Salvador Illa: «Sento que guanyem recolzaments dia a dia per governar Catalunya»

No hi ha cap dubte que el camí de sortida és el camí de la vacunació. És veritat que hi ha un augment de casos a causa de la variant òmicron, més contagiosa, però pel que sembla amb uns índexs de letalitat molt més baixos. Però si no tinguéssim els índexs de vacunació que tenim, hi hauria xifres de morts i una càrrega hospitalària molt superiors.

¿Està a favor llavors de tornar a les mascaretes a l’aire lliure?

Estic a favor de tot el que acordin les autoritats sanitàries, no introduiré cap matís.

Vostè surt del congrés del PSC amb tot el poder en el partit. ¿Què va prioritzar vostè a l’hora de confeccionar l’executiva?

Una precisió: tot el poder del partit el tenen els militants. Jo vaig intentar combinar experiència amb nous valors, mantenir la paritat, combinar edats, que fos territorialment representativa... Remarcar, en fi, el caràcter col·lectiu del nostre projecte. Vaig parlar amb els responsables de les 16 federacions del partit i vaig escoltar les seves opinions, amb l’objectiu de conduir el partit a governar Catalunya.

Volen governar, però després de les últimes eleccions va quedar clar que el PSC ara com ara no en té prou amb una victòria electoral per governar. ¿Té una estratègia concreta per arribar a la Generalitat?

Sí, és clar. Tenir la confiança de la majoria de la ciutadania de Catalunya en termes suficients per formar govern. I crec que això arribarà. Si les coses continuen anant com fins ara, si tenim un Govern com el d’Aragonès amb un nivell de fragilitat interna molt alta que no afronta els problemes... Jo sento que guanyem recolzaments dia a dia per governar Catalunya. Ens convé un projecte polític que estigui pensat per al 100% de la ciutadania. Ara tenim un projecte dirigit, en el millor dels casos, al 52%. Obliden ja de sacada el 48%. Jo vull posar l’accent en el que ens uneix, que és molt: una societat democràtica, una economia de mercat complementada per un estat del benestar... Si he de triar un objectiu polític que consideri fonamental per a Catalunya per a l’any 2022, no ho dubto: diàleg entre catalans.

¿Té la impressió que si no es trenquen els blocs identitaris que perviuen en la política catalana el PSC té poques opcions de tornar al Govern?

Al PSC alguns no li auguraven cap futur, d’altres un futur residual, i som aquí. El que s’ha de fer és treballar. ¿On és el 52%?

¿En el Govern?

No, en el Govern hi ha, per ser exactes, el 41,37% de vots. La CUP ja s’ha desmarcat, diu que Aragonès no supera la qüestió de confiança. A veure si ens entenem: un Govern ha de ser del 100% dels catalans. Ja autoetiquetar-te com el Govern del 52%... Però és que a més això ja s’ha trencat, no ha durat ni sis mesos.

¿Per què va voler que el lema ‘un sol poble’ fos una de les idees centrals del congrés del PSC?

Qui primer la va esmentar en el congrés va ser Raimon Obiols, que va fer una intervenció que s’ha de llegir, si no estudiar. El PSC va ser un actor polític determinant perquè a Catalunya hi hagués només una línia educativa. Jo veig que en una banda i a l’altra hi ha esforços per trencar això. No s’han de dedicar gaires adjectius per desqualificar les expressions de Pablo Casado. Però també és menyspreable que, des d’una posició diametralment oposada, es posi el focus en el centre educatiu de Canet de Mar o s’assenyali un alumne de cinc anys, o que es vulgui confondre sibil·linament la defensa del català amb els atacs al castellà.

¿La posició del PSC respecte de la immersió segueix sent la mateixa que fa diverses dècades, quan es va iniciar aquest debat?

¿Quina credibilitat té una persona que anima que no es compleixi una resolució judicial que demana tres hores més de castellà a la setmana i porta als seus fills a una escola on ja es fa això sense resolució judicial?

Notícies relacionades

Salvador Illa: «TV-3 i Catalunya Ràdio es mereixen una oportunitat»

La ‘causa general’ del jutge Peinado amb l’amenaçadels acaraments

Està parlant del conseller d’Educació.

I d’altres. Hi ha exdiputats que demanen tornar a les línies segregades. ¿De què estem parlant? ¿De dividir? Allà no ens trobaran a nosaltres. Estem a favor que el català sigui llengua vehicular. Ens sembla també que cal actualitzar el model conforme a la nova realitat social de Catalunya: en funció de la realitat sociolingüística de cada territori, les autoritats educatives han d’establir el percentatge exacte de català, castellà i anglès. En algunes zones on l’ús social del català és més implantant probablement convingui reforçar l’ensenyament del castellà, i viceversa. Cal utilitzar la llengua com un punt de trobada, i no com un element de confrontació. Parlar català no ha d’equiparar-se amb ser independentista i parlar castellà amb ser constitucionalista. El català és la meva llengua materna i no soc independentista, i hi ha gent que s’entossudeix a fer aquesta identificació per dividir.