Un any de les eleccions del 14-F

Junts, a l’espera de líder i cohesió

  • Malgrat el qüestionament intern, Borràs despunta com a única candidata viable a la presidència davant la falta d’alternatives sòlides

La presidenta del Parlament  Laura Borras  con el  expresidente de la Generalitat  Quim Torra  y el vicepresidenet en funciones  Pere Aragonès

La presidenta del Parlament Laura Borras con el expresidente de la Generalitat Quim Torra y el vicepresidenet en funciones Pere Aragonès / Job Vermeulen

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Un any després d’un resultat electoral digne però insuficient, l’assignatura pendent a Junts és posar ordre i aclarir debats interns de caràcter estratègic i personal. Els dos reptes, trenats en una complexa xarxa de vegades espessa i protagonitzada per les suspicàcies, que posen en perill l’estabilitat i generen un interrogant: ¿qui mana?

La clau del partit passa per com mirar de remuntar el tercer lloc obtingut en els comicis de febrer del 2021. ¿Amb quina estratègia i amb quins candidats? La resposta està en construcció però, passaria, per ara, per combinar confrontació i bona gestió i sota la batuta de Laura Borràs, malgrat que generi no pocs dubtes o, directament, animadversions internes pel seu estil i pel seu full de ruta. Mentrestant, el secretari general, Jordi Sànchez, també se sap qüestionat.

Des de la nit electoral, les diferents ànimes de Junts –pactista i convergent, desafiadora i rupturista– es van posar de manifest a l’hora de negociar amb ERC la investidura del president Pere Aragonès. Sànchez va pilotar les converses prometent, d’entrada, que no enviarien el republicà a la paperera de la història, però, posteriorment, les veus més dures van llançar l’avís que podrien fins i tot repetir-se els comicis si no se satisfeien les exigències de Junts.

Finalment, Sànchez va pactar amb Aragonès un Govern en què els dos partits cedien. Junts mantenia com a pla b a la taula de diàleg la confrontació que encapçala l’expresident Carles Puigdemont i ERC renunciava a un Govern en solitari. Aquest acord va fer coïssor entre els més radicals, que es van sentir traïts pel secretari general per falta d’informació.

Sense alternatives

Els recels interns no han cessat, però han aparegut nous factors. D’una banda, l’entrada en el Govern dels consellers del partit ha reforçat una exigència interna: demostrar capacitat de govern, gestió i fiabilitat. Aquest és un missatge nítidament neoconvergent, que el partit ha de combinar amb una altra estratègia, la protagonitzada per Borràs com a presidenta del Parlament, basada en el relat de forçar constantment les estructures legals per demostrar voluntat de reeditar la desobediència de l’1-O, tot i que finalment acatés la JEC amb la suspensió del cupairePau Juvillà.

Els gestos de Borràs generen un profund rebuig en un sector que mira de recol·locar Junts en la centralitat i els que demanen més honestedat en la gestió de la cosa pública. Però tots coincideixen en un punt: no hi ha alternativa ara com ara a Borràs com a candidata si es repetissin avui les eleccions. «Atrau com ningú les bases, fa sentir important la gent, és a tot arreu», descriuen dirigents del partit.

A més, les possibles alternatives estan més aviat apagades: el vicepresident del Govern i presumpte coordinador dels consellers de Junts, Jordi Puigneró, no exerceix com a tal, segons admeten a l’Executiu, i ha decidit no competir per cap lideratge. I el titular d’Economia, Jaume Giró, compta amb una gran valoració dels quadros, però no disposa de ‘tropa’ entre les bases, per la qual cosa, en un combat mediàtic davant unes eventuals primàries, quedaria clarament superat per Borràs.

Les municipals, clau

En l’horitzó, un congrés a l’estiu en què podria quedar de nou posposada la batalla o el debat intern entorn del lideratge orgànic de Sànchez. El nom alternatiu, Jordi Turull, no està per la feina de generar ara un enfrontament intern, però es deixa estimar per les bases. La prioritat que genera una pausa en les hostilitats són les pròximes eleccions municipals, en què l’estratègia de la confrontació intel·ligent viurà una altra prova de foc. Junts confia a aconseguir un resultat digne, esgarrapant el poder local que encara atresora el PDECat. Però els resultats a la capital, Barcelona, suposen un altre interrogant.

Notícies relacionades

Un any després, doncs, la dicotomia a Junts continua plenament instal·lada: els membres del Govern asseguren que treballen en el dia a dia amb la prioritat de demostrar capacitat de gestió, i els xocs amb ERC en el Consell Executiu es compten per tres: el dels noms proposats per Junts per a la taula de diàleg, la discrepància sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat i el conflicte per l’actuació de Borràs al Parlament sobre Juvillà a l’haver entrat en disputa amb el president.

L’única recepta i conclusió en el partit és que només l’eventual tornada de Puigdemont pot sacsejar la vida de la formació i del Govern. Mentrestant, tractaran de conviure els uns amb els altres amb un únic objectiu comú: desallotjar ERC del poder, desgastant els republicans quan, eventualment, la taula de diàleg no doni resultats. Però, fins i tot en aquell moment, l’alternativa que pugui plantejar Junts encara s’ha de definir.