La posició davant Vox, primer repte de la relació Feijóo-Ayuso

Amb la candidatura d’Alberto Núñez Feijóo formalitzada, el PP posa rumb a una nova etapa envoltada encara d’incògnites, però que posarà fi en tots els sentits a l’era de Pablo Casado i Teodoro García Egea. El partit està convençut que exhibirà unitat amb el president de la Xunta, almenys, fins al congrés extraordinari de l’abril. En aquesta conjura també hi és Isabel Díaz Ayuso, que recolza el nou lideratge després d’haver guanyat el pols a l’anterior direcció nacional. No obstant, els primers compassos d’aquesta transició ja apunten a esquerdes i tensions que podrien aflorar fins i tot abans del conclave.

El pacte de govern a què arribi Alfonso Fernández-Mañueco suposarà la primera gran decisió del nou PP. Amb independència de si Feijóo ja ha sigut proclamat president nacional, totes les mirades se centren en el possible pacte amb Vox dins de l’Executiu de Castella i Lleó. Mañueco insisteix a anteposar els acords programàtics (ja s’ha reunit amb tots els partits), però la formació ultra exigeix tenir conselleries al seu càrrec. Presidir les Corts castellanolleoneses no és un element excloent i, segons insisteixen fonts de l’entorn de Santiago Abascal a El Periódico de España, diari del mateix grup, Prensa Ibérica, que aquest diari, el partit no farà un pas enrere en la seva petició d’entrar a la gestió. En el nucli dur de Mañueco van assumint aquest escenari.

Els resultats del 13 de febrer van ser més endimoniats del previst per al PP i els acords amb Vox no formen part, en cap cas, de les prioritats del nou lideratge popular. Més aviat el contrari. Feijóo ha mantingut una distància molt notable amb el partit ultra, allunyant-se sovint de les posicions de la direcció nacional sortint i de la que defensa Ayuso sense complexos. La presidenta madrilenya vaticina que els errors més grans del seu partit s’han comès a l’acostar-se al PSOE, mentre que hi ha dirigents populars (entre ells, Feijóo) que consideren imprescindible eixamplar-se cap a la moderació i apostar per una opció forta de centredreta.

Les paraules d’Esteban González Pons, home de confiança del president gallec i a càrrec del Comitè Organitzador del Congrés d’abril, referint-se a Vox sense embuts com a «extrema dreta» davant la tebiesa que sovint defensaven altres dirigents (evitant, entre altres coses, aquesta descripció), no han agradat a l’entorn d’Ayuso, on estan convençuts que el PP necessitarà el partit d’Abascal a pràcticament tot Espanya a partir del pròxim cicle electoral.

A l’espera de veure la influència de l’‘efecte Feijóo’ a les enquestes, la tendència mostra Vox en ascens o, com a mínim, consolidat en les seves posicions actuals. A Castella i Lleó va créixer d’un a 13 procuradors i a Andalusia les seves perspectives augmenten amb les setmanes malgrat l’optimisme del popular Juanma Moreno. Ayuso ha sigut per ara la dirigent popular que ha pogut frenar els ultres (amb l’excepció de Feijóo, que va evitar la seva entrada al Parlament a l’arribar a la seva quarta majoria absoluta el 2020). I a la Puerta del Sol tanquen la porta a un altre possible aliat. La seva postura és que si el PP s’apropa al PSOE, Vox no deixarà de créixer. Consideren, a més, que González Pons no deixa Mañueco en una situació fàcil amb aquestes expressions.

Dit d’una altra manera, les fissures comencen a veure’s tot i que sigui de manera soterrada. I dirigents de diferents territoris no neguen que els camins poden tornar a xocar, especialment a l’hora d’establir polítiques de pactes. La clau, insisteixen, és que res d’això passi abans del congrés perquè la imatge d’unitat no es vegi entelada. Altres càrrecs posen en dubte que en aquestes quatre setmanes no es produeixi alguna tensió pública.

En el fons, els missatges de l’anomenat ‘nou PP’ ja fan aflorar algunes discrepàncies. A les posicions sobre Vox (en el cas de González Pons, la seva postura fa mesos que és nítida al Parlament Europeu, on parla amb total claredat de la ultradreta) se suma la ‘rehabilitació’ de Casado i fins i tot Egea per la qual aposta el president del Comitè Organitzador del Congrés. 

Notícies relacionades

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

Les Forces Armades celebren el seu dia a Tenerife

Sobre l’encara líder nacional no va dubtar a afirmar que continua veient-lo dins del PP, i del ja exsecretari general, malgrat deixar a la seva mà la decisió que pugui prendre, va assegurar que li aconsellarà «no deixar la política». Tot això després d’un discurs d’Ayuso que va ser percebut per mig partit com «una venjança innecessària» i en què va demanar expulsar de la formació qualsevol persona relacionada amb el cas del seu suposat espionatge.

El mateix Feijóo va deixar molt clar el perfil pel qual apostarà des de la presidència del PP. «No soc un polític de manual. No crec en els laboratoris ni soc un polític d’eslògan, ni d’un parell de tuits. No soc un polític comentarista, sinó de fets. No soc un nouvingut», va dir amb total contundència des de Santiago de Compostel·la amb el seu partit bolcat i mentre a la resta d’Espanya, també a la capital, en prenien bona nota.