La justícia belga rebutja l’extradició de Valtòync a Espanya

Aquest dimarts el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha rebutjat l’entrega a Espanya del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, per un delicte d’amenaces, després d’haver descartat ja els delictes d’injúries a la Corona i enaltiment del terrorisme pels quals també el reclama la justícia espanyola.

«No hi ha extradició per cap dels tres casos», va afirmar a la premsa l’advocat Simon Bekaert després de conèixer la sentència, que confirma la decisió en primera instància.

Possible recurs

La Fiscalia podria, no obstant, recórrer el dictamen en cassació com a últim recurs.

Poc després de fer-se pública la resolució judicial, l’artista ha publicat un tuit en què, amb una ‘peineta’ davant l’ambaixada d’Espanya, agraeix els recolzaments rebuts i assegura:

Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes.

Gràcies als que m'han fet costat des de la meva detenció al 2012, des de l'exili al 2018, a l'equip jurídic i als imprescindibles que saben que la lluita és l'únic camí.#LlibertatPabloHasel pic.twitter.com/MXaj2ccDOo

— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) 28 de diciembre de 2021

Crítica a Òmnium

En una entrevista a Catalunya Ràdio després de conèixer-se la sentència del tribunal belga, Valtònyc ha lamentat que pugui viatjar per Europa però no pugui tornar a la seva terra natal, Mallorca. Per al cantant mallorquí, els magistrats belgues «han demostrat que són independents» i que «respecten estàndards europeus del segle XXI».

«La societat belga pot estar contenta que s’hagi respectat el dret d’expressió, la llibertat d’expressar-se», ha dit el músic. També ha censurat el paper d’entitats com Òmnium, a qui ha reclamat més compromís:

🔴 @valtonyc: "Les felicitacions d'@omnium son una merda si només es queden en felicitacions. Han de deixar de fer campanyes de marquèting. Jo els he necessitat molt i no hi han estat. Menys tuits i més lluita de veritat" https://t.co/X5P5SGKV48 pic.twitter.com/OxSiKEXbkZ

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) 28 de diciembre de 2021

El cas s’ha demorat més d’un any en segona instància i, en aquest temps, el jutge de Gant va elevar al Tribunal Constitucional belga el cas dels atacs al Rei, al·legant la llei belga de 1847 que protegeix la figura del monarca i que l’alt tribunal va declarar inconstitucional al considerar que col·lideix amb la llibertat d’expressió i «no satisfà una necessitat social urgent i és desproporcionada amb l’objectiu de protegir la reputació de la persona del Rei».

Des de juny del 2018

Aquesta sentència va ser celebrada com un triomf pels advocats de Valtònyc, que ho van considerar un reconeixement al seu cas i van assenyalar que la seva situació pot acabar impulsant canvis legals en l’ordenament jurídic de Bèlgica. La sentència obre, en principi, la possibilitat que Valtònyc pugui tornar a Espanya, però no ho garanteix, ja que «les autoritats belgues no tenen competències sobre les espanyoles» i la decisió «no té efecte judicial directe a Espanya», ha explicat el seu advocat. Bekaert va afegir que espera que el «soroll» que generarà la sentència «impulsi el debat sobre la llibertat d’expressió, perquè a Europa no està bé enviar músics a la presó».

Notícies relacionades

Valtònyc queda en llibertat mentre la justícia belga decideix sobre la seva extradició

El Tribunal Suprem confirma la pena de tres anys i mig per al raper Valtonyc

El raper, a més d’aquestes sentències que a ulls de la Justícia belga no justifiquen la seva entrega, també té obertes diligències per part de la Fiscalia de Sevilla per un delicte d’odi al cridar al públic d’un concert a Marinaleda el 2018 «posar una puta bomba al fiscal» i «engegueu-li un tret a un guàrdia civil». «La meva possible tornada no depèn de nosaltres. El que sí que sé és que ara seré lliure a Europa, podré viatjar i se m’obrirà un món i denunciaré el que està passant a l’Estat espanyol per tot Europa i no només des de Bèlgica, com he fet fins ara», va dir Valtònyc.

L’entrega del raper, que va fugir d’Espanya el juny del 2018, ja va ser rebutjada en primera instància. Sigui quina sigui la decisió, tant la Fiscalia com la defensa poden recórrer la sentència i exhaurir la via legal acudint al Tribunal de Cassació, que estudiaria qüestions formals durant el procés judicial sense entrar en el fons.