Jéssica Albiach: «Era una barbaritat deixar Catalunya sense Pressupostos»

Nosaltres vam insistir durant tres mesos, abans de la investidura, que Catalunya mereixia un Govern millor. Ara ha arribat el moment dels Pressupostos, i el que està clar és que nosaltres no volíem deixar Catalunya sense Pressupostos, ens semblava una barbaritat en un context tan difícil com el que tenim. Nosaltres estem en l’oposició, però no direm no a tot. Ens trobaran per millorar la vida de la ciutadania.

¿Són vostès ara els socis preferents del Govern, com diu la CUP?

Nosaltres som on sempre hem estat. Per a la CUP era important que hi hagués un acord d’ERC amb JxCat, i per a nosaltres el més important és que Catalunya tingui Pressupostos. I hem negociat aquests Pressupostos per millorar-los en bàsicament tres aspectes que per nosaltres eren clau: la sanitat (80 milions més per a la salut mental, 50 milions per al dentista públic, reducció de les llistes d’espera), la indústria (hi ha 20 milions més per al Pacte Nacional per la Indústria, 210 milions per a inversions en les empreses) i la transició ecològica, amb l’energètica pública i l’oficina per remunicipalitzar l’aigua, la fiscalitat verda i l’impuls dels trens.

¿Com valora políticament Jaume Giró, el conseller d’Economia?

Hem tirat endavant les negociacions dels Pressupostos amb Presidència i Economia. Quan el president em va dir en la sessió de control que sí que estava disposat a treballar en els Pressupostos, ell i jo vam interlocutar, i també vaig parlar amb Giró. El que estem veient és que JxCat és un espai polifònic, que hi ha contradiccions entre el que diuen uns dirigents i altres. El que puc dir jo és que el conseller Giró ha volgut negociar aquests Pressupostos i s’ha implicat en la negociació.

¿Creu que els seus votants entenen aquesta predisposició a ajudar un Govern independentista?

Els Pressupostos, i l’electorat ho sap, no van d’independentisme o no independentisme. Quan portes els teus fills a una escola pública no et pregunten si ets independentista o no. Si vas al metge al CAP tampoc t’ho pregunta. Aquesta és la clau: que qui no necessita Pressupostos és la gent que té una mútua privada, un pla de pensions privat i que porta els fills a una escola privada. Crec que la gent ha entès el canvi de paradigma econòmic, perquè ara els Pressupostos són expansius, i ho reclamen també en l’àmbit polític, perquè hi hagi diàleg i acord entre diferents.

El seu acord ha servit també per donar un cop de mà a Ada Colau a Barcelona. Aquesta imatge de canvi de cromos entre els Pressupostos del Govern i de l’Ajuntament, ¿li ha agradat?

Vull reconèixer Ernest Maragall i ERC aquest canvi de posició. És important, el que significa bàsicament és saber llegir el moment. I el moment és que amb els Pressupostos no es juga. No poden ser una arma llancívola, al final són una eina que és a disposició dels ciutadans per tenir una vida una miqueta més fàcil, en un context tan difícil. Ni els Pressupostos són dels partits ni les institucions són dels partits. Per tant, quan tombes uns Pressupostos no estàs perjudicant un partit, sinó la ciutadania, i vull agrair que ERC i Maragall ho hagin entès.

¿Creu, com diu el PSC, que la majoria independentista ja està trencada?

No parlaré en nom dels partits del Govern. Però em sembla realment preocupant que a només sis o set mesos de la investidura ja hi hagi veus que s’estiguin preguntant quant temps serà capaç d’aguantar aquest Govern. No és una bona notícia.

Els comuns participen en les mobilitzacions a favor de la immersió. ¿Què li sembla que s’hagi reobert aquest debat?

Per nosaltres, i hi ha un ampli consens a Catalunya, la immersió lingüística és un model d’èxit. I les coses que funcionen s’han de quedar tal qual. L’escola catalana té problemes de segregació, de falta de recursos, de professors sobrecarregats, de ràtios... S’ha d’obrir el focus: tenim un problema en l’ús social del català, cada cop hi ha menys gent que el parla. S’han d’impulsar polítiques que ens ajudin a enfortir-lo.

Yolanda Díaz diu que la plataforma que impulsa no vol estar «en el raconet» a l’esquerra del PSOE.

Ella encarna una onada d’il·lusió que ens omple d’esperança, i en què cabem totes. El que diu és una qüestió tan de sentit comú com que hem d’anar més enllà dels partits, i és una molt bona notícia. No hem vingut a ser oposició, hem vingut a guanyar, ho tenim claríssim. Governar és la millor manera de poder transformar el nostre país, i no voler estar en un racó és la millor notícia que podrien tenir els progressistes.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

¿Creu que amb l’entrada de Joan Subirats a Universitats els comuns guanyen altura política dins el Govern espanyol?

No comparteixo el marc de la pregunta. M’hauria agradat que Manuel Castells hagués pogut acabar els projectes que tenia en marxa. Dit això, no se m’acut un millor relleu que Joan Subirats per donar un nou impuls a aquestes línies de treball. Li agraeixo que hagi acceptat posar la seva llarga experiència acadèmica i política al servei de la ciutadania.