El context de la posició espanyola

El Govern dona un recolzament contundent a l’OTAN amb la vista posada en Catalunya i el Marroc

  • La ràpida resposta de Sánchez a la crisi ucraïnesa s’explica també pels seus propis interessos: la reacció davant l’independentisme i la necessitat d’enfortir-se davant Rabat pel futur del Sàhara Occidental

El Govern dona un recolzament contundent a l’OTAN amb la vista posada en Catalunya i el Marroc

AFP/Andrea Solaro

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

El Govern d’Espanya té una posició «còmoda, fàcil i coherent» davant la crisi d’Ucraïna, assenyalen fonts oficials del Ministeri d’Exteriors. «Estem donant suport a la posició de l’OTAN i no entra en contradicció per ara amb cap assumpte de política interior», afegeixen, deixant de banda el xoc entre el PSOE i Unides Podem al si de la coalició. Si s’analitza la veu de l’Executiu a l’exterior, representada pel cap de la diplomàcia, José Manuel Albares, es veu que s’ha alçat ràpidament per donar el recolzament als EUA i la resta d’aliats de l’OTAN amb l’objectiu de defensar «la sobirania» i la «integritat territorial» d’Ucraïna. Albares va assegurar al seu homòleg nord-americà, Tony Blinken, aquest mateix dimarts a Washington cara a cara, que Espanya està disposada a treballar amb els EUA «en el diàleg», però també en la «dissuasió». Això és, aplicar les sancions econòmiques que s’acordin per castigar Rússia si és necessari.

L’agilitat del Govern davant aquesta crisi respon a dues raons principals, segons admeten assessors del ministre i també altres del president, Pedro Sánchez. La primera és que la Moncloa, tenint a la retina el procés i la fallida declaració unilateral d’independència a Catalunya, ha de reaccionar de forma contundent davant l’amenaça a la «integritat territorial» d’Ucraïna. Moscou ja es va annexionar la península de Crimea, el 2014, i impulsa la independència de dues regions més de l’est, Donetsk i Luhansk.

La segona qüestió és el Marroc. El règim de Rabat ha sabut aprofundir en la seva tradicional bona relació amb Washington i se sent envalentit davant Espanya després que Donald Trump, el desembre del 2020, poques setmanes abans de deixar la Casa Blanca, reconegués la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental. Ho va fer a canvi que el Marroc establís relacions diplomàtiques amb Israel i aprofundís així en els anomenats Acords d’Abraham, uns pactes que han modificat del tot les dinàmiques en el món àrab. Rabat continua pressionant Espanya perquè recolzi la seva idea d’atorgar al Sàhara Occidental un estatut d’autonomia en comptes de la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Aquesta crisi bilateral, que també inclou el problema per la sobirania de les aigües, no sembla de ràpida solució.

Amb aquest suport sòlid d’Espanya als EUA en la seva voluntat de parar els peus a Moscou, assenyalen els assessors del Govern, es vol millorar la relació amb Washington i «aprofundir» la col·laboració, per quan s’hagi d’afrontar aquest altre dossier. A més, l’Executiu espanyol ha optat per no alimentar les diferències entre els socis europeus sobre la conveniència de les sancions econòmiques a Moscou per als mateixos interessos de la Unió, i aposta, en línia amb Washington, per «arribar tots units» al moment de la dissuasió.

Notícies relacionades

I, tot i que hagin passat 13 anys, no s’oblida tan fàcilment l’anunci de la ministra socialista Carme Chacón, sense haver-ho consultat abans amb els aliats, que Espanya retiraria les tropes de Kosovo. José Luis Rodríguez Zapatero va haver de fer un viatge llampec a una cimera a Viña del Mar (Xile) el març del 2009 per demanar-li disculpes al llavors vicepresident dels EUA: Joe Biden, el mateix que ara presideix aquest país.

A més d’aquestes dues raons, n’hi ha una altra que sorgeix en les converses sobre la relació Ucraïna-Espanya: la «solidaritat» d’anada i tornada. Sánchez va fer una gira pels països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, al juliol, i els va donar el seu recolzament davant les pressions de Moscou. L’Executiu espera la mateixa solidaritat de l’OTAN si Espanya té problemes a la frontera sud de la Unió Europea.