Cronologia del cas Juvillà: 62 dies, tres recursos i dos dictàmens

14 de desembre: Sentència del TSJC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemna el diputat per desobediència a sis mesos d’inhabilitació i una multa de 1.080 euros després de negar-se a retirar uns llaços grocs del seu despatx en la Paeria de Lleida el 2019, en període electoral. L’independentisme es conjura per blindar l’escó a Juvillà fins que el Tribunal Suprem consideri ferma la sentència. La presidenta del Parlament defensa que «no té potestat ni voluntat de retirar l’escó a ningú» i convoca la comissió de l’estatut dels diputats.

16 i 17 de desembre: Primer dictamen de la comissió

La comissió de l’estatut dels diputats aprova un dictamen –amb el ‘sí’ d’ERC, Junts, el PSC, En Comú Podem i la CUP– que estipula que no hi ha cap «causa d’incompatibilitat» ni cap «circumstància» que afecti la condició de diputat de Juvillà. L’endemà, se celebra un ple en què s’avala aquest document amb els mateixos vots, inclòs el de Juvillà.

22 de desembre: Estira-i-arronsa amb la JEC

La JEC dona deu dies hàbils al Parlament perquè comuniqui «les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura» que hagi adoptat, «així com les al·legacions» que vulgui presentar justificant per què manté l’escó del diputat cupaire. Al cap d’uns dies, el Parlament presenta al·legacions amb el dictamen de la comissió i argumentant que la sentència del TSJC no és ferma.

20 i 21 de gener: La JEC ordena la retirada de l’acta

La JEC ordena retirar l’escó al cupaire i que el seu lloc en el Parlament l’ocupi el següent candidat de la llista dels anticapitalistes per Lleida. L’òrgan administratiu argumenta que Juvillà està afectat per una «causa d’inelegibilitat sobrevinguda». Els independentistes es conjuren per esprémer totes les vies legals al seu abast per defensar el seu escó.

24 i 25 de gener: Recursos al Suprem

La Mesa del Parlament acorda que la presentació d’un recurs contenciós-administratiu es voti en el ple per corregir així els «errors» del cas Torra i retenir tot el temps que sigui possible l’escó de Juvillà. Si bé Torra es va quedar sense escó abans d’exhaurir la via judicial, Juvillà mira de mantenir totes les seves funcions almenys fins que el Tribunal Suprem dicti una sentència ferma. L’endemà, el ple del Parlament aprova la presentació del recurs amb els vots d’ERC, Junts, la CUP i els comuns, i l’abstenció del PSC. Juvillà –que no vota– també presenta un recurs paral·lel per aquesta via, a més del recurs de cassació.

27 de gener: La JEC confirma el cessament

La JEC confirma el cessament de Juvillà i considera ferma la seva resolució en la via administrativa. L’òrgan administratiu exigeix que es retiri de forma immediata l’escó al secretari tercer de la Mesa i dona tràmit a l’expedició de la credencial d’un nou parlamentari, el següent en la llista dels cupaires a les eleccions del 14 de febrer. A més, dona cinc dies a Borràs perquè informi la JEC de les decisions que ha pres en compliment d’aquesta decisió i l’adverteix de conseqüències judicials si la desatén.

1 de febrer: Borràs proposa paralitzar el Parlament

La tensió creix i Borràs proposa paralitzar l’activitat del Parlament, però recula per l’avís dels lletrats sobre la impossibilitat de portar a terme el tancament i els recels d’ERC i la CUP. L’embolic acaba amb un breu acord en què es «proposa» frenar la quotidianitat del Parlament, instant els grups que desconvoquessin les comissions previstes. A causa del càncer de Juvillà, la CUP anuncia que proposarà Carles Riera com el seu substitut a la Mesa.

2 de febrer: L’independentisme esquiva la desobediència

L’independentisme –amb la complicitat dels comuns– tira endavant un nou dictamen en la comissió de l’estatut dels diputats en què defensen que Juvillà continua sent diputat tot i que no podrà continuar exercint si això compromet els funcionaris. De facto, s’assumeix que ja no figura en la llista de parlamentaris: «El Parlament creu que Juvillà continua sent diputat, però no pot garantir l’eficàcia de tots els actes que comporta l’exercici d’aquest dret», afirma el president de la comissió, Jaume Alonso-Cuevillas (Junts).

3 de febrer: Borràs acata la JEC

Borràs cedeix i rebutja la delegació de vot de Juvillà, que passa a ser oficialment suspès per la secretària general amb efectes retroactius del 28 de gener, quan reben el pronunciament de la JEC. De fet, el cupaire no va ser convocat a la Junta de Portaveus ni al ple en quèes discutia el dictamen de la comissió de l’estatut dels diputats. La negativa de Borràs de desatendre la JEC desencadena un xoc entre els anticapitalistes i la presidenta de la Cambra, que arriba al punt de ser tan explícit que els anticapitalistes es neguen a votar el text, que tira endavant amb el vot favorable d’ERC, Junts i els comuns. Borràs assegura que no ha donat cap ordre als funcionaris i que aquests, sense el seu plàcet, han bloquejat el sistema informàtic i han tancat el registre.

4 de febrer: ERC i la CUP demanen explicacions

El BOPC publica el cessament de Juvillà. Borràs s’espolsa les culpes malgrat la pressió d’ERC i la CUP, que li exigeixen que doni explicacions públiques sobre el cas. Aquest diari publica que Borràs va proposar al president de la Generalitat una desobediència conjunta que consistia a desatendre la JEC a canvi que Aragonès, d’altra banda, desobeís la sentència del TSJC sobre l’aplicació del 25% de castellà a les aules catalanes. El cap del Govern va rebutjar l’entesa al·legant que existeix separació de poders i que no s’havien d’envair les competències un de l’altre.

7 de febrer: Borràs descarta dimitir

La presidenta del Parlament trenca el silenci a RAC-1 i assegura que no pensa dimitir. Borràs culpa els funcionaris i la pinça ERC-CUP de la retirada de l’escó a Juvillà al no voler-se comprometre amb un suposat pla de «resistència col·lectiva». «No s’ha volgut anar col·lectivament fins les ultimes conseqüències», diu, acusant republicans i anticapitalistes de portar-la cap al precipici.

8 de febrer: Juvillà evita el xoc

Juvillà evita el xoc amb Borràs en una entrevista a Catalunya Ràdio i anuncia que el seu escó seguirà buit fins que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre la petició de mesures cautelars. La Mesa del Parlament demana un informe sobre el cas per aclarir la versió de Borràs i la CUP redobla l’aposta i torna a exigir un referèndum abans del 2025.

9 de febrer: La «proposta» de la presidenta

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Surt a la llum la proposta de Borràs, una breu nota de deu línies: «Es mantindrà desobediència en qualsevol futura inhabilitació. Tots els grups es comprometen a no cobrir eventualment vacants per inhabilitació, sense perjudici del dret dels diputats de renunciar voluntàriament al seu escó», diu el primer punt del document. El segon punt assenyala que el Govern «es compromet a obeir el Parlament fins i tot en contra de resolucions judicials o administratives».

14 de febrer: Les explicacions de Borràs

Forçada per l’oposició, Borràs dona explicacions en una Junta de Portaveus que s’emet en directe. Entre peticions de dimissió, retrets per contradiccions i acusacions de mentides, encara més després d’haver acudit al tall il·legal de la Meridiana, la presidenta de la Cambra repeteix el patró: defensa que Juvillà va ser diputat fins al dia 4 de febrer i culpa els funcionaris per actuar «de forma improcedent» a l’acatar la JEC.