El Consell de Ministres aprova el pla per a la millora de l’atenció primària

La ministra de Política Territorial i portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, ha anunciat que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’informe sobre el ‘Pla d’Acció d’Atenció Primària i Comunitària 2022-2023’, aprovat el 15 de desembre pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).

«Formava part dels compromisos importants en aquest àmbit, i de molta vigència en aquest moment», ha afirmat Rodríguez en una roda de premsa després del Consell de Ministres, l’últim de l’any.

Aquest pla d’acció, que Sanitat i les comunitats autònomes es van comprometre a presentar abans de final d’any en una cimera celebrada a finals de setembre a Maspalomas (Gran Canària), és bàsicament una continuació del Marc Estratègic per a l’Atenció Primària i Comunitària, engegat l’abril del 2019 però pràcticament sense executar a causa de la demora produïda per la pandèmia de covid-19.

Una de les novetats principals és la introducció del concepte de pressupost finalista per a l’Atenció Primària, és a dir, un «pressupost específic i suficient» per part de les comunitats autònomes, en «cofinançament» amb el Ministeri de Sanitat, com a «eina econòmica necessària per arribar als objectius previstos».

Així mateix, també es busca augmentar el nombre de professionals sanitaris disponibles i millorar-ne les condicions de treball. Concretament, es marca l’objectiu de reduir la temporalitat en atenció primària per sota del 8 per cent.

De fet, dins de les mesures per als professionals, Sanitat i les comunitats autònomes es comprometen a la creació de la categoria professional d’Infermera Familiar i Comunitària (EFYC) en Atenció Primària «en totes les comunitats autònomes». Així, assenyalen que s’hauria de produir «almenys un increment anual del 20 per cent dels nomenaments de les infermeres d’atenció primària amb el títol de l’especialitat d’EFYC el 2023».

Així mateix, s’aposta perquè més del 65 per cent dels residents contractats després de finalitzar la residència tinguin «contracte fix, interí o d’almenys dos anys en atenció primària». Amb aquesta mesura es busca «afavorir la cobertura de les vacants en atenció primària i l’atenció longitudinal, incentivant la permanència dels professionals en el seu lloc».

En la mateixa línia, Sanitat i les comunitats autònomes persegueixen la creació de les vacants necessàries i el foment de la transformació dels contractes d’interinitat en contractes d’estabilitat, amb especial interès en les zones de difícil cobertura, perquè «el 80 per cent de les places vacants estan cobertes per contractes interins» i el 25 per cent dels interins per comunitats autònomes obtingui plaça fixa en els 3 primers anys del seu nomenament».

Un altre dels aspectes importants del pla és el compromís que les sol·licituds d’atenció als centres de salut «es gestioni en les primeres 24 hores, és a dir, que la ciutadania disposi d’una resposta de quan i com s’atendrà la seva sol·licitud en el temps definit».

La proposta concreta és que el 2022 el 50 per cent dels usuaris que sol·licitin atenció sanitària en el seu centre de salut rebin resposta en les primeres 24 hores, amb un increment del 20 per cent per al 2023. En el mateix sentit, s’estableix l’«accessibilitat immediata» (en les primeres 24 hores) en els problemes de salut no demorables abans que finalitzi el 2022.

Notícies relacionades

L’advocat de Begoña Gómez demana al jutge que ajorni la seva declaració

"Em va doldre que Quim Forn entrés a la presó"

Igualment, aquest pla d’acció aposta per augmentar la capacitat de resolució de l’atenció primària, identificant «els procediments diagnòstics que han de ser portats a terme en atenció primària, l’adquisició de l’equipament diagnòstic i el desenvolupament de formació continuada necessària».

La digitalització és una altra de les línies mestres del pla, amb «projectes per reforçar les capacitats dels centres de salut, millorant la qualitat dels serveis per als pacients i facilitant el treball dels professionals». Específicament, es parla, per exemple, de la «implementació d’eines per facilitar l’atenció sanitària en centres sanitaris intel·ligents, a través de projectes avaluats de teleconsulta, videoconsulta, accés a imatges mèdiques i xatbots per a la millora de la gestió de la demanda de la ciutadania».