L’Audiència Nacional permet als CDR accedir a les escoltes telefòniques

L’Audiència Nacional ha ordenat que es permeti als 13 presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per terrorisme accedir als arxius originals de «totes les escoltes telefòniques» que es van realitzar en la investigació, en contra de l’acordat pel jutge.

La secció segona de la Sala Penal ha corregit el magistrat Manuel García Castellón i ha estimat parcialment el recurs de dos dels processats al considerar que «la petició de conèixer el contingut íntegre» de les converses que va gravar la Guàrdia Civil «està conforme amb el dret a la defensa» dels investigats, a qui únicament es va facilitar la transcripció realitzada pels agents.

Per això, revoca la interlocutòria del jutge i ordena, a més de l’accés íntegre a les escoltes sense editar, la certificació de les resolucions on s’acordaven les intervencions telefòniques, la instal·lació de dispositius d’escoltes, les balises de seguiment o altres intervencions de comunicacions i moviments dels investigats, així com la certificació de la interlocutòria que acordava l’arrest de Jordi Ros, un dels processats a qui l’Audiència ha donat la raó.

En una interlocutòria, datada el 10 de gener i a la qual ha tingut accés Efe aquest dilluns, el tribunal indica que no pot negar-se «l’oportunitat i conveniència» que els imputats accedeixin als elements que el jutge va tenir en consideració per processar-los, i que inclouen des d’escoltes telefòniques fins a seguiments o «fins i tot registres de les escombraries».

La Sala qualifica a més d’«anòmala situació processal» que algunes de les diligències sol·licitades no estiguin en el procediment i es mantinguin secretes en «unes diligències de què dimanen les presents», però en qualsevol cas estima que això no és obstacle perquè les defenses accedeixin al material sol·licitat.

Precisament, els processats van demanar fa uns mesos sense èxit la nul·litat de la causa al considerar que se’ls ha causat indefensió perquè no han tingut accés a dues investigacions de què suposadament deriva el cas, una de les quals del 2017, i que es mantenen sota secret de sumari.

Malgrat que el tribunal no comparteix el criteri del jutge d’instrucció, com així reflecteix repetidament en la seva interlocutòria, de moment no ha accedit a cap altra de les peticions: remetre a les defenses la còpia completa de les diligències al només haver pogut accedir a una peça, la número dos.

Segons la Sala, després d’analitzar el resultat de les diligències ja acceptades, les defenses podran valorar «la necessitat de sol·licitar-ne» d’altres «en relació amb la peça principal de què dimana la que constitueix l’objecte del present procediment».

Notícies relacionades

Junqueras s’obre que ERC celebri una consulta interna per decidir si continua fent costat a Illa

Dos detinguts a Lleida per difondre contingut gihadista i voler anar a la zona de conflicte

Ara bé, avança que «el dret de defensa [...] podria implicar la necessitat d’accedir a actuacions que han tingut lloc al si de l’esmentat procediment principal» si aquestes han sigut utilitzades com a elements incriminatoris contra els processats.

Al setembre el magistrat que ha investigat el cas va proposar jutjar per un delicte de terrorisme 13 presumptes membres d’una facció radicalitzada dels CDR que van planejar suposadament sabotatges o accions violentes en seus oficials, en resposta a la sentència del procés el 2019.