L’última tasca de ‘Carromato’, el fontaner del PP que apuntava a ser el Nixon espanyol

«Popularment conegut com Cannavaro, Carromato, Caramelo, Cronómetro, Estraperlo i Gollum, tot i que també respon a Tommy. Freqüentador de la seu del PP que, gràcies al seu impecable historial polític, probablement arribi a governar el nostre país com un autèntic Nixon. El veurem pels passadissos de l’Icade incitant la multitud que s’uneixi a la seva causa. El nostre expert llançador de bitlles el recolzarem en el seu futur mandat al poble espanyol».

A l’escola madrilenya de Nostra Senyora del Pilar (marianistes) s’edita una revista anomenada ‘Soy Pilarista’. L’últim any dels estudiants, es publicava una foto de cada alumne amb un text paròdic. El que encapçala aquest reportatge és el que acompanyava, pels volts del 2003, el nom d’Ángel Carromero; un jove alumne que ja apuntava maneres i metes dins del Partit Popular. No imaginava llavors que el seu nom estaria directament implicat en la crisi interna més gran de la història del partit.

Ara, les xarxes socials han ressuscitat el document per mitjà d’un altre exalumne de l’escola anomenat Javier Rubio. El que es desconeix és qui va ser l’autor d’aquell text que, sense imaginar-ho, seria tan premonitori. Carromero, aquell jove marianista a qui deien ‘Carromato’, va perdre tots els punts del carnet per multes, moltes de les quals, per excés de velocitat. Va entrar a presó per un accident de cotxe a Cuba en què van morir dues persones i ha acabat provocant que el PP s’estavelli.

Persones que van formar part del seu entorn en aquella època, especialment antics membres de les Noves Generacions del PP (NG), expliquen a ‘El Periódico de España’, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari, els racons d’aquest controvertit personatge, així com l’origen dels seus sobrenoms. Algun d’especialment precís com el de Nixon, el president nord-americà que va haver de dimitir per l’escàndol polític del ‘Watergate’. Carromero, acusat per Ayuso d’espionatge, ha sigut el detonant que el ‘Mascarillasgate’ hagi fet implosionar el PP des de dins.

Baliga-balaga

«Quan em queixava dels mocosos i els baliga-balagues m’estava referint a ell». Així de rotunda es mostrava Esperanza Aguirre quan se li va prgutnar al programa ‘Más vale tarde’ (La Sexta) sobre Ángel Carromero. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid reconeixia que ella va ser el seu principal recolzament i que, a la fi, el personatge s’ha acabat convertint en una decepció.

«És una persona que ningú ha recolzat més que jo. Sense conèixer-lo de res vaig anar a visitar-lo a la presó quan va tornar de Cuba després de passar-s’ho, m’imagino que molt malament, a les presons cubanes. El vaig recolzar moltíssim. Li vaig presentar el llibre i, no obstant, Carromero per a mi ha sigut una enorme decepció», sentenciava Aguirre, posant de manifest el divorci entre ella i un dels seus antics protegits, que actualment és la peça clau de la rebotiga del PP.

«Aquest paio era un fontaner vocacional. Li agradava moure’s a l’ombra i conspirar. ¿Saps aquella figura del polític entre bambolines que controla sense exposar-se? Doncs a això aspirava ell des del principi». Ho explica una antiga militant del PP que va compartir espai amb Carromero a NG, organisme del qual va ser president al districte de Salamanca, la plaça forta del partit, entre 2006 i 2013.

Ángel Francisco Carromero Barrios (Madrid, 1985) és un dels noms tendència de la crisi interna més gran del PP. A ell se li atribueix liderar la trama que presumptament hauria espiat Isabel Díaz Ayuso per obtenir informació sobre el seu germà Tomás i les seves exparelles. «M’estan buscant unes cremes», assegurava Ayuso al seu entorn en ‘petit comitè’, amb referència a l’assumpte del robatori de cremes en un hipermercat que va acabar amb la carrera política de Cristina Cifuentes.

L’encarregat de buscar aquestes ‘cremes’ va ser Ángel Carromero, el fontaner a l’ombra. Un individu que va passar de ser home de confiança d’Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz-Gallardón i José Luis Martínez-Almeida, respectivament, a convertir-se en la poma podrida del cistell i ser assenyalat com el braç executor d’aquesta tèrbola presumpta trama d’espionatge.

‘El Gestoras’

Coetanis de Carromero a les NG del PP defineixen a aquest diari el seu caràcter en curt i van més enllà del concepte ‘fontaner’: «No és que sigui només un fontaner, és que és un bitxo, molt intel·ligent. Té informació de tots, i sap el que ha de fer», explica algú que va treballar a prop seu durant anys. Prossegueix assegurant que «al PP és temut per tots, sobretot a les localitats de Madrid, ja que per les seves mans passaven les llistes electorals. Ell era el vicesecretari electoral del PP de Madrid. Es feia dir ‘el Gestoras’, ja que controlava en desenes a escala municipal».

