La duresa de la CUP i els comuns posen costa amunt el mandat d’Aragonès

Les plasmació de l’anterior es va fer visible en els dos temples de l’autogovern català. Al matí al Parlament i, a la tarda, al Palau de la Generalitat, on Aragonès es va reunir, dins de la ronda de consultes amb partits i entitats independentistes, amb la CUP, després de la seva plantada, la setmana passada, per la detenció d’activistes antidesnonaments.

Ruptura evident

Aragonès i la CUP van constatar la seva ruptura. I això que els republicans miren de retenir els anticapitalistes per com saben que situar-los en el cercle de la governabilitat, tot i que sigui des de fora de l’Executiu, decanta cap a l’esquerra el pes específic d’un Govern el qual 50% està en mans de Junts.

Els cupaires van esmenar la totalitat dels comptes i van sortir de l’equació i, des d’aleshores, han elevat el to contra el Govern intentant forjar una oposició contundent contra la normalització de les relacions amb l’Estat. I tornen a l’inici, a la seva proposta estrella: un referèndum abans del 2025. La diagnosi és que el president no està complint la seva part del tracte pel qual va ser investit, que no hi ha alternatives a la taula de diàleg i que aquesta porta a l’«estancament polític ‘sine die’ que el pretès «gir a l’esquerra» no s’ha fet i que l’aposta pels Jocs Olímpics d’Hivern complica encara més una entesa futura. 

Crítica al pragmatisme

La diputada Dolors Sabater va comparèixer després de la trobada per certificar la seva reprovació a Aragonès i criticar la via pragmàtica, al considerar-la un fre per a la independència. «Hem de posar un horitzó clar cap al referèndum, ni solucions màgiques ni seguidisme de l’Estat», va etzibar, advocant per dinamitar el diàleg entre governs i posant el focus en la recerca d’aliats internacionals. Però malgrat tot això, va considerar que el pacte d’investidura segueix vigent, ja que Aragonès és president, tot i que va rebutjar que la CUP sigui «sòcia» del Govern.

Els comuns, per la seva banda, van fer servir l’aparador que suposa la sessió de control per desfer dubtes sobre les amenaces bolcades la setmana passada per Jéssica Albiach, en les quals va anunciar un veto a tota proposta del Govern, si ERC no votava a favor de la reforma laboral. I aquest dimecres la postecosocialista va punxar on més fa mal, aquesta setmana, que és la picabaralla entre Aragonès i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a compte de la suspensió del cupaire Pau Juvillà. La resposta del president va ser l’esperada, la de manual i no va ser cap altra que defensar que l’executiu no ha d’interferir en els assumptes del legislatiu. Però el destacable va ser la pregunta, la voluntat mossegadora d’Albiach.

«Erratisme» governamental

Notícies relacionades

Vivències amb el poder

Dimiteix un edil socialista de Nàquera al donar positiu en drogues

Voluntat que va seguir quan va assenyalar que en aquest 2022 el Govern estava «erràtic i sense nord» per qüestions com la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern «que ja neix morta»; el relleu de la cúpula dels Mossos d’Esquadra «que si no és una purga, se li assembla», la celebració del primer aniversari del 14-F «amb una conferència que només incumbeix els independentistes» i, finalment, amb una actitud de don Tancredo en el debat sobre el finançament autonòmic que Albiach va demanar al president que rectifiqués.

Dard per dard, el cap de la Generalitat li va recordar a Albiach que el PSC, soci de govern d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, també advoca amb entusiasme pels Jocs Olímpics i assisteix a les reunions tècniques.