La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana processar membres dels CDR

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha presentat un escrit, en el marc de la causa que se segueix al Jutjat Central d’Instrucció número 6 contra membres dels CDR detinguts el 2019 per planejar sabotatges i atemptats com a resposta a la sentència condemnatòria del Suprem als líders del procés, en el qual interessa processar-los per pertinença a organització terrorista.

En el seu escrit el Ministeri Públic suma a aquest delicte, per a nou d’ells, la tinença i fabricació d’explosius. La Fiscalia considera acreditat que pretenien atemptar contra «objectius prèviament seleccionats».

Aquest escrit, avançat per ‘El Confidencial’ i que ha pogut confirmar en fonts jurídiques Europa Press, arriba després que veiés la llum un informe de la Guàrdia Civil al maig en què atribueix als detinguts dels Comitès de Defensa de la República (CDR) diverses recerques a Internet de «possibles objectius» entre diferents personalitats contràries a la independència de Catalunya, entre els quals figura el líder del PP, Pablo Casado.

Va ser el juny del 2020 quan el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García-Castellón va citar per declarar a sis d’ells i va reactivar la causa en la qual investiga un grup dins dels CDR denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT) que buscaria la independència de Catalunya «per qualsevol via, inclosa la violenta».

A la cèdula de citació d’un d’aquests imputats l’instructor indicava que l’investiga per la seva «integració en el denominat ERT, grup fortament organitzat i clandestí, els membres del qual clamen per un augment manifest de la radicalitat de les seves accions».

Segons García Castellón, aquest investigat «tenia coneixement dels fets que s’estaven desenvolupant al ‘laboratori clandestí’ on preparaven i confeccionaven diversos compostos explosius, principalment tèrmit, així com també hauria servit per a l’emmagatzemament i dipòsit per a tercers de diferents precursors i substàncies químiques perilloses».

També destacava la seva «participació activa i determinació mostrada en els fets violents ocorreguts els dies 14 i 15 d’octubre a l’aeroport de Barcelona i la Delegació del Govern a Catalunya», així com a la «participació i determinació mostrada en els fets violents arran de la sentència del Tribunal Suprem i bloqueig de la frontera franco-espanyola» entre els dies 11 i 13 de novembre del 2019 per membres dels CDR.

Notícies relacionades

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

PSOE i Junts van abordar dilluns a Suïssa el català i la llei d’amnistia

En el marc d’aquesta investigació van ser detinguts el setembre del 2019 un total de nou persones, de les quals set van anar a presó provisional. L’Audiència Nacional els va posar en llibertat sota fiança i amb mesures cautelars uns mesos després.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional qualificava ja el setembre del 2019 de grup terrorista els nou detinguts dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i assegurava que els seus «projectes terroristes» estaven en un «avançat grau de preparació», ja que ja tenien «objectius seleccionats».