Casado esquiva el desastre però Vox el lliga curt al demanar una coalició

Una victòria amarga, insuficient, però una victòria. El PP va salvar els mobles en les eleccions de Castella i Lleó al coronar-se com a primera força, malgrat que no va sumar més suports que el 2019 i amb prou feines va aconseguir dos procuradors més (31). Es va quedar molt lluny de la majoria absoluta (41), que era el seu principal objectiu amb l’avançament electoral i tampoc va frenar el creixement de Vox, el seu rival per la dreta, que va aconseguir 13 procuradors a les Corts al pujar 12 punts més de recolzament a les urnes. Santiago Abascal va confirmar les seves intencions i el pitjor temor de Pablo Casado: «Quina cara de vicepresident li està quedant a Juan García-Gallardo», va advertir.

Cartes sobre la taula. Vox reclama el primer govern de coalició i els populars celebren un èxit que fins diumenge a la tarda posaven en dubte. L’escenari per a Alfonso Fernández Mañueco és més que endimoniat. El PP suma més que el PSOE i Unides Podem, però la fragmentació de l’Espanya Buidada (Sòria Ja i Unió del Poble Lleonès aconsegueixen 3 procuradors cada un i Per Àvila manté el seu) posa molt difícil la seva voluntat de no dependre de Vox, que aquest diumenge ja va reclamar «el que li correspon».

Notícies relacionades

DIRECTE | Resultats d’eleccions Castella i Lleó 2022: Última hora

Sondejos eleccions Castella i Lleó 2022: Així estan les enquestes a peu d’urna

Fonts de la direcció asseguren que deixen tots els escenaris oberts i l’objectiu a Génova (també a Castella i Lleó) continua sent explorar totes les vies per evitar que el partit ultra tingui la clau de la governabilitat. Per fer-ho hauria de convèncer diversos procuradors de formacions localistes i forçar una abstenció dels d’Abascal.

El resultat de Castella i Lleó frustra, sense cap dubte, el full de ruta dissenyat per la cúpula del PP, que sempre ha passat per evitar que Vox formi part dels governs autonòmics fins que arribin les eleccions generals. Génova s’enfronta ara a la seva negociació més dura, sabent a més que el partit ultra lluitarà per un ‘acord dur’ que passa no només per formar una coalició, sinó per exigències programàtiques i ideològiques complicades d’acceptar per als populars.