La Llei d’FP aconsegueix la majoria absoluta del Congrés, amb l’únic no del PP

El Ple del Congrés ha avalat aquest dijous per majoria absoluta la Llei Orgànica de Formació Professional, amb els únics vots en contra del PP i les abstencions de Vox, Cup, ERC, PdeCat, BNG, Ciutadans i Junts per Catalunya.

Finalment no s’ha complert l’aspiració del Govern que la llei d’FP es convertís en la primera norma educativa de la democràcia a aprovar-se sense un vot en contra.

Per 180 recolzaments, 75 abstencions i els 88 escons en contra del PP, la llei ha tirat endavant ja que necessitava la majoria absoluta pel seu caràcter orgànic. Segueix així la seva tramitació al Senat que la pot aprovar en els seus termes actuals, presentar esmenes o proposar un veto. En el cas dels dos últims supòsits, haurà de tornar al Congrés.

El projecte suposarà una profunda reforma del sistema formatiu d’educació i d’ocupació per aturar el desbocat atur juvenil del país i fomentar l’acreditació de les competències professionals, ja que el 48% de la població activa –onze milions d’espanyols– no les té reconegudes.

Durant el seu debat a l’hemicicle, al qual ha assistit la ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, els portaveus de la majoria dels grups han coincidit en la necessitat d’aquesta iniciativa per acabar amb l’històric desajust entre l’oferta i demanda laboral (el 55% de les empreses no troba el perfil requerit, segons la CEOE), i l’atur juvenil, el més alt d’Europa.

La norma, que va impulsar l’antecessora d’Alegría, Isabel Celaá, arriba a la Cambra amb el suport de la patronal i els sindicats després de mesos de negociació.

«Fita en polítiques educatives»

En paraules de Sara Giménez, de Ciutadans, l’aprovació de la Llei d’FP suposa «una fita en polítiques educatives» i posa les bases per dignificar aquests ensenyaments, en els quals es matriculen només el 12% dels joves espanyols davant el 25% de la Unió Europea.

Per a això, ha advertit, es requeriran prou recursos i ha recordat que en comunitats com Madrid i Catalunya milers d’estudiants s’han quedat aquest curs sense plaça, una qüestió per la qual el Defensor del Poble ha obert una investigació.

La memòria econòmica de la llei contempla una inversió de 5.500 milions –inclosos els procedents dels fons europeus– per a la seva implantació en quatre anys, ha recordat Alfredo Sancho (PSOE).

Durant la tramitació al Congrés s’han presentat 592 esmenes, de les quals s’han acceptat més d’un terç, entre aquestes les de Cs per incorporar les llengües estrangeres en aquests estudis i elaborar un estudi cada quatre anys per avaluar la marxa de la llei, ha remarcat Giménez.

La portaveu de Més País-Equo, Inés Sabanés, ha remarcat que aquesta norma és «pedra angular» per a la transformació del sistema productiu del país i ha lamentat que no s’acceptés la seva esmena perquè tots els centres tinguessin un orientador o psicòleg per cuidar-se de la salut mental dels joves.

Montserrat Bassa, d’ERC, ha recalcat que garantir una oferta àmplia d’FP implica tenir prou recursos, una cosa que segons la seva opinió no assegura aquesta llei, ni tampoc la generalització de l’FP dual –simultanieja l’ensenyament amb les pràctiques en les empreses–.

A Espanya, l’FP Dual amb prou feines frega el 4% davant països europeus com Alemanya on arriba al 60%. Segons Bassat, la dualitat només podrà generalitzar-se a les grans empreses, no en les pimes, el 80% del teixit productiu.

«Imposar-nos la seva ideologia»

Beatriz Jiménez (PP) ha recriminat al bloc d’esquerres utilitzar el terme consens quan «no ha volgut fer-lo realitat» i ha posat l’exemple del seu grup, que va plantejar 83 esmenes i només se’n van acceptar quatre. «¿És aquest el consens que diuen buscar? Ho fan de cara a l’opinió pública, però el que fan és imposar-nos la seva ideologia».

La meitat de les esmenes –ha afegit– han sigut negociades amb els partits nacionalistes, cosa que segons el seu parer deixa clar amb qui es vol arribar al consens.

La portaveu de Vox, Georgina Trías, ha començat la seva intervenció reconeixent els dos greus problemes de l’atur juvenil i el desacoblament entre l’oferta i la demanda laboral, però ha dit que aquesta llei «per molt que pugui servir per blanquejar» ha introduït «un biaix ideològic».

A més, ha criticat, la llei orgànica dona prioritat als centres públics, amb la qual cosa «es contravé l’esperit» de la mateixa norma.

En aquest sentit, Trías ha explicat que per dotar d’agilitat el sistema es necessita la col·laboració publicoprivada, mentre que ha dubtat de la consecució de l’objectiu de generalitzar l’FP dual.

El portaveu d’Unides Podem, Javier Sánchez Serna, ha recalcat que al costat de l’atur juvenil, aquesta llei també es dirigeix a solucionar la falta de tècnics de nivell intermedi.

«És urgent i necessari aquest camí de la renovació» del sistema de formació professional i impulsar-ne l’adaptació als canvis productius, ha afegit Sánchez, que ha mostrat la seva satisfacció per la inclusió d’una de les esmenes del seu grup per evitar abusos en les pràctiques d’empresa.

Tomás Guitarte, de Terol Existeix, ha desitjat una «llarga vida» a aquesta llei, que durant la seva tramitació ha dit haver millorat per acostar l’FP de qualitat al medi rural.

Notícies relacionades

L’Acadèmia General de l’Aire, preparada per rebre la Princesa

L’atenció dels menors comporta l’1,6% del pressupost de les Canàries

Durant el debat d’esmenes se n’ha aprovat una de Compromís que inclou el voluntariat entre els col·lectius que podran acollir-se al reconeixement i acreditació de competències bàsiques i professionals al llarg de la vida.

Finalment, la portaveu de Bildu, Isabel Pozueta, ha dit que faran falta molts recursos per implantar la llei i ha qualificat com a «important» haver aconseguit la inclusió d’un servei psicopedagògic a l’FP Bàsica i Mitjana i que els centres puguin participar en projectes internacionals.