Rodalies, la tornada de Puigdemont i el català, reptes d’Illa per a la tardor

Setembre és sempre un mes de nous reptes. El curs polític s’ha inaugurat a Catalunya amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, fixant el rumb del Govern el seu segon any de mandat per mirar de conquerir l’estabilitat per a la resta de la legislatura. "Gestió i moderació", és la seva recepta. Però el risc zero no existeix, encara menys quan s’emporta el timó en minoria.

Hi ha algunes carpetes candents en l’horitzó que poden posar en perill la calma que els socialistes catalans intenten transmetre fent onejar la bandera de la gestió. Algunes d’aquestes amenaces són exògenes, difícils de preveure o de contenir; però n’hi ha altres d’endògenes. Aquestes són les que el Govern té al seu radar aquesta tardor.

Que Illa hagi decidit posar-se al capdavant personalment de l’exigència de mesures "urgents i estructurals" als responsables de Renfe i Adif dona compte de fins a quin punt el caos de Rodalies és una gota malaia per al Govern. Amb 400.000 usuaris diaris, qualsevol incidència en la xarxa ferroviària suposa encendre la indignació d’una part significativa dels catalans i, al seu torn, munició per a l’oposició.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, és, de fet, l’única que ha sigut reprovada aquest any per les múltiples incidències del mes de març, cosa que va coure en el Palau de la Generalitat.

La paciència s’esgota

Els socialistes saben que no n’hi haurà prou amb justificar que s’estan fent obres per millorar el servei perquè la paciència dels usuaris s’esgota, i per això s’arromanguen per reclamar més responsabilitat a les dues empreses mentre recorden que s’està treballant perquè Catalunya assumeixi el pes de la gestió amb la nova empresa pactada amb ERC i perquè arribi nou material rodador el 2026. "Tenim plans, el traspàs de la gestió està ben encarrilada i tenim una foto a la qual arribar a mitjà i llarg termini", asseguren fonts del Govern. Caldrà veure si, com vol Illa, els trens deixen de fer perdre la son a milers de ciutadans i, també, al mateix executiu.

Pendents de l’amnistia

El president s’ha mullat públicament reclamant al Tribunal Suprem que se li apliqui l’amnistia a Carles Puigdemont perquè pugui tornar a Catalunya. Aquest divendres ho va tornar a fer. Junts pronostica que aquest escenari és més a prop que mai malgrat donar per descomptat que l’alt tribunal farà tot el que estigui a les seves mans per torpedinar-lo. I si passa, caldrà veure quin és l’impacte polític que té que l’expresident de la Generalitat i líder de Junts pugui tornar a exercir sense limitacions judicials.

No està clar si voldrà exercir el rol de cap de l’oposició al Parlament, on és diputat, ni si serà capaç d’aixecar l’ànim d’un independentisme que ha perdut la majoria i el múscul mobilitzador. En el Govern d’Illa asseguren no témer aquesta tornada, entre altres coses perquè no consideren que el secessionisme compleixi les condicions per remuntar. "Preferim que tot es normalitzi, el que ens preocupa més és que es resolguin les situacions personals", diuen sobre els líders de l’1-O.

La bomba del català

La sentència del Tribunal Constitucional sobre el català a l’escola és una autèntica bomba de rellotgeria per a la qual el Govern també s’està preparant. "Cal veure què diu, però necessitarem un consens polític", apunten fonts governamentals deixant entreveure que aquest veredicte podria ser advers per al model d’immersió i donar cobertura al 25% d’hores lectives en castellà. Illa ha encarregat tant a la consellera d’Educació, Esther Niubó, com al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que anticipin possibles escenaris i respostes.

Illa és sempre partidari de complir les resolucions judicials –creu que els governs no poden fer altra cosa–, però caldrà veure com ho fa en un cas de molt difícil aplicació a les aules i amb la majoria de la comunitat educativa en contra, a més de fer-ho compatible amb la defensa del català que assegura que fa el seu Govern.

Notícies relacionades

Feijóo acusa el Govern de posar-se «de perfil davant els incendis» i demana un «canvi de valors»

El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

El president té entre cella i cella que ha d’aprovar nous pressupostos per a 2026. En aquests moments, no contempla cap altre escenari que no sigui el d’aconseguir aquests comptes de la mà d’ERC i Comuns, per la qual cosa en el Govern no volen parlar de què pensen fer si no ho aconsegueixen. "Som optimistes", resumeixen convençuts que seran capaços de consolidar un "nou marc" en aquesta reentré per aconseguir el favor dels seus socis, que ja han aixecat el dit per advertir que sense avenços en finançament i vivenda els nous pressupostos no són més que un miratge.

Illa sap que, amb uns nous comptes, tindrà l’estabilitat garantida fins a 2028, però que topar de cara en l’intent i haver de continuar governant amb les del 2023 seria una màcula per a la imatge de la seva gestió que podria obligar-lo a prendre decisions. Els seus socis són conscients també d’aquesta dicotomia i no tenen incentius per anar a eleccions.