Vox eleva el nivell de les seves exigències al PP a Castella i Lleó davant la seva irrellevància a Madrid

Mentre el PP es proposa que Alfonso Fernández Mañueco obtingui una victòria a la madrilenya a Castella i Lleó (sumar més escons que la resta de formacions de l’esquerra juntes perquè amb una abstenció de Vox n’hi hagi prou sense més exigències), el partit de Santiago Abascal està decidit a pressionar el seu competidor de la dreta, i elevar el nivell d’exigència per donar el seu recolzament, sense descartar la mateixa entrada en el govern autonòmic.

Les eleccions del 13 de febrer es miren en clau nacional i arrencaran un cicle en què el PP s’hi juga molt. No només per la necessitat de Pablo Casado d’acumular victòries a les autonomies que aplanin el seu camí a la Moncloa, sinó perquè la seva estratègia política podria saltar pels aires en el cas que el partit ultra exigeixi començar a gestionar en coalició. La idea del líder popular sempre ha passat per evitar governs amb Vox fins que arribessin les eleccions generals. Hi ha dirigents del nucli dur popular que reconeixen que el calendari d’autonòmiques posarà a prova aquest full de ruta.

Per la seva banda, a la direcció de Vox estan decidits a esmenar el que consideren «errors» del passat, sobretot després de les eleccions madrilenyes, al considerar que «van regalar» l’abstenció a Isabel Díaz Ayuso i que ara passen veritables dificultats per reivindicar-se com a alternativa. Fins i tot en els Pressupostos aprovats el novembre passat, l’acord del qual va anunciar Rocío Monasterio en una pretesa escenificació, Vox no va poder capitalitzar cap gran èxit.

Però, en realitat, són conscients que el marge de maniobra s’ha anat escurçant fins a ser pràcticament inexistent. El partit s’ha diluït sovint en l’Assemblea davant la popularitat de la presidenta de la Comunitat, que segueix en ascens. I, per això, precisament, Vox ha destinat totes les seves energies a desgastar José Luis Martínez-Almeida, a qui es van negar a recolzar en els comptes públics de la capital, abocant-lo a un acord amb una escissió de Més Madrid, la plataforma que va crear Manuela Carmena.

Aquesta irrellevància i dificultat per exhibir triomfs polítics a Madrid és el que empeny ara Vox a replantejar-se els passos en les pròximes cites electorals. A Andalusia, la seva fortalesa és indiscutible. I a Castella i Lleó, els comicis més immediats, la implantació se’ls havia resistit una mica més.

Però a totes les enquestes ja apareixen en l’entorn dels 8 o 10 procuradors (12% o 13% del vot), malgrat que fins fa dies no havien anunciat el seu candidat, que ja ha fet parlar molt. Si aquests pronòstics es compleixen, el seu creixement seria exponencial (ara mateix tenen un sol escó) i estarien en disposició de començar a gestionar, segons expliquen.

El que el partit té clar és que rebutjarà el marc del PP sobre que si Mañueco suma més que l’esquerra, Vox està condemnat a una abstenció. «El recolzament no torna a ser gratis», repeteixen dirigents del partit. Els populars mantenen aquesta confiança donant per fet que Abascal no es pot permetre votar amb l’esquerra en contra d’un candidat conservador. Tot això malgrat que el seu no als Pressupostos a la Junta d’Andalusia i l’Ajuntament de Madrid són la millor prova que alguna cosa ha canviat.

Amb independència de si el PP necessita dos o sis procuradors de Vox per investir Mañueco, el partit ultra està decidit a canviar l’estratègia. Si finalment entrarà o no en el govern està en suspens, però més enllà d’això, sí que negociarien condicions i continguts concrets per visualitzar la seva influència en l’Executiu autonòmic.

Notícies relacionades

El PP acusa Sánchez de «polaritzar» i rebutja la seva proposta de pacte d’Estat sobre el canvi climàtic

Junqueras s’obre que ERC celebri una consulta interna per decidir si continua fent costat a Illa

Casado ha decidit arrencar l’any electoral donant carpetada a assumptes que tenia pendents i que li estaven causant un fort desgast com a líder. El més evident és la crisi oberta amb Ayuso, que ara mateix s’ha convertit en el reclam més gran dels seus electors. Feia temps que també els barons territorials insistien que feia falta acabar amb una situació que començava a notar-se a les enquestes i que no beneficiava ningú. Però va costar mesos arribar a una imatge de treva, just la setmana passada, amb Teodoro García Egea i la presidenta madrilenya passejant junts.

L’abraçada amb Antonio Garamendi mira de tancar l’altra qüestió que estava pressionant la direcció nacional. El conflicte obert amb la CEOE a causa dels seus acords amb el Govern que, per molt que el PP mira d’emmarcar en l’«absoluta normalitat», ha provocat tensions públiques i moments incòmodes durant mesos. Casado vol reforçar el seu perfil en l’arrencada de l’any electoral, però la política de pactes i la relació que mantindrà amb Vox continua sent la incògnita per resoldre.