La UE i els EUA sancionen Putin i Lavrov i congelen els seus actius

El president de Rússia, Vladímir Putin, i el seu ministre d’Exteriors, Vladimir Lavrov, ja són en la nova llista negra de dirigents sancionats per la UE per la seva responsabilitat en la invasió d’Ucraïna. També, en la dels Estats Units.

Tot i que fins ara, els Vint-i-set s’havien resistit a incorporar-hi els dos noms, la «brutal agressió» d’aquest dijous ha canviat radicalment la situació i els Vint-i-set han decidit apuntar a dalt de tot del règim rus. A Washington, mentrestant, el president Joe Biden, que la vigília va ser qüestionat per no posar Putin directament a la diana de les sancions anunciades, ha pres la seva decisió «en aliança amb els socis europeus», segons ha explicat en roda de premsa la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki.

Tot i que els dirigents russos veuran els seus actius a la UE congelats, sí que podran entrar en territori europeu. Mentrestant, als EUA, on al tancament d’aquesta edició no s’han detallat les sancions, Psaki ha avançat que el veto de viatge sí que pot ser part dels càstigs nord-americans.

«Responsables de la mort d’innocents»

«Són responsables de la mort de persones innocents a Ucraïna i de trepitjar el sistema internacional. Nosaltres, com a europeus, no ho acceptem», ha explicat la ministra alemanya d’Exteriors, Annalena Baerbock, al final del consell extraordinari que ha donat llum verda al segon paquet de sancions acordat aquest dijous pels líders europeus. Durant la reunió dels caps d’Estat i de Govern no hi va haver acord per incloure Putin i Lavrov tot i que van encarregar al cap de la diplomàcia europea la recerca d’una solució.

«Hem treballat dur», ha dit aquest divendres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que ha qualificat la decisió de «pas important» tot i que sense quantificar el volum d’actius que els dos polítics puguin tenir en territori europeu. La idea és congelar els seus béns però no prohibir-los l’entrada per mantenir oberts els canals diplomàtics i la via de la negociació. Mentrestant, als EUA, Psaki ha assegurat que les sancions a Putin i Lavrov envien «un clar missatge sobre la fortalesa de l’oposició» a les accions russes.

La UE no tanca en tot cas la porta a noves sancions en un futur perquè «ens enfrontem a una invasió total d’un país, amb bombes, assassinat de civils, confrontació entre dos exèrcits. És el pitjor que ha passat a Europa des del final de la 2GM. Ningú sap què passarà després, ningú sap les veritables intencions de Putin», ha dit Borrell que ha insistit que també haurà de retre comptes davant les Nacions Unides. Tampoc els EUA donen per esgotats els seus recursos de càstig i Psaki ha esmentat concretament la possibilitat d’excloure en el futur Rússia del sistema de pagaments Swift.

555 individus i 52 entitats

La llista de persones i entitats russes sancionades fins ara per la Unió Europea inclou un total de 555 individus i 52 entitats. Dilluns passat, els Vint-i-set van decidir incorporar 351 membres de la Duma russa que van votar el reconeixement de la independència de Donestk i Lugansk, així com 27 individus i entitats implicats en aquesta agressió. Aquest llistat, que ja inclou el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, al cap de gabinet de Putin, Antoni Vaino, o a la portaveu del ministre d’Exteriors, Maria Zakhàrova, continuarà creixent amb la incorporació de «diversos centenars de personalitats polítiques i econòmiques de Rússia», segons ha confirmat el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire.

Abans de conèixer-se que Putin i Lavrov també seran a la llista de personalitats castigades, Rússia ha assegurat que respondrà «de manera simètrica o asimètrica» a les sancions imposades pels països Occidentals. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha admès que les sancions causaran problemes per a Rússia, però podran solucionar-se, ja que el país ha reduït la seva dependència a les importacions estrangeres per protegir-se davant aquesta reacció internacional.

Dues rondes de sancions

Els Vint-i-set van aprovar un primer paquet de sancions dilluns i davant el deteriorament de la situació i l’avanç de les tropes russes a Ucraïna, els líders europeus es van reunir d’urgència aquest dijous per pactar una segona ronda de sancions amb un objectiu: aïllar i enfonsar econòmicament el règim de Putin. Les mesures de represàlia, que aprovaran formalment aquest divendres els caps de la diplomàcia europeus, apunten aquesta vegada a sectors estratègics per a Rússia com bancs, defensa, transport o petroli.

Per exemple, la UE prohibirà l’exportació de peces i equips necessaris per a la modernització de les refineries de petroli, un sector que va generar ingressos el 2019 per valor de 24.000 milions, tot i que no s’ataca el gas, del qual tant depèn la UE. També es prohibiran la venda d’avions, recanvis i equips per a les aeronaus russes, cosa que tindrà un impacte directe en la connectivitat amb Rússia ja que tres quartes parts de la flota aèria comercial es van construir als Estats Units, el Canadà i la Unió Europea. 

A més, els Vint-i-set restringiran l’accés a tecnologia d’ús dual (civil i militar) com semiconductors, làsers i components clau amb l’objectiu d’ofegar la seva indústria, tallaran el finançament d’empreses públiques de diferents sectors i la possibilitat que l’Estat rus i el seu banc central es financi als mercats de capitals europeus, limitaran la possibilitat que les elits russes tinguin dipòsits en bancs europeus i castigaran dos bancs més.

«El nostre objectiu és doblegar l’economia russa i doblegar els seus responsables polítics i econòmics. Colpejarem sectors estratègics com el transport, el sector aeronàutic, el sistema financer rus. Volem colpejar els bancs russos i volem aïllar financerament Rússia, tallar els vincles entre Rússia i el sistema financer mundial», ha dit Le Maire, en el marc de la reunió informal de finances. 

Desacord sobre Swift

Per ara, no obstant, la UE es guarda munició a la recambra. Continua sense haver-hi consens entre els Vint-i-set per deixar de comprar gas a Rússia o expulsar el país del sistema de pagaments internacionals Swift, a la qual cosa es resisteixen països com Alemanya, Itàlia, Xipre o Hongria al·legant l’impacte que tindria per a l’economia i els ciutadans. «No s’ha posat sobre el tapet perquè no era madur el debat, però no es pot excloure res. Dependrà del comportament rus i de la possibilitat de prendre més mesures restrictives», ha dit Borrell. 

Notícies relacionades

Preocupació per l’augment dels nivells de radiació a Txernòbil

Espanya estudia enviar material defensiu a Ucraïna però descarta l’enviament de tropes

«És l’arma nuclear financera. Quan tenim una arma nuclear a les mans reflexionem abans d’utilitzar-la. Alguns països tenen reserves. França no està entre ells» però «hem demanat a la Comissió Europea i al BCE que realitzi en les pròximes hores una avaluació precisa de la utilització d’aquesta mesura», ha confirmat el ministre francès durant l’Ecofin informal a París.

Malgrat aquest encàrrec, els retrets de Kíev i d’alguns grups polítics europeus continuen creixent. «En aquesta guerra tot és real: La bogeria i la crueltat de Putin, les víctimes ucraïneses, les bombes que cauen sobre Kíev. Només les seves sancions són fingides. Els governs de la UE que van bloquejar les decisions dures (per exemple, Alemanya, Hongria, Itàlia) s’han deshonrat a si mateixos», ha retret el president del PPE, Donald Tusk. «A determinats dirigents europeus que encara dubten: Rússia ha llançat una guerra d’agressió horrible a Europa: prohibeixin Rússia de Swift i expulsin-lo de tot arreu», ha reclamat el ministres ucraïnès Dmytro Kuleba.