Carromero, com explica la revista de la seva escola, és ‘pepero’ vocacional. Sempre va estar vinculat ideològicament al PP i s’hi va afiliar abans de la majoria d’edat. Una afinitat que culmina el 2006, quan és nomenat president de NG del districte de Salamanca, càrrec que va ocupar fins el 2013. Va ser en aquella època quan van arribar al partit Pablo Casado i Teodoro García-Egea, els dos principals protagonistes del bàndol contrari a Ayuso.

«A Carromero és millor tenir-lo com a amic que com a enemic. No té escrúpols», coincideixen a descriure’l diverses fonts consultades dins del partit. En destaquen que sap espavilar-se en situacions de crisi. A principis del 2017, quan Aguirre va dimitir com a portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid, va ajudar un llavors gairebé desconegut José Luis Martínez-Almeida a guanyari les primàries a Iñigo Henríquez de Luna, el que era l’hereu natural d’Aguirre. 

Cristina Cifuentes, llavors totpoderosa presidenta regional i del PP de Madrid, no volia cap indici de l’aguirrisme  a l’ajuntament. Per això va utilitzar Carromero. «Va fer una campanya interna molt bona per Almeida, i després ell el va recompensar amb el càrrec de coordinador d’Alcaldia, el millor que hi ha».  

No tot el ’feedback’ és negatiu. Carromero és un fontaner professional, molt apreciat pels càrrecs que han comptat en algun moment amb els seus serveis. «Té idees, és un home brillant, amb molt coneixement de l’administració i el partit», sostenen altres fonts que van treballar amb ell a l’Administració madrilenya. Lleialtat, professionalitat i manca d’escrúpols són els elements que van fer que es guanyés primer Aguirre, després Gallardón i finalment Almeida.

De pressa, de pressa

Abans d’entrar a l’‘univers Génova’, Carromero s’havia llicenciat en Dret per la Universitat Catòlica d’Àvila. La seva experiència laboral al marge del partit és mínima. Amb 21 anys va treballar com a comercial a El Corte Inglés, explica La Sexta. El 2009 va obrir un gimnàs al barri de Salamanca, que es deia Vanitas Fitness. Va cessar com a administrador el març del 2010 en favor de la seva mare.

I fins aquí. La resta de vida laboral l’ha desenvolupat exercint diversos càrrecs al partit, especialment a l’Ajuntament de Madrid, on va entrar com a assessor de districte el 2009. En aquesta posició es va mantenir fins el 2013, quan va ser nomenat assessor del grup municipal del Partit Popular al consistori madrileny.

Un any abans va protagonitzar uns fets luctuosos que van posar el seu nom a tots els mitjans i van provocar la seva entrada en una presó cubana: en una visita al país caribeny, va patir un accident de trànsit mentre ell conduïa el cotxe. El madrileny va resultar ferit. Els seus dos acompanyants, els dissidents Osvaldo Payá i Harold Cepero, van morir l’l’acte. Carromero va ser condemnat per un tribunal cubà a quatre anys de presó per homicidi imprudent, tot i que només va complir sis mesos de la condemna. Després va ser extradit i a Espanya li van concedir el tercer grau al cap de pocs dies d’arribar.

I és que Carromero sempre va ser ‘Deprisa, deprisa’, com el títol de la pel·lícula emblema del cine quinqui espanyol. La seva estima per la velocitat havia fet que, dos mesos abans de l’incident a Cuba, li retiressin el carnet de conduir a Espanya. El motiu va ser l’acumulació de sancions per excés de velocitat al nostre país.

Auge i caiguda

Després de l’accident a Cuba, Esperanza Aguirre va ser la seva principal protectora. Ella ja dirigia el PP regional i el va mantenir a les estructures. Aleshores, Carromero treballava a l’Ajuntament de Madrid com a assessor, càrrec al qual va ser incorporat per Alberto Ruiz-Gallardón i del qual no va sortir fins dijous d’aquesta setmana, amb la dimissió a la mà.

Carromero, durant tot aquest temps, ha tingut l’habilitat d’aconseguir la confiança de tots els inquilins populars que van anar passant pel consistori. Recolzaments que ha anat perdent amb el temps. Aguirre n’ha acabat renegant. I va ser el mateix Gallardón el que va advertir Almeida del presumpte espionatge que estava portant a terme en l’afer Ayuso.

Notícies relacionades

L’Audiència recorre a França per saber si el Marroc va espiar Sánchez

La victòria a Catalunya anima els socialistes a frenar la ultradreta

Aquí acaba, almenys de moment, la carrera de Carromero al Partit Popular. Una carrera plena d’alts i baixos, però amb una constant: sempre es va moure al límit, sempre en la polèmica. Va avançar la SER que el PP ja li havia obert un expedient disciplinari el 2019 per haver formalitzat 50 canvis d’afiliació del districte de Salamanca al de Moncloa-Aravaca, amb el presumpte objectiu de manipular el cens per influir en les eleccions locals del partit

Feia temps que no apareixia el seu nom als mitjans. L’últim que sabien els seus coneguts era que s’havia sotmès a un implant de cabell per posar fi a la seva calvície. Ara, després de les successives bombes que han anat explotant a l’entorn de Génova, Carromero ha caigut. Amb tota seguretat no serà l’únic. Però la seva estima per la velocitat l’ha portat ara a ser el primer cadàver de la crisi interna del PP.