera.

El PSC veu amb «incredulitat» la presumpta retirada, a mitges, de Junts perquè, segons diverses fonts, s’havia negociat al més alt nivell, amb el plàcet d’Albert Batet i de Laura Borràs, i amb l’ajuda de l’exconsellera Irene Rigau, que va ser l’encarregada de bastir ponts entre els partits. Fonts de l’entorn de la presidenta del Parlament assenyalen que va rebre el text dijous a les 9.00 hores, però neguen que ho avalés, tot i que altres fonts de la negociació neguen aquesta versió. Sigui com sigui, des del PSC confien que ERC no es desmarqui, també, per la pressió independentista i tenen dubtes que es mantinguin en el dit si Junts colla amb esmenes al redactat. «Era un pacte molt complex i per això acordem que no ens posaríem traves entre nosaltres, i ara Junts surt amb aquesta», critiquen fonts d’En Comú Podem.

¿Amb o sense esmenes?

La firma de Junts està estampada en la petició que la modificació de llei que fixa el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua docent sigui tramitada per lectura única i d’urgència. Però els postconvergents intentaran ara que aquesta emergència parlamentària no es podueixi, per tenir més marge per negociar amb la comunitat educativa, especialment amb entitats que van posar el crit al cel al llegir la proposta, com Plataforma per la Llengua o l’ANC. Òmnium Cultural, per la seva banda, va demanar que qualsevol acord en relació amb la llengua es consensuï en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, una cosa que Junts veu amb bons ulls, tot i que això implica que la modificació tardi mesos a fructificar.

Notícies relacionades

Quan s’aprovi en el ple aquest tràmit, amb els 74 vots del PSC, ERC i els comuns, s’obre un període d’esmenes, però hi havia un pacte implícit de no registrar objeccions. La incògnita és ara si Junts decideix esmenar el pacte que va firmar i quins recolzaments rebria si fos el cas. En tot cas, els altres tres partits podrien seguir endavant amb la seva estreta majoria. Es preveu que la Mesa del Parlament de dimarts vinent tramiti l’escrit i que, després, la Junta de Portaveus el fixi en l’ordre del dia del ple del 5, 6 i 7 d’abril.

Més dubtes hi ha sobre el fet que aquesta norma serveixi per esquivar l’aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa, almenys, un 25% de les classes en castellà quan algunes famílies demanin l’«execució forçosa» de la sentència. El retoc pactat en la normativa no fixa percentatges de català ni de castellà, però cal veure què diu el decret que prepara el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, per donar més presència a la reforma. Segons la seva comunicació al TSJC, les accions que desenvoluparà tenen a veure amb el desplegament del decret del règim lingüístic i amb un nou marc normatiu que es basarà en l’informe i les conclusions del Consell Lingüístic Assessor.