L’Ateneu de Madrid repara un «error històric»: les dones il·lustres seran a la seva galeria

Des de les parets de l’Ateneu de Madrid, els retrats de 187 personalitats il·lustres vigilen l’activitat cultural i científica d’aquesta institució històrica. Entre els quals només dues dones, en dos segles, dues dones: Emilia Pardo Bazán i Carmen Laforet. Un «error històric» que l’Ateneu s’ha proposat, per fi, esmenar.

A l’abril estarà preparat el retrat de Clara Campoamor, la primera de 15 pintures de sòcies il·lustres que, després de contribuir a engrandir l’Ateneu, integraran la galeria en els pròxims dos anys. Almudena Grandes, Victoria Kent, María Lejárraga, Rosa Chacel, Carmen de Burgos, María Zambrano o Carmen Martín Gaite seran algunes de les notables dones que seran retratades.

«No entenc com la idea no va sorgir en cent anys, els que han passat des que es va posar el primer retrat –de Pardo Bazán– fins al segon –de Laforet–, el 2021. [...] Puc perdonar que fins als anys 70 no entrés a la galeria cap dona, però el rar és que no ho hagi fet tampoc en els últims 50 anys», explica a ‘El Periódico de España’ el president de l’Ateneu, Luis Arroyo. El president creu que aquest oblit ha sigut fruit d’«una certa desídia».

L’Ateneu de Madrid posarà en marxa la iniciativa Les dones al seu lloc per «reivindicar el paper indiscutible que les dones» han tingut en aquesta institució cultural i científica i per «esmenar un error històric» que mai s’hauria d’haver produït: el d’ignorar el talent i la contribució de les dones intel·lectuals espanyoles.

«Rere el retrat de Laforet, que vam posar fa uns mesos, en posarem 15 més, una primera llista de dones que han sigut sòcies de l’Ateneu i que són impecables, no admeten discussió per la seva aportació a les ciències, les arts i la literatura d’Espanya», destaca Arroyo.

Van ser escriptores, polítiques, advocades, filòsofes, actrius, pintores... «d’igual talent» que els col·legues homes que sí que van ser distingits amb un retrat en tan insigne lloc. Invisibles i gairebé desconegudes per a la població després que a moltes la història tractés d’esborrar-les, especialment durant el franquisme.

El 2022, la junta de govern d’aquest centre cultural i científic ha aprovat una primera llista d’ateneistes il·lustres que viuran a les seves parets. Amb aquest acte de reivindicació i reconeixement es farà un primer pas per corregir una desigualtat evident.

El retrat de l’advocada Clara Campoamor arribarà a la galeria a l’abril. Ella té el seu nom propi en la història, va ser la diputada que amb la seva gosadia va contribuir a l’aprovació del vot femení el 1931. Va defensar que els sexes eren iguals per naturalesa, per dret i per intel·lecte, considerava que era un error polític deixar la dona al marge i va assegurar sentir-se «ciutadana abans que dona».

Després de Campoamor, prendrà el testimoni el retrat d’una altra diputada de la Segona República, la també advocada Victoria Kent. Arroyo indica que l’Ajuntament de Màlaga s’ha interessat per pagar aquesta pintura.

I dels anys 30 del segle passat a l’actualitat: la cinquena ateneista que entrarà a la galeria de personalitats il·lustres serà l’escriptora madrilenya Almudena Grandes. «Hi ha molt interès» a la figura de l’autora de Malena es un nombre de tango, que va morir fa pocs mesos, reconeix el president de l’Ateneu.

La institució farà una crida a la societat perquè s’impliqui en el projecte. A la primavera, els ciutadans podran fer donacions a través de la web de l’Ateneu per contribuir a la iniciativa, i podran elegir a quin retrat es destinen aquests diners.

Dones pioneres

Són diverses les literates que formaran part de l’esmentada galeria. És el cas de la dramaturga i feminista María Lejárraga (1874-1974), que va escriure tota la seva vida sota el nom del seu marit, Gregorio Martínez Sierra.

També d’Elena Fortún (pseudònim de Encarnación Aragonesos i d’Urquijo –1886-1952–), l’autora de Celia; i de Rosa Chacel (1898-1994), escriptora que va pertànyer a la Generació del 27.

Ateneistes que tindran el seu lloc a la galeria van ser també Blanca de los Ríos i Nostench (1859-1956), escriptora i crítica literària especialitzada en el Segle d’Or i la celebrada Carmen Martín Gaite (1925-2000), que va arribar a ser sòcia d’honor de l’Ateneu.

Periodista va ser Carmen de Burgos (1867-1932), «Colombine», tercera sòcia dona després d’Emilia Pardo Bazán i Blanca de los Ríos. En la selecció de retrats, també hi haurà la filòsofa i premi Príncipe d’Astúries María Zambrano (1904-1991).

Només una de les personalitats seleccionades no va ser sòcia de número de l’Ateneu, però sí que va estar vinculada amb la institució i va ser distingida com a sòcia honorària. Es tracta de Madame Anselma (1831-1907), artista encarregada de decorar les pintures d’una de les sales de la seu d’aquesta institució i acadèmica de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de San Fernando de Madrid.

Hildegart Rodríguez (1914-1933) tenia només 15 anys quan va entrar a formar part de l’Ateneu, al qual va pertànyer fins al seu assassinat el 1933. Pensadora precoç, els seus treballs sobre sexologia van ser coneguts tant a Espanya com a fora.

Notícies relacionades

Feijóo crida a manifestar-se avui a Madrid "per la democràcia"

‘Las mil y una togas’ es planten 10 minuts

La primera llista de dones il·lustres que vigilaran el pas del temps a l’Ateneu a través dels seus retrats conclou amb la política i crítica d’art Margarita Nelken (1894-1968), amb l’actriu i directora de cine Ana Mariscal (1923-1995) i la historiadora Carmen Llorca (1921-1998), única presidenta de l’Ateneu de Madrid en els seus dos-cents anys d’història.

Campoamor, Zambrano, De Burgos, Kent, Fortún, Lejárraga... Van ser pioneres en vida i continuen obrint camí fins i tot després de la seva mort. L’Ateneu arriba tard a enaltir el seu llegat, però arriba. Els seus retrats faran justícia al pensament de les dones. «Per molts anys, espero que per molts segles», conclou el president de la institució.