Reaccions a les files populars

La guerra Casado-Ayuso inquieta el PP català

  • La direcció segueix amb preocupació el minut a minut de la batalla amb el temor que el partit acabi «dividit internament i enfonsat electoralment» a Catalunya

El president del PP  Pablo Casado  amb el candidat del PPC  Alejandro Fernandez  i la numero 2 de la llista  Lorena Roldan  a l acte de tancament de campanya  el 12 de febrer de 2021 (horitzontal) Jordi Pujolar ACN

El president del PP Pablo Casado amb el candidat del PPC Alejandro Fernandez i la numero 2 de la llista Lorena Roldan a l acte de tancament de campanya el 12 de febrer de 2021 (horitzontal) Jordi Pujolar ACN / Jordi Pujolar

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«És la situació més ‘heavy’ que he vist en 20 anys com a afiliat, i amb diferència», així resumeix un dirigent del PP català la guerra oberta entre el líder nacional, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que inquieta la direcció catalana, que ja havia posat en marxa la maquinària electoral per a les municipals del 2023 i que ara veu «amb molta preocupació» que aquesta batalla els deixi encara més tocats a les urnes.

«Hi ha una clara discrepància entre les bases i la direcció, perquè ningú vol molestar Casado, però després tots volen que Ayuso vagi als seus municipis», resumeix una altra veu de la formació. I aquí hi ha la clau, diagnostica la direcció: saber calibrar entre el reconeixement orgànic i el que senten els afiliats, immersos en una baralla pública i mediatitzada al minut. «En el fons, tothom sap que només en pot quedar un: o Casado o Ayuso», conclou una altra font, molt preocupada pel fet que tot això deixi el partit «dividit internament i enfonsat electoralment».

Silencis i complicitats

El líder del PPC, Alejandro Fernández, és un fidel escuder de Casado i, alhora, un adversari per al secretari general, Teodoro García Egea. Una veu del partit, consultada per aquest diari, resumeix aquesta situació com un «oxímoron» a causa del tiquet que suposen Casado i Egea, per això auguren que hi haurà pugna. El congrés del PPC està previst al novembre, com marcava el reglament, i no abans com es va arribar a dir. «Allà es decidirà el futur del partit», opina un altre dirigent.

Fernández va propulsar Casado des de Catalunya cap a la presidència del partit, malgrat que la majoria dels quadros s’inclinaven per Soraya Sáenz de Santamaría o per María Dolores de Cospedal. I va tenir la seva recompensa mesos després, quan va ser elegit líder de la direcció catalana. Però els mals resultats de les eleccions catalanes del 14-F, després d’una campanya marcada per un desembarcament de càrrecs del partit i les declaracions de l’extresorer Luís Bárcenas, van començar a erosionar Fernández, i molts apunten Egea com a ideòleg d’una possible desbancada. Això es va frenar amb l’aparició del llavors alcalde de Badalona Xavier García Albiol als ‘papers de Pandora’. Però ara, en plena guerra entre Casado i Ayuso, ressorgeix.

El silenci de Fernández sobre la crisi de la formació xoca amb el pronunciament públic i ràpid del líder provincial de Barcelona, Manu Reyes, i d’Albiol, donant un reconeixement a Casado. «Tots tenen les seves simpaties i complicitats, però hi ha qui està més lligat per dir o per callar. Cal suavitzar tot això», respon una font del PPC.

Altres obstacles

Notícies relacionades

Almenys Fernández ja ha pogut calmar un altre motiu d’agitació interna: Eva Parera. La que va ser mà dreta de Manuel Valls al consistori de Barcelona fa un pas al costat i deixa l’acta com a diputada independent pels populars per fer créixer la seva marca pròpia, Valents. Aquest divendres, en una roda de premsa, exhibirà el seu adeu.

Però en la renúncia pot arribar un altre maldecap: el següent en la llista és Daniel Serrano, que havia sigut secretari general del PPC i diputat al Parlament, apartat el gener del 2021, en plena precampanya de les eleccions catalanes, després que EL PERIÓDICO revelés que havia sigut imputat per agressió sexual a una companya de partit. Eduardo Bolaños, cap de gabinet de Fernández, seria el següent a la llista i qui recolliria la credencial si Serrano renunciés.