Conclosa la instrucció

El jutge processa 13 membres dels CDR per pertinença a organització terrorista

  • A nou d’ells també els atribueix un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies explosives

El jutge processa 13 membres dels CDR per pertinença a organització terrorista
4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha processat per pertinença a organització terrorista els tretze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investits en l’Operació Judes, desenvolupada el setembre del 2019, en la qual se’n van detenir nou. El magistrat, a més, en processa nou també per un delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

En la seva interlocutòria, el magistrat considera que aquest grup formava, dins dels CDR, el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), que considera una cèl·lula integrada per individus de diferents CDR, entre els quals hi ha els processats, que «evidencien una gran radicalitat» i a la qual se’ls havien encarregat accions més sensibles, per la seva predisposició més gran i entrega «a la causa».

Els investigats, diu l’instructor, comparteixen principis ideològics favorables a la independència i l’activisme radical per aconseguir-la; el seu objectiu final com a organització, era aconseguir la independència de Catalunya, fent servir per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant amb això, de manera coercitiva, les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.

Els processats només per pertinença a organització terrorista són Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero. Els que sumen a aquest delicte el de tinença, dipòsit així com fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables o dels seus components, de caràcter terrorista, són Eduardo Garzón, Esther Garcia Canet, Sonia Pascual Guiral, Queralt Casoliva Rocabruna, Germinal Tomas Aubeso, Alexis Codina Barberan, Jordi Ros sola, Guillem Xavier Duch Palau i Rafael Joaquín Delgado López.

Ocupar el Parlament

L’ordre de processament explica que els membres de l’ERT van tenir una participació activa en la materialització d’algunes de les accions més sonades dels CDR, com talls de carretera, abocament d’oli la calçada de la C-55, en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des del Centre Penitenciari de Lledoners o l’aixecament de les barreres dels peatges.

També van participar en la creació i desenvolupament dels CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDR, assumint l’encàrrec rebut d’un denominat «CNI català» perquè aportessin infraestructura logística per ocupar el Parlament, quan es dictés la sentència del procés, i defensar-lo posteriorment. Per a això eren necessaris importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines de telecomunicacions, així com una important capacitat de mobilització. Segons el jutge, el grup comptava amb aquesta fi amb Ferran Jolis, amb amplis coneixements informàtics i de telecomunicacions.

La resolució detalla que l’ocupació es realitzaria per la porta principal del Parlament ja que, suposadament, se’ls facilitaria l’accés des de l’interior. Al costat d’un reduït grup de persones, cooperarien amb el grup denominat «CNI», i s’encarregarien del lloguer d’immobles i locals per donar seguretat i establir bases d’«intendència». La idea era mantenir-se a l’interior de l’edifici almenys una setmana, amb la instal·lació d’antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions, amb pressupost d’uns 6.000 euros.

Organització terrorista

Organització terroristaEl magistrat assenyala que els investigats, com a membres de l’ERT, «haurien superat l’activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l’objectiu de la qual seria el de portar a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats a dos domicilis particulars».

En el moment de la seva desarticulació, l’organització ja havia portat a terme informacions precises dels seus possibles objectius. En concret, el jutge apunta que Jordi Ros i altres membres de l’organització haurien desenvolupat actes de reconeixement d’objectius, com vigilància i control d’instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats. En aquestes fotografies es recullen certs aspectes de les instal·lacions, com accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques, agents policials i plaques de matrícules de vehicles policials.

Objectius

Notícies relacionades

Entre els objectius per atemptar, la interlocutòria cita, a Barcelona, la Comandància Naval, el Govern Militar, la Delegació de Govern i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, així com la seu de la Direcció de la Comandància de la Guàrdia Civil, així com membres, vehicles i instal·lacions de les Forces i Cossos de Seguretat, torres d’alta tensió, instal·lacions en autopistes, peatges i el mateix Parlament.

Atribueix a Ros i a la seva parella, Montserrat Casas Climent, el reconeixement del perímetre de l’aquarterament de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, al municipi de Sant Andreu de la Barca, el maig del 2019. A més, afirma que el primer va realitzar diferents recerques a Internet sobre persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i un Mosso d’Esquadra.