Després de la invasió russa

Els partits catalans discrepen sobre l’enfocament de la guerra a Ucraïna

  • La implicació d’Espanya, el recolzament al Govern central i el paper de l’OTAN obren una bretxa entre partits malgrat la condemna unànime a la violència

Els partits catalans discrepen sobre l’enfocament de la guerra a Ucraïna
4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els diferents grups del Parlament observen amb diferents lupes la guerra oberta a Europa. Els enfocaments a l’hemicicle sobre l’ofensiva militar russa a Ucraïna són diferents, però tots els grups tret de Vox i la CUP van acordar un breu text en forma de declaració de la Junta de Portaveus que condemna «les accions bèl·liques desencadenades per Rússia contra el territori d’Ucraïna» i considera la invasió com «una violació flagrant del dret internacional», per la qual cosa demanen «assumir responsabilitats». El text també aposta per una reacció comuna de la Unió Europea des de l’òptica diplomàtica i demana tornar als Acords de Minsk, que van posar fi a la guerra a l’est d’Ucraïna el 2015. Però ¿en què es focalitza cada un dels vuit partits de la Cambra catalana més enllà de la condemna unànime a la violència?

PSC

Els socialistes van condemnar l’agressió de Rússia i van mostrar el seu total recolzament al Govern ucraïnès. En aquesta línia, van lamentar el ràpid avanç de les tropes russes «en una agressió armada en clara i flagrant violació de les normes més bàsiques del dret internacional» i van reclamar que hi hagi unitat entre els membres de la Unió Europea perquè la resposta sigui conjunta, compartida i ferma davant una invasió «unilateral» que atempta contra la seguretat europea. 

ERC

Els republicans van carregar contra l’enviament de tropes perquè «viola el dret internacional i els Acords de Minsk», per la qual cosa van demanar que torni a aquesta legalitat. «Defensem el dret a l’exercici de l’autodeterminació dels pobles i creiem que les fronteres d’Europa són modificables, però mai sota amenaces, xantatge i invasió militar, sinó partint de processos democràtics i acords polítics», van matisar en un comunicat sobre l’entrada de tropes al Donbass. Més enllà d’apostar per la via democràtica, van defensar una actuació conjunta de la Unió Europea amb «sancions efectives i no indiscriminades contra la població russa» i es van reafirmar en la seva oposició que Espanya s’hi impliqui militarment

Junts

Els postconvergents van rebutjar la violència per les conseqüències «nefastes» que produeix i van al·legar que Ucraïna és «un Estat sobirà i no se’n pot amenaçar ni qüestionar l’existència». Així, van sol·licitar una resposta conjunta de la Unió Europea «sense fissures» i van insistir que «el no respecte a l’autodeterminació és l’origen de molts conflictes que s’estalviarien si es respectés la decisió dels ciutadans de viure en un Estat o de crear-ne un de nou, en les circumstàncies recollides als tractats internacionals i sense amenaça de l’ús de la força».

CUP

Els anticapitalistes van posar el focus en el seu rebuig del paper de l’OTAN i de la Unió Europea. En un comunicat, van argumentar que la seva denúncia s’estén a les accions militars «que pateix el poble d’Ucraïna per part de Rússia i l’OTAN, així com el paper que hi ha tingut la UE, especialment des de la crisi del 2013». «Fem una crida al diàleg i al retorn a les vies diplomàtiques entre totes les parts», van assenyalar. En aquesta direcció, els cupaires van reclamar la «retirada de tropes i equipament militar de l’OTAN de les fronteres russes i el compliment dels pactes de desarmament incomplerts pels Estats Units des dels anys 90» per a la distensió i la pacificació de la regió. A més, van denunciar la «responsabilitat» dels Estats Units i de l’OTAN «com a forces imperialistes» en aquest i altres conflictes com l’Afganistan, l’Iraq, Síria o Líbia. 

En Comú Podem

Els comuns es van centrar a exigir un alto al foc immediat i van cridar a la retirada de les tropes russes a Ucraïna. Amb tot, van advocar per una desescalada militar i de tensió de totes les parts pel sofriment que pot provocar en la població, així que van sol·licitar que s’atinguin a la Carta de les Nacions Unides per encarrilar el conflicte per vies pacífiques i democràtiques. Finalment, van recordar l’obligació d’Espanya d’acceptar les sol·licituds d’asil, i van instar el Ministeri de l’Interior «a no discriminar per motiu de fugida del reclutament militar i a reconèixer les sol·licituds de protecció internacional». 

Ciutadans

Els taronges van tancar files amb el Govern central i mostren el seu recolzament a favor d’una resposta conjunta en el marc europeu. La finalitat és que Espanya «tingui una veu ferma i de lideratge a fi d’arribar a una resposta decidida i contundent a l’agressió militar a Ucraïna». Més enllà d’això, van exigir que s’obri un canal d’ajuda humanitària d’emergència entre Espanya i Ucraïna «per accelerar l’arribada de material d’extrema necessitat», com ara cascos, armilles, gasolina, dispositius de comunicació per satèl·lit o recursos econòmics. 

PPC

Els populars van recolzar el Govern en la seva resposta coordinada dins del marc de la Unió Europea i demanen el cessament de la invasió. Així, al PPC van compartir l’enfocament de la cúpula nacional en aquest assumpte condemnant l’atac a Ucraïna i demanant una resposta «contundent» junt amb l’OTAN. També van mostrar la seva solidaritat amb el poble ucraïnès. 

Vox

L’extrema dreta va emetre un comunicat en el qual manifestava «la més rotunda condemna davant la violació de la sobirania i la integritat territorial d’Ucraïna». Així, va rebutjar aquesta invasió militar i va reclamar a Putin que l’aturés «immediatament» per tornar a la via de la diplomàcia. Ara bé, els ultres es van negar a firmar la declaració parlamentària «al costat d’aquells partits que promouen obertament la violència i els atacs a la unitat nacional» perquè, segons el seu parer, «la defensa de la pau i la sobirania de les nacions passa pel rebuig del separatisme